Espanya s’ha convertit en un dels països preferits pels estrangers per comprar un habitatge. La qualitat de vida, el clima, els preus —més assequibles que en els seus llocs d’origen— i una bona rendibilitat en la inversió són factors de pes per adquirir un habitatge permanent o vacacional.
Segons les últimes dades del Col·legi de Registradors de la Propietat, la compravenda d’immobles per part d’estrangers va suposar el 12,9% del total de transaccions el segon trimestre del 2018, lleugerament per sota del primer trimestre, quan es va situar en el 13,1%. En total, els sis primers mesos del 2018 es van tancar més de 33.600 operacions de compradors no espanyols, una xifra en tendència alcista des del 2014, moment en què el sector es va començar a recuperar després de la crisi del 2008.
Quina és la procedència dels estrangers que compren habitatges a Espanya?
Tal com indica el Col·legi de Registradors de la Propietat, la compra d’habitatges a Espanya per part d’estrangers manté els britànics com a clients principals, amb un percentatge del 14,9% de les operacions; en segon lloc hi ha els alemanys, amb un 7,6%, seguits pels francesos (7%), belgues (6,4%), suecs (6,1%), romanesos (5,6%), italians (5,5%) i marroquins (4,5%). Aquestes dades corresponen tant a estrangers residents (que viuen aquí almenys sis mesos a l’any), com a ciutadans no residents, els que passen temporades intermitents a Espanya, encara que no és el seu lloc de residència habitual.
Pierre Sarramagna va néixer a França, a Pau, els Pirineus Atlàntics. Va estudiar Econòmiques i va arribar a Espanya de la mà d’un amic que li va oferir una feina en el sector de l’automoció. “Vaig deixar la meva feina a França i vaig venir a Espanya només amb la maleta”, recorda. Encara que només coneixia la costa de Tarragona, quan va descobrir Barcelona es va enamorar de la ciutat: “La gent, el clima, tot!”. “Vaig tenir molt clar que abans dels 30 em volia comprar un pis aquí i el 96 vaig adquirir-ne un a Sitges amb el José, la meva parella”.
Però aquesta inversió immobiliària no ser l’única: “L’any 2002 comprem un altre pis a Esplugues i el 2003 muntem el restaurant El Rebost de la Plana, situat al cor del barri de Gràcia (Barcelona)”. “Actualment, vivim en una casa a prop de Sitges enmig de la natura. La vam comprar fa menys de dos anys i és una casa gran, amb sis dormitoris, jardí i piscina privada. El lloc perfecte per desconnectar i compartir grans moments amb la família i els amics”, afegeix Sarramagna. Tot i ser feliç a Catalunya, explica: “El meu objectiu actual és poder anar a viure a Mallorca al més aviat possible, de manera que no em plantejo tornar a França ni anar-me’n d’Espanya”.
On prefereixen comprar i per què?
Alacant, Costa del Sol i Balears
La província d’Alacant i tota la Costa Blanca són el lloc predilecte dels estrangers que inverteixen en habitatge a Espanya, especialment com a segona residència de vacances. El clima i les bones connexions aèries amb els seus països d’origen —l’aeroport d’Alacant és la seu de Ryanair a Espanya— són dos dels motius principals perquè els nostres nous veïns, especialment els britànics, triïn aquesta zona per viure.
La Costa del Sol també acull una important comunitat de nous residents. Un 28% de les operacions de compravenda d’immobles es fan a la província de Màlaga. Britànics, alemanys i xinesos són els que més inverteixen en habitatge en aquesta zona, sobretot pel bon clima, les excel·lents comunicacions, la presència de col·legis internacionals i les bones condicions de compra.
Les illes Balears, i en especial Mallorca, s’han convertit en la destinació favorita d’alemanys i britànics, que concentren gran part de la compra d’immobles a l’arxipèlag. Encara que l’empadronament de ciutadans teutons residents a les Balears ha caigut bruscament els últims anys, especialment des del 2012 amb la posada en marxa de la llei tributària 7/2012, que obliga a declarar tots els béns, s’estima que 70.000 alemanys viuen gran part de l’any a l’illa, 50.000 d’ells sense estar-hi empadronats.
Catalunya
Catalunya és la gran escollida per a la compra d’una primera residència dels estrangers marroquins. Per la seva banda, els francesos lideren el rànquing en el mercat de les segones residències, sobretot a la Costa Brava.
Olivier Després, també francès, de 42 anys i nascut a Tolosa, va venir a Barcelona als 24 anys per viure amb la seva parella, a qui va conèixer en la seva època d’estudiant d’Erasmus. Va decidir quedar-se a Espanya “perquè la meva parella és espanyola i perquè m’agrada la vida que porto aquí. A Espanya, la gent està bastant més relaxada, i viu i deixa viure molt més que a França”, afirma.
Va comprar casa seva —on resideix actualment— sobre planell l’any 2004 i va entrar-hi a viure el 2006. “És un pis d’uns 85 m2, perfecte per a dues persones, a Rubí, una petita ciutat del Vallès Occidental, molt a prop de Barcelona”, afegeix. Encara que se sent feliç de poder ser al costat de la ciutat, “més endavant m’agradaria viure més a prop del mar, potser al nord de Catalunya, a la Costa Brava”, matisa.
Barcelona és el lloc de destinació de multitud de nacionalitats, com és el cas de Theresia, austríaca nascuda a Gratz fa 34 anys, que viu a Espanya des del 2008. Va venir per primera vegada com a estudiant d’Erasmus i va tornar-hi per quedar-s’hi definitivament per amor. Actualment treballa com a guia turística oficial de Catalunya i a l’oficina comercial de l’ambaixada d’Àustria.
A l’octubre del 2017 va adquirir l’habitatge on viu amb la seva parella a la Ciutat Comtal, al barri d’Horta-Guinardó. Explica que va decidir establir-se aquí per amor, en primer lloc, i “per la manera de veure la vida i l’actitud positiva de la gent de Barcelona”. “És una ciutat cosmopolita i multicultural amb un clima envejable i és a tocar del mar, un autèntic luxe”, reconeix.
Canàries
Les illes Canàries també són un lloc de compra habitual per a alemanys i italians. A Santa Cruz de Tenerife, per exemple, el 38% de les operacions de compravenda corresponen a ciutadans forans, tant d’estrangers residents com d’aquells que hi han adquirit una segona residència. El clima subtropical, la gran capacitat aeroportuària i les connexions amb la resta de països de la conca del Mediterrani i el nord d’Europa expliquen aquest nivell de demanda.
Madrid
Madrid s’ha convertit en la ciutat preferida per adquirir una llar dels ciutadans no residents extracomunitaris, amb els xinesos com a primers compradors i els italians en segon lloc, segons dades del Col·legi de Registradors de la Propietat. Pel que fa a compradors residents, els romanesos són els que més pisos compren a la capital.
Bé per objectius d’inversió, bé per residir o per gaudir d’unes vacances en un país amb un clima, qualitat de vida, cultura, gastronomia i història de primer nivell, Espanya és una de les destinacions principals on estrangers comunitaris i extracomunitaris es decideixen a comprar un habitatge.
