A Espanya, el 89 % de les empreses són familiars, d'acord amb l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF). Es troben a tot arreu i són de totes les mides. Mercadona, El Corte Inglés i Ferrovial també formen part d'aquest grup que, segons l'associació a escala continental European Family Businesses (EFB), s'engloba dins d'aquesta tipologia totes les societats que són propietat de la família que la va fundar; compten amb la majoria de les accions amb dret a vot, directe o indirecte i, almenys, un dels seus membres o el seu representant participa en la gestió. Espanya és el país europeu amb major quota d'empreses familiars. De fet, segons EFB, generen gairebé el 70 % de l'ocupació en el sector privat.
Aquestes societats s'enfronten a reptes derivats del seu particular origen, com ara la gestió dels conflictes que poden derivar-se de les relacions familiars i dels processos de successió. En aquests moments, a més, encaren l'esforç afegit d'establir les bases de la seva recuperació, després d'una crisi que ha posat a prova la seva resistència i que ha impulsat la seva modernització i digitalització, el que ha suposat per a moltes una taula de salvació.
Adaptació durant la pandèmia
L'agilitat i la resistència són dues de les característiques que defineixen aquestes empreses, especialment les petites, que sumen gairebé la meitat dels negocis familiars (47 %), mentre que les mitjanes suposen el 26 % i les grans, el 27 %, d'acord amb el document Informe d'Empresa Familiar 2021, publicat al juny d'aquest any per l'IEF, en col·laboració amb la consultora KPMG i el consorci internacional d'investigació Step Project for Family Enterprising.
Aquesta resiliència ha resultat eficaç durant la primera onada de la pandèmia, quan els empresaris van haver d'adaptar els seus models de negoci a un entorn marcat per les restriccions de mobilitat, la paralització de les cadenes de subministraments i la caiguda de les vendes i de la confiança dels consumidors. L'estudi destaca que, fins a l'octubre, quan la segona onada de contagis va obligar a imposar noves restriccions, el 63 % de les empreses familiars espanyoles va comprovar que els seus ingressos havien disminuït respecte als nivells pre-Covid, mentre que el 25 % va mantenir les seves vendes i el 12 % les va incrementar.
Tant les que van mantenir la seva facturació com les que la van incrementar van poder fer-ho gràcies a la seva capacitat per adaptar els seus productes a un entorn en remot i per respondre a les noves necessitats de mercat.
A més, la meitat de les empreses familiars va implantar el teletreball per a tots o alguns dels seus empleats, el 46 % va reduir les despeses d'oficina i el 43 % va assumir un major endeutament. Les que van arribar el març de 2020, quan es va produir l'esclat de la pandèmia, amb una posició financera més robusta i un procés de digitalització més avançat, afegeix l'informe de IEF, van sortejar millor els efectes de la crisi.
No obstant això, la creació de noves línies de negoci i l'impuls de la digitalització de processos operatius i organitzatius han estat algunes de les estratègies que, en general, els estan permetent mitigar aquests efectes i establir les bases de la recuperació. Per afermar-la, el Govern té previst destinar 5.000 milions d'euros del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, per digitalitzar, internacionalitzar i elevar la mida de les petites i mitjanes empreses (pimes) espanyoles, col·lectiu a què pertanyen el 73 % d'aquestes organitzacions.
Avantatges de l'empresa familiar
«Les empreses familiars són emprenedores i molt flexibles. Reaccionen ràpidament gràcies al fet que la propietat i la presa de decisions està basada en la família i per tant el nucli que decideix està compost per poques persones», explica José Antonio Clemente, coordinador acadèmic del Màster en Direcció i Gestió Financera de la Universitat Internacional de La Rioja (Unir).
La participació familiar aporta un altre valor afegit a aquest tipus d'organitzacions en què es vetlla tant pel benestar del negoci com pel dels ascendents i el dels descendents: «Tenen uns valors propis, una sèrie de compromisos, una manera de fer les coses en què hi ha un gran factor emocional i que genera una identitat pròpia. I això, si es gestiona bé, és un gran avantatge competitiu», sentencia Clemente.
Aquestes empreses són més apreciades pels consumidors ja que les consideren properes, especialment les més petites. «Que la marca coincideixi amb el cognom de la propietat, per exemple, es percep com una garantia, perquè ningú vol jugar-se la seva reputació», afirma Josep Tàpies, professor emèrit a la Direcció General d'IESE Business School i expert en empresa familiar, que liderarà el webinar Bones pràctiques per a la sostenibilitat de l'empresa familiar, organitzat a través del HUB Empresa de Banc Sabadell.
La gestió de l'empresa familiar i les seves disputes
Juan Luis Falcón, soci de Garrigues i responsable del Grup d'Empresa Familiar de la companyia, explica que en aquest tipus de societats normalment una família és propietària —encara que també poden ser-ho diverses— amb un percentatge rellevant del capital social i exerceix el control polític i econòmic, a més de participar en la gestió de forma activa.
