movi-image-nuevo-escenario-comercio-internacional
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
3 min del teu temps

Així es dibuixa el nou escenari del comerç internacional en l’etapa postCovid-19

11/06/2020

L’ICO i Banc Sabadell de Mèxic han firmat un acord per finançar projectes empresarials espanyols a Amèrica Llatina

El valor de les importacions i exportacions mundials pot caure, segons evolucionin els diversos escenaris, entre un 13% i un 32% aquest any 2020. És la previsió que contempla l’Organització Mundial del Comerç (OMC) al seu informe anual. En el pitjor dels casos, llavors, ens situaríem en un descens del 32% que, per entendre la magnitud de la tragèdia, suposaria triplicar la caiguda de la crisi financera de 2008.

Aquesta tendència a la baixa no és nova. De fet, el comerç exterior acumula dos anys consecutius amb retrocessos als seus comptes. La pregunta és, com hem arribat a aquest punt? La pandèmia hi ha tingut molt a veure, però no és l’única culpable. La guerra comercial entre les dues grans potències del món, la Xina i els EUA, ha estat generant unes tensions els últims anys que han desencadenat l’inici d’aquest descens significatiu dels fluxos internacionals. Un descens que ara, amb l’arribada de la crisi sanitària de la Covid-19, lògicament s’ha vist incrementat i que està afectant totes les zones del món.

El context ha obligat a tancar mercats i “ha dificultat el comerç exterior, la mobilitat de mercaderies i de documents”, tal com confirma Joan Tristany, director general de l’Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC), al Podcast de Banc Sabadell. Tant és així, que aquest entorn VUCA en el qual ens trobem submergits (acrònim en anglès de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) no és favorable a la internacionalització.

Pot interessar-te: Escolta la història completa de Joan Tristany, director de AMEC, al Podcast de Banc Sabadell

 

Carlos Dalmau, Director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell, coincideix amb Tristany en subratllar la magnitud d’un problema global: “Fins ara, les empreses estaven acostumades a haver de gestionar dificultats logístiques puntuals i localitzades geogràficament, per exemple, en zones de conflictes bèl·lics. No obstant això, la situació actual afecta pràcticament tots els països del món, amb rutes marítimes cancel·lades, ports on no es pot descarregar i confinaments de mercaderies, entre moltes altres restriccions comercials”.

Ningú queda exempt d’aquesta nova corrent. Per ordre, es preveu que les exportacions caiguin com a mínim un 17,1% a Amèrica del Nord, seguit d’un 12,9% a Amèrica del Sud i Central i d’un 12% a Europa. Les xifres de les exportacions són poc encoratjadores, però és que a més el PIB també es veurà ressentit. Així ho ha determinat el mateix informe de l’OMC que marca una caiguda del PIB de, com a mínim, el 2,5% com a conseqüència dels efectes derivats del coronavirus.

Pot interessar-te: Menys globalització i més digitalització: així serà la nova cadena de subministrament

Davant d’aquesta situació que ens està arrossegant d’allò global a allò local, l’OMC contempla dos possibles escenaris. El primer, els fluxos comercials es diversifiquen i es redistribueixen per esquivar les restriccions derivades de la pandèmia. El segon, es tanquen del tot les fronteres i s’aposta per la producció domèstica. I, segons l’OMC, optar per aquest últim camí seria un error perquè cap país és autosuficient i pot valer-se 100% per sí mateix.

Malgrat les recomanacions, cada vegada són més les noves mesures proteccionistes que apliquen els diversos països per salvaguardar el seu comerç. Ja el 2018 es van notificar 45 noves barreres al comerç internacional: un rècord de 425 mesures restrictives al lliure comerç. A més, la Xina es va convertir, per primera vegada, en el territori amb més barreres per a empreses europees (37), seguit de Rússia (34), Índia i Indonèsia (25, ambdues) i els EUA (23), segons dades de l’informe anual de 2019 de la Comissió Europea sobre barreres comercials i d’inversió.

Està clar: el procés invers a la globalització fa temps que s’està gestant, però el que és cert és que aquesta crisi sanitària ha sigut un punt d’inflexió. Una dada rellevant és que vuit de cada deu empreses amb activitat a l’estranger asseguren que la crisi de la Covid-19 està impactant de manera negativa o molt negativa el seu negoci internacional. I ho està fent perquè les empreses, independentment de l’àrea d’activitat, es troben amb problemes en aquest nou context com les restriccions de mobilitat i l’enfonsament de la demanda.

Pot interessar-te: La gestió de l’IVA en operacions intracomunitàries i internacionals

D’aquí que la Secretaria d’Estat de Comerç i la CEOE estiguin treballant per trobar noves oportunitats a l’estranger per a empreses espanyoles i fomentar així l’activitat internacional. Per aconseguir-ho és essencial el suport públic. Fins ara, l’Executiu ha posat una línia de cobertura de crèdit de 2.000 milions d’euros per a empreses exportadores.

No obstant això, fonts empresarials confirmen que en cas de necessitar liquiditat les empreses prefereixen acudir als avals de l’ICO. En aquest sentit, l’ICO i Banc Sabadell de Mèxic han firmat un acord per finançar projectes empresarials espanyols a Amèrica Llatina, i especialment a Mèxic, per un import de 200 milions de dòlars (que equival a 183 milions d’euros).

Es tracta del quart acord firmat per part de l’ICO amb una entitat estrangera del grup Sabadell i se suma als esforços públics per aconseguir salvar el sector exterior. Aquesta recent aliança representa el compromís ferm d’ambdues entitats de seguir desenvolupant projectes que beneficiïn l’economia del país i continuïn el seu procés d’internacionalització.

Pot interessar-te: Amèrica Llatina busca reprendre el camí del creixement com a pol d’atracció per a les empreses

 

-Temes relacionats-
up