Rodrigo Buenaventura pren el relleu de Sebastián Albella amb una sèrie d'objectius molt ambiciosos sobre la taula, com la gestió del Sandbox espanyol, el creixement de la indústria ESG o la polèmica relacionada amb les retrocessions i el cobrament d'incentius.
Per primera vegada en els 32 anys d'existència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el principal organisme supervisor dels mercats financers a Espanya, el seu nou president és algú que ja formava part de l'entitat abans del seu nomenament. En principi, això és un bon referent per anticipar el seu coneixement sobre els reptes de futur de l'organisme en un moment de gran transcendència. El Consell de Ministres del passat 24 de novembre va decidir que Rodrigo Buenaventura, fins llavors director general de Mercats, substitueixi Sebastià Albella, de 62 anys, després de presidir durant quatre anys l'organisme supervisor borsari.
Juntament amb Albella, també abandonava el seu càrrec la vicepresidenta, Ana María Martínez-Pina, antiga presidenta de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), que ha estat substituïda per Montserrat Martínez Parera. Tant ella com Rodrigo Buenaventura són grans coneguts de la vicepresidenta tercera del Govern i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, principal defensora dels seus nomenaments dins el Govern i que, en fer-se pública la notícia, va afirmar que «les dues persones són absolutament idònies per ocupar aquests llocs i compleixen els requisits que es preveuen d'experiència, independència i prestigi per estar al capdavant d'una institució tan important com la CNMV».
Diferents perfils per als mateixos objectius
Rodrigo Buenaventura, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, ofereix un perfil més financer que el seu predecessor —que tenia una àmplia experiència en l'àmbit jurídic—, ja que ha estat director de Mercats a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA, per les sigles en anglès), que és l'autoritat supervisora del sistema financer de la Unió Europea (UE), i a Analistes Financers Internacionals (AFI) com a conseller delegat de Consultors d'Administracions Públiques. El 2005 es va incorporar a la CNMV com a director de Relacions Internacionals. Per la seva banda, Montserrat Martínez Parera ha estat directora del Gabinet de la Presidència, també a la CNMV, a més de cap del Gabinet del subgovernador del Banc d'Espanya. Al llarg de la seva carrera, ha exercit diversos càrrecs en diferents entitats financeres.
Propers reptes
Tot i els efectes econòmics contundents que està tenint la pandèmia de la COVID-19 en diferents sectors, tal com s'assenyala a l'informe Inversión y crecimiento sostenible: retos y oportunidades en la gestión profesional del ahorro, elaborat per la Fundació d'Estudis Financers (FEF) juntament amb Ernst & Young (EI), la crisi ha servit per constatar que la indústria de la gestió d'actius ha suportat amb nota els mesos precedents, encara que això hagi derivat en una intensa activitat reguladora, que s'ha traduït sobretot a augmentar les eines de gestió de la liquiditat a disposició dels diferents actors del mercat. L'únic defecte sembla que ha estat no haver aprofitat l'ocasió per augmentar els nivells d'informació sobre les carteres dels fons d'inversió, d'acord amb el que es va aprovar a la Directiva MiFID II (Markets in Financial Instruments Directive II) que des del 2018 regula el marc de transparència i protecció de l'inversor en els mercats d'instruments financers.
En aquest sentit, una de les «obsessions» del mandat d’Albella va ser millorar l’educació financera dels inversors, així com la transparència del sector que, entre altres fites, es va manifestar tant en una modificació de la guia tècnica que avalua els coneixements i les competències del personal que informa i que assessora sobre productes i actius financers com en la difusió, principalment en centres educatius, d'aspectes essencials relacionats amb les finances per evitar, segons va afirmar el mateix Albella, que continuïn tenint lloc casos de frau dins de la indústria. El Dia de l'Educació Financera, organitzat per la CNMV i el Banc d'Espanya dins del Pla d'Educació Financera, és el màxim exponent d'aquesta idea, que probablement seguirà el seu impuls amb el nou mandat dins l'organisme supervisor.
Un altre dels grans temes sobre la taula és l'auge de la inversió sostenible, que es materialitza des de fa alguns anys en un nombre més alt de fons d'inversió que aposten pels criteris ESG (sigles en anglès d’ambiental, social i bon govern) i en un patrimoni global més elevat dins d'aquest tipus d'actius. No obstant això, fa unes setmanes Martínez-Pina va alertar que «el coneixement sobre aquests productes i els seus possibles riscos encara és baix» i va destacar la importància de millorar els estudis d'informació no financera relacionats amb la sostenibilitat, en línia amb l'encara incipient creixement que s'espera de fons centrats en aquesta tendència durant els propers anys.
Potser el tema més polèmic, ja que ha estat un dels eixos prioritaris del mateix Albella, malgrat algunes veus crítiques dins del sector, ha estat apostar per una major harmonització i simplificació del règim europeu sobre els incentius a la comercialització de productes d'inversió, alineant en els diferents països els supòsits d'augment de la qualitat del servei que legitimen el cobrament de les retrocessions. Albella sempre ha defensat que «hi ha massa dispersió» del règim aplicable en matèria d'incentius a Europa, tant entre sectors com entre països. La raó, segons ell, és que el règim proposat per la MiFID II sobre els incentius «és massa complex». Una de les primeres comeses de Buenaventura serà definir la posició de la CNMV en aquest àmbit, a causa del paper tan actiu que ha tingut el seu predecessor durant els dos últims anys a Espanya i a Europa.
L'últim gran repte per a l'organisme supervisor —aquest sí inèdit per a la nova direcció— serà abordar la gestió del banc de proves regulador (o Sandbox) després de la seva recent aprovació, dins de la Llei per a la transformació del sector financer. Formalment, el Sandbox dependrà del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital i la Direcció General del Tresor serà la seva finestreta única. A partir d'aquí, el projecte anirà a la CNMV, al Banc d'Espanya o a la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP), d'acord amb la singularitat de cada projecte que es presenti. A més, la norma també preveu que en l'estudi d'un projecte hi puguin participar altres autoritats com, per exemple, l'Agència Espanyola de Protecció Dades (AEPD). Buenaventura i el seu equip hauran de col·laborar, per tant, en el desenvolupament d'un sistema àgil i eficaç perquè els nous projectes fintech tinguin èxit i contribueixin a millorar el posicionament d'Espanya dins de la indústria financera global.