Durant l'exercici d'aquesta activitat poden sorgir disputes derivades de les relacions de naturalesa familiar, però també a partir d'una particularitat d'aquest tipus de negoci: la successió en la direcció. Tots aquests factors comprometen la seva supervivència. No en va, les empreses familiars tenen una mitjana de vida d'entre 25 i 30 anys, més baixa que la de les altres, situada entre els 40 i els 50 anys, d'acord amb l'estudi Planificación de la sucesión: planes de relevo en el liderazgo, de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València (UV).
Només un 9 % d'elles arriba a la tercera generació i amb prou feines un 1 %, a la quarta. Actualment, segons l'IEF, el lideratge del 43 % de les companyies es troba a la segona generació. Encara que hi ha excepcions. Codorníu, per exemple, és considerada una de les empreses més antigues d'Espanya. Es va fundar en 1551 i per ella han passat 18 generacions.
Establir una constitució familiar
Per a Tàpies, l'èxit implica establir normes que regeixin les relacions entre els membres. «L'important és disposar de mecanismes de solució de conflictes abans que aquests apareguin», explica. Elaborar un document que reguli el funcionament intern és una opció. «Crear una constitució familiar que reflecteixi una voluntat comuna al voltant del projecte i de la qual en derivin uns acords servirà». Aquest codi ha de recollir, segons l'expert, la definició dels rols de cada membre, l'estructura jeràrquica i els òrgans de govern, a més del compromís de la família expressat a través dels seus valors, la visió de l'empresa i la seva missió.
Clemente, d'Unir, posa èmfasi en la definició dels rols dels membres familiars, i afegeix la necessitat de separar els aspectes personals dels laborals, així com vigilar la correcta convivència intergeneracional. Per aconseguir-ho, afegeix, a més del codi familiar, convé crear un organisme que gestioni aquests aspectes, cosa que només fa el 12 % d'aquestes empreses, d'acord amb l'estudi Les empreses familiars espanyoles davant el repte de la successió: diferents perspectives generacionals, realitzat per la Universitat Abat Oliba CEU, de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat d'Extremadura (UEX).
«Establir mecanismes de govern empresa-família que puguin donar cabuda a membres que no estan en les decisions d'empresa, però que volen estar informats, també contribuirà a evitar problemes», afegeix Clemente. La comunicació i la transparència són essencials per a aquest expert.
El moment de la successió
Si no es planteja correctament i amb el temps suficient, la successió en la direcció d'una empresa familiar pot donar lloc a una lluita de poder. Aquest pas del lideratge i de la propietat d'una generació a una altra és probablement l'esdeveniment més perillós en la vida d'aquests negocis, adverteix l'estudi Planificación de la sucesión: planes de relevo en el liderazgo, de la Càtedra d'Empresa Familiar.
«Canviar la persona que lidera una empresa familiar és un procés amb enormes dificultats perquè als problemes del canvi de lideratge propi de totes les empreses s'agreguen els problemes emocionals i psicològics relacionats amb la família, i tots ells han de ser conciliats simultàniament», reflecteix aquest document.
Malgrat les greus conseqüències que pot tenir, només un 28 % d'aquest tipus d'empreses compta amb un pla de successió, conclou l'informe Las empresas familiares españolas ante el reto de la sucesión: diferentes perspectivas generacionales. «És un temps d'ajust en el qual a la generació al comandament li costa sortir de l'empresa i dubta sobre la preparació de la següent. En incorporar nous membres, l'estructura s'altera i s'estableixen noves relacions laborals», exposa Tàpies. Igual que per a la resolució de disputes, admeten els experts, la successió serà més fàcil si compta amb temps per a la seva preparació i queda definida en un pla estratègic.
LES GRANS EMPRESES FAMILIARS
A Espanya, el 27 % de les empreses familiars són grans, d'acord amb l'últim informe de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF). Entre les 10 principals figuren companyies de sectors tan dispars com el de l'alimentació, el de la moda, el de la construcció o el de la seguretat, segons l'estudi Global Family Business Survey 2019, amb Mercadona, Inditex, El Corte Inglés i Ferrovial al capdavant.
«El 70 % de les companyies familiars més grans té un rang de facturació que va des dels 250 milions d'euros fins als 1.500 milions d'euros», detalla Josep Tàpies, professor emèrit a la Direcció General d'IESE Business School i responsable de l'anàlisi Radiografía de las 100 empresas familiares más grandes de España, Alemania y Estados Unidos.
La facturació de les empreses familiars espanyoles, explica, és força menor comparada amb la de les seves homòlogues d'Alemanya o els Estats Units, i tenen menys empleats: la mitjana espanyola està en els 4.000 treballadors, mentre que l'alemanya supera els 17.000 i la nord-americana, els 20.000 treballadors.
