Després d'anys sense avenços, el Pacte de Toledo ha estat capaç de renovar les recomanacions que s'han de convertir en la base per a les futures reformes del sistema públic de pensions. I Congrés ja les ha aprovat. El pas següent correspon al Govern, que haurà de convertir aquestes recomanacions generals en propostes concretes capaces de resoldre els reptes a què s'enfronta el sistema de pensions; un dels pilars fonamentals de l'estat del benestar espanyol.
Què és i quina finalitat persegueix el Pacte de Toledo?
És una comissió parlamentària que es va crear l'any 1995 amb un objectiu clar: analitzar la situació del sistema i proposar mesures de millora basades en el consens. La Comissió està formada per representants de tots els partits i, amb la seva creació, es pretenia retirar el sistema de pensions de la disputa política i portar-lo a un debat més assossegat i profund, capaç de facilitar acords i reformes que perdurin en el temps.
El 1995, el mateix any de la seva creació, el Pacte de Toledo va publicar un primer document en el qual s'analitzava la situació de les pensions i es van realitzar 15 recomanacions per assegurar la sostenibilitat del sistema en el futur. Al llarg d'aquests anys, tant l'anàlisi com les recomanacions s'han anat revisant en moments concrets i s’han adaptat a la realitat del sistema.
A més, aquestes actualitzacions han servit de base a diferents governs per plantejar reformes. Les últimes es van fer el 2011 i el 2013, però no sempre amb consens. De fet, la reforma del 2013, que incloïa un índex automàtic de revaloració i el factor de sostenibilitat, que ajusta el sistema a l'esperança de vida, ha quedat pràcticament en suspens.
L'any 2016 el Pacte de Toledo va iniciar de nou el procés cap a una actualització de les seves recomanacions com a punt de partida per a una nova reforma capaç de recollir més acords i avançar una mica més en la sostenibilitat. Quatre anys han calgut perquè els partits tornessin a posar-se d'acord. A finals d'octubre va arribar el nou pacte i fa només unes setmanes va rebre el vistiplau del Congrés.
Del Pacte en surten un total de 20 recomanacions que toquen moltes de les àrees del sistema, com el finançament, les condicions de jubilació, l'actualització de les prestacions, la contributivitat, el paper de les mútues, les jubilacions anticipades, la viduïtat i l'orfandat, els autònoms i el control parlamentari, entre altres coses. A més, el Pacte inclou aquesta vegada una recomanació de partida, la número zero, en què els partits es comprometen a mantenir, millorar i adaptar el sistema públic i s'oposen a reformar-lo d’una manera radical que trenqui amb la solidaritat, la suficiència i l'equitat que el caracteritza.
La directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, Esther Pichardo, valora l'acord de manera "positiva", ja que inclou mesures per reduir la bretxa entre els costos i els ingressos del sistema per "fer-lo més sostenible", encara que "insuficients" per mantenir la taxa actual de substitució del sistema, el percentatge que representa la pensió en relació amb l'últim sou percebut, que actualment se situa al voltant del 80 % de mitjana a Espanya —molt per sobre dels nivells d'altres països europeus.
Pichardo veu bé la primera recomanació, que fa referència a la separació de fonts i en la qual es proposa que les despeses impròpies del sistema, com les prestacions no contributives o les polítiques actives d'ocupació, es financin amb càrrec als Pressuposts Generals de l'Estat (PGE), i no des dels comptes de la Seguretat Social.
Pichardo considera també "molt necessària" la recomanació número 12, en la qual s'assenyala que l'edat de sortida efectiva del mercat de treball ha d'aproximar-se tant com sigui possible a l'edat ordinària de jubilació legalment establerta, fixada en 67 anys. "Amb les cotitzacions que es realitzen durant tota una vida laboral de 38,5 anys es cobreix aproximadament la pensió pública d’11 anys. No obstant això, un cop jubilats vivim uns 20 anys de mitjana, de manera que representa que hi ha nou anys de pensions que no hem pagat. Totes les mesures que ajudin a incrementar el període de cotització i a reduir el període de jubilació reduiran aquest gap i milloraran la sostenibilitat del sistema", assenyala.
A més, l'experta celebra que el Pacte demani al Govern que enviï l'anomenada ‘carta taronja ’ de les pensions, en la qual s'informaria cada ciutadà de la pensió aproximada que percebrà quan es jubili, per poder decidir, amb ple coneixement, com vol afrontar la seva jubilació.
Pot interessar-te: Calcula com serà la teva pensió de jubilació
La directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions també valora positivament la recomanació 16, en què la Comissió aposta per fomentar l'estalvi privat a través dels plans complementaris. Aquesta recomanació posa l'èmfasi en els plans de treball (segon pilar de les pensions), que negocien empreses i treballadors. Això suposa una bona notícia, segons Pichardo, però cal no oblidar que "moltes empreses estan fent veritables esforços per subsistir en aquests moments i no pot recaure només en elles el cost addicional de l'estalvi dels seus empleats". Al parer seu, caldrà seguir promocionant el tercer pilar; és a dir, els plans de pensions individuals, "per repartir així el cost entre Estat, empresa i ciutadà i poder millorar la cobertura a la jubilació".
Repte demogràfic de gran magnitud
La societat espanyola és la segona més longeva del món, amb una esperança de vida de 80,9 anys en el cas dels homes i 86,2 en el cas de les dones, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al 2019. I aquestes xifres continuaran augmentant en el futur. El 2035, l'esperança de vida superarà els 83 anys per als homes i s'acostarà als 88 anys per a les dones. És una bona notícia, sens dubte, però té les seves implicacions tant en el sistema sanitari espanyol com en el sistema de pensions.
L’actualització de les projeccions demogràfiques de l’INE apunta que, si es mantenen les tendències actuals, el 26 % de la població resident a Espanya tindrà 65 anys o més d’aquí a 15 anys. Actualment, la població d'aquesta edat no arriba al 20 % i el 1975 només suposava el 10,2 %.
“La demografia és inexorable: el 2035, una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys, de manera que no podem pretendre que l'Estat s'encarregui de tot”, assegura Miquel Perdiguer, CEO de Pensium, al Podcast de Banc Sabadell. Tanmateix, això no vol dir que el sistema de pensions no sigui sostenible; simplement s'hauran de repartir els diners entre més persones i la jubilació tardarà més anys a arribar.
Complementar la pensió
D'aquí la importància de planificar com més aviat millor la jubilació i buscar fórmules per complementar la prestació si es vol mantenir el nivell de vida després de la jubilació.
Tot i que sembla que les societats cada vegada estan més conscienciades de la importància de començar a estalviar com més aviat millor, a Espanya costa una mica més que cali el missatge, segons apunten diversos estudis. D’acord amb l'informe de McKinsey & Company "The social contract in the 21st century", tres de cada quatre persones a Espanya continuen sense estalviar un sol euro per a la seva jubilació.
