Existeixen diversos indicadors per mesurar si una empresa és rendible, és a dir, si els seus ingressos són superiors a les seves despeses.
Si el cos humà fos una empresa, la rendibilitat seria l’aorta. Una espècie d’artèria principal que compleix la funció de bombejar sang oxigenada cap a totes les altres artèries (i parts) del cos. Vital per a la vida, en definitiva. En el cas de l’empresa, és la variable existent entre els beneficis i la inversió o el esforç realitzat. Quan una empresa és rendible, els seus ingressos són superiors a les seves despeses, aportant una quantitat més gran d’‘oxigen’ al seu engranatge.
L’any passat van operar una mica més de 3,5 milions de pimes a Espanya . No obstant això, la pime espanyola -on el comerç, els serveis personals i els serveis a les empreses concentren la meitat del teixit- peca d’una mortalitat precoç. Segons dades de l’INE, després de cinc anys en funcionament només sobreviuen el 40% de les empreses. Per assegurar-ne la seva supervivència, la rendibilitat és l’element clau, la salut de la qual es mesura a través de diferents índex i ràtios.
Existeixen moltes maneres de calcular l’estat de salut d’una pime a través de les nombroses ràtios de rendibilitat. El mesurador més infalible al seu abast és el KPI (key performance indicator), l’indicador clau o ‘mesurador d’acompliment’ o ‘indicador clau de rendiment’. Existeixen KPI’s per diverses àrees d’una empresa: compres, logística, vendes, servei al client, entre altres. Tots reflecteixen el rendiment d’una organització i generalment es recullen en el seu pla estratègic.
1. ROI (Return on Investment)
Aquesta ràtio és de les més conegudes. Es tracta d’un indicador que serveix per mesurar el rendiment obtingut d’una inversió. És a dir, l’eficiència en la utilització d’aquest actiu o recurs. S’obté dividint el benefici per l’actiu total. És similar o equivalent al ROA (Return of Assets).
2. ROE (Return on Equity)
Un altre dels indicadors més rellevants és el ROE: serveix per valorar la rendibilitat del capital mesurant el rendiment que obtenen els accionistes dels fons invertits en una societat. En altres paraules, el ROE tracta de mesurar la capacitat que té l’empresa de remunerar els seus accionistes. El resultat s’obté de la següent fórmula: flux de caixa lliure entre el número d’accions i dividit pel preu de cotització.
3. Rendibilitat neta de l’actiu
Independentment de la manera en què l’empresa s’ha finançat, és necessari conèixer la capacitat d’un actiu de produir utilitat. És allò que mesura la rendibilitat neta de l’actiu. Si bé la rendibilitat neta de l’actiu es pot obtenir dividint la utilitat neta per l’actiu total, la variació presentada en la seva fórmula, permet relacionar la rendibilitat de vendes i la rotació de l’actiu total, amb la qual cosa es poden identificar les àrees responsables de l’acompliment de la rendibilitat de l’actiu.
4. Liquiditat corrent
Mesura la capacitat que té un negoci per afrontar les obligacions més immediates. Es tracta d’un indicador l’objectiu del qual és saber si l’empresa és capaç de generar tresoreria, és a dir, si té capacitat de convertir els seus actius en liquiditat a curt termini. El càlcul és molt senzill: només cal dividir l’actiu corrent (drets de cobrament a curt termini, tresoreria, i existències) entre el passiu corrent (obligacions de pagament i compromisos a complir en el curt termini).
5. Ràtio d’endeutament
És una ràtio financera que s’obté en dividir els deutes -tant a llarg com a curt termini- pel patrimoni net de l’empresa. Indica el finançament aliè (proporció de deute) amb el qual compta l’empresa.
6. Marge brut
El marge brut és el benefici directe que obté una empresa per un bé o servei, és a dir, la diferència entre el preu de venda (sense IVA) d’un producte i el seu cost de producció. A través del marge brut sabem si un negoci és rendible, ja que si és negatiu, la resta de costos tampoc es podran cobrir.
7. Cicle de conversió d’efectiu
Una ràtio perfecta per calcular el temps necessari perquè el total invertit en l’empresa torni en forma d’ingressos. S’estima sumant el període de conversió d’inventaris (per les seves sigles, CI) i el de conversió de comptes per cobrar (CC), menys el període de comptes per pagar diferit (CP).
En essència, utilitzarem aquests paràmetres per mesurar l’eficiència d’una empresa a l’hora d’utilitzar els recursos per obtenir un determinat volum de beneficis. Un autèntic joc de sigles on l’anticipació i el rigor marcaran l’èxit.