En tres dècades, Espanya registrarà una menor taxa d'atur, els treballadors faran menys hores de jornada laboral, hi haurà menys economia submergida i la productivitat serà més elevada. Així es recull a Espanya 2050, el pla de Govern per crear una estratègia nacional de llarg termini que permeti que la prestació de jubilació sigui sostenible en el context actual de caiguda de la recaptació i amb una piràmide de població invertida. Aquesta estratègia, presentada fa unes setmanes pel president del Govern, Pedro Sánchez, alerta que l’edat de jubilació establerta en els 67 anys pot quedar enrere molt aviat.
En aquesta mateixa línia, el Banc d'Espanya augura que la despesa en pensions augmentarà a un ritme molt significatiu si es continua amb el sistema actual a causa, entre altres factors, a l'envelliment de la població. A més, l'organisme estima que el país s'enfrontarà en 30 anys a un augment de la despesa en pensions d'entre 4,7 i 12,2 punts percentuals del producte interior brut (PIB).
L'any 2050 s'ha postulat com a un horitzó no tan llunyà en què per cada tres persones en edat de treballar hi haurà gairebé dos majors de 65 anys. Dit d'una altra manera: 1,5 cotitzadors per cada pensionista. Aquesta situació impediria finançar el sistema de pensions amb el model actual, que pressuposa per al seu bon funcionament un mínim de 2,5 treballadors per cada jubilat. Aquesta situació és ja una realitat en 13 províncies espanyoles on la força laboral està decreixent i el nombre de pensionistes està augmentant.
La dependència de les pensions creix de manera accelerada. Entre 2010 i 2060 es preveu un augment d'un 34 % fins a situar-se gairebé en el 60 %. «L'envelliment afectarà de manera rellevant i directa els indicadors econòmics del país», va assegurar Óscar Arce, director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya en el I Foro de Envejecimiento Edad&Vida: Repercusiones del envejecimiento en la economía española. «La disjuntiva entre la taxa de benefici i les contribucions al sistema de pensions serà més desfavorable que en el passat», va afirmar.
L'envelliment de la població comporta, inevitablement, una gran pèrdua de força laboral. Per això, Espanya 2050 planteja augmentar la taxa d'ocupació de les dones, dels majors de 55 anys i potenciar el talent actual. Amb aquestes mesures, s'evitaria que en tres dècades a Espanya hi hagi 3,7 milions menys de potencials treballadors.
Pot interessar-te: El pla Espanya 2050 aposta per duplicar la taxa d'activitat dels més grans de 64 anys
La reforma de les pensions, que pot aprovar-se al Congrés dels Diputats en les setmanes vinents, preveu mesures com ara la revalorització de les pensions amb l'índex de preus de consum (IPC), el nou sistema de cotització dels autònoms o el retard en l'edat de jubilació, així com uns majors desincentius a les jubilacions anticipades. En principi, aquests canvis entraran en vigor aquest mateix any, tot i que està previst que els assumptes més importants es deixin per 2022.
Pot interessar-te: Pensions: claus sobre la futura reforma
La derogació formal de l'índex de revalorització de les pensions (IRP) que es va introduir el 2013 estarà acompanyada de l'eliminació de l'altra part de la reforma aprovada aquest mateix any: el factor de sostenibilitat, que suposava l'ajustament a la baixa de la pensió inicial d'acord amb l'esperança de vida prevista. Amb aquest full de ruta, el Govern pretén garantir la viabilitat de l'actual sistema de pensions i les seves quanties.
En aquest sentit, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha proposat substituir el factor de sostenibilitat per un nou mecanisme que persegueixi la preservació de l'equitat intergeneracional, tot i que els principals paràmetres han de revisar-se periòdicament en el marc del Pacte de Toledo en funció de l'equilibri entre la població ocupada i la població pensionista i del nivell de despesa agregada. Un altre aspecte de la reforma és la definició de la situació financera real del sistema de la Seguretat Social, de manera que deixi d'assumir despeses no contributives (les anomenades despeses impròpies) i destini les cotitzacions socials al pagament de prestacions de naturalesa contributiva (fonamentalment les pensions).
La clau és planificar i complementar la pensió de jubilació
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha treballat en els últims detalls d'una reforma que necessita urgentment tornar l'estabilitat al sistema de prestacions. La factura de les pensions també es troba en una situació no molt encoratjadora. Dels 9,8 milions de pensions que s'abonen cada mes, el 62 % són de jubilació. I la pensió mitjana que perceben aquests jubilats avui és més alta que fa un any: al maig es va situar en 1.187,8 euros, un 2,3 % més que el 2020.
D'aquí la importància de la planificació per poder complementar el dia de demà la pensió pública. Més enllà de millorar la sostenibilitat del sistema de pensions, cal conscienciar els ciutadans de la necessitat de buscar fórmules alternatives per assegurar-se el nivell de vida durant la jubilació. El ventall de solucions pel que fa a l'estalvi privat és molt ampli tant en l'àmbit individual com en l'empresarial. Per exemple, en aquest últim cas, els plans de pensions d'ocupació (PPO), fórmula molt estesa a Europa, poden ser una bona eina, així com els plans perquè les companyies ho ofereixin com a benefici social als seus treballadors.
Pot interessar-te: La importància de complementar la pensió de jubilació: les prestacions cauran un 20 % amb les reformes ja aprovades
Personalment, cal analitzar els ingressos, les expectatives, la situació familiar i altres temes més complexos com ara la diversificació entre un o diversos productes d'estalvi. Actualment, l'opció més popular entre els espanyols són els plans de pensions individuals. Segons la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGSiFP), en acabar 2020, aquests productes comptaven amb un volum gestionat d'uns 165.000 milions d'euros. A més, estan dissenyats per no ser rescatats fins al moment de la jubilació i disposen d'avantatges fiscals.
Una altra opció són els plans de previsió assegurats (PPA) que, encara que són menys triats entre els espanyols (en 2020 van comptar amb un volum que no va arribar als 12.000 milions d'euros), són idonis per als perfils més conservadors. Per la seva banda, els plans de pensions de cicle de vida inverteixen segons el risc que s'estigui disposat a assumir i compten amb un horitzó temporal d'inversió molt concret. En aquest punt, és important comptar amb un bon assessorament, ja que els experts poden aportar una ajuda clau per definir l'estratègia dels clients i adaptar-la en funció de les necessitats de cada cas, sempre tenint en compte les metes vitals que s'hagin marcat.
Inmaculada Domínguez, professora d'Economia Financera i experta en pensions, explica en el Podcast de Banc Sabadell que és realment necessari estalviar per a la jubilació a través de productes específics de previsió, així com comptar amb un bon assessorament. «Qualsevol estalvi serveix, però sí que és veritat que és bo tenir un estalvi enfocat cap a aquesta previsió i jubilació perquè compleixi l'objectiu». Preparar econòmicament la jubilació, reafirma, passa per rebre la millor informació i assessorament.
