Així és la nova realitat dels ERTOs | EDE
movi-image-elpais-nueva-realidad-erte-1
Envia'ns suggerències
Socis i Empleats
4 min del teu temps

Així és la nova realitat dels ERTOs

Thu Oct 08 13:23:13 CEST 2020

Més de 3,4 milions de treballadors s'han beneficiat d'aquesta mesura extraordinària des del març. Ara s'estén fins al gener per a les empreses que han tornat a veure limitada o paralitzada la seva activitat. Així funcionen els ERTOs per limitació i impediment.

La ferida que ha deixat la pandèmia està encara lluny de cicatritzar. Mentre el nombre de contagis segueix creixent, els pronòstics sobre la recuperació de l'economia romanen incerts, sobretot per a aquells sectors que més han patit la propagació del virus. En aquest escenari, els empresaris busquen un salvavides que els permeti mantenir el seu negoci viu. Un salvavides són els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) vinculats a la COVID-19, un recurs que al llarg de la crisi sanitària s'ha adaptat a les necessitats de cada moment.

Aquesta regulació extraordinària ja ha estat objecte de quatre pròrrogues des de la seva aprovació el mes de març. En aquesta última extensió, acordada la setmana passada entre el Govern i els agents socials, s'inclouen tres modalitats d’ERTO (dues d'elles noves) que estaran vigents fins al pròxim 31 de gener.

Actualment, les empreses poden acollir-se a un ERTO per força major o als dos nous models associats a la crisi sanitària: ERTO per limitació (dedicat a les empreses que per les mesures sanitàries hagin de delimitar la seva activitat, però sense aturar-la per complet) o ERTO per impediment (destinat a les companyies que hagin d'aturar la seva activitat a causa de les decisions de les administracions públiques). «Tots els sectors han estat coberts amb aquesta nova pròrroga i també qualsevol mena d'eventualitat», explica Massimo Cermelli, professor d'Economia a Deusto Business School.

En el període més complicat de l'emergència sanitària (entre març i maig), uns 7,3 milions de treballadors (un terç de la població activa) van rebre algun tipus de prestació de l'Estat, d’aquests, més de 3,4 milions de treballadors estaven sota el paraigua d'un ERTO, segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Avui, el panorama no és el mateix. A finals de setembre, només 728.909 empleats seguien afectats per un ERTO (605.861 d'aquests per força major), mentre que tres de cada quatre s'havien reincorporat a l'activitat, segons les últimes dades del Ministeri de Treball. «Els ERTOs han contribuït a minimitzar la destrucció d'ocupació», afirma Cermelli.

Però aquestes prestacions suposaran una factura important per als comptes públics. El cost dels ERTOs entre març i setembre ha estat d'uns 22.000 milions d'euros (incloses les ajudes per a la protecció dels autònoms), segons les dades del Ministeri de Seguretat Social. Amb la nova pròrroga, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha avançat que la despesa se situarà en uns 1.000 milions d'euros depenent de com evolucioni la situació sanitària i de quantes empreses s'acullin a aquesta eina.

Espanya no ha estat l'únic país que ha adoptat una mesura d'aquest tipus. A Europa, el model de protecció de l'ocupació, amb figures similars als ERTOs, ha beneficiat més de 42 milions de treballadors en els moments més durs de la pandèmia, segons la Confederació Europea de Sindicats.

Les tres modalitats d’ERTO

La figura dels ERTOs preveu que els treballadors es quedin en suspensió d'ocupació o pateixin una reducció de la seva jornada encara que segueixin vinculats a l'empresa i estiguin donats d'alta a la Seguretat Social. La companyia ha de seguir pagant les quotes de la seva plantilla i el treballador rep de l'Estat una prestació proporcional a la reducció de la seva activitat (total o parcial).

Les tres modalitats d’ERTO, publicades a la nova pròrroga, coincideixen en alguns punts:

  • No és necessari comptar amb un mínim cotitzat. El Govern va flexibilitzar al març aquest requisit (ja no calia portar més d'un any en el lloc de treball).
  • La prestació es manté en el 70 % de la base reguladora del treballador, també per als qui porten més de sis mesos en ERTO.
  • Els afectats per un ERTO mantindran el «comptador a zero» en la prestació d'atur.
  • Els empleats afectats per un expedient no poden fer hores extraordinàries i tenen atenció preferent per rebre cursos de formació.
  • Quan acabi l'ERTO, les empreses no podran fer cap acomiadament en un termini de sis mesos.

ERTO per força major

Algunes empreses que ja tenien un ERTO per força major (o de rebrot) s'han acollit a aquesta nova pròrroga de forma automàtica fins al 31 de gener. És a dir, no han de fer cap tràmit. Però, de quin tipus de companyies estem parlant? D'aquelles incloses a la llista de les 42 activitats que el Govern considera més afectades per la pandèmia, que sobretot són els membres del sector turístic, de l’oci nocturn i del transport.

La pròrroga també s'estén a companyies en estreta relació amb empreses dins d'alguna de les 42 activitats econòmiques. Per fer-ho, hauran d'acreditar que almenys un 50 % de la seva facturació el 2019 es va generar de forma directa amb una empresa especialment afectada per la pandèmia.

Exoneracions:

Del 85 % per a les empreses amb menys de 50 treballadors i del 75 % per a les que superen aquest nombre, tant per als treballadors suspesos com per als que es reincorporen als seus llocs de treball.

ERTO per limitació

Aquest tipus d'expedients està dedicat a les companyies l'activitat de les quals es vegi afectada per alguna restricció sanitària. «Poden acollir-se les empreses que vegin limitat, però no impedit, el desenvolupament de la seva activitat en alguns dels seus centres de treball a conseqüència de decisions o mesures adoptades per les autoritats espanyoles (no per autoritats estrangeres)», aclareix Eva Lucero, experta de Lefebvre, una firma dedicada a la informació jurídica per al sector de l'advocacia. Per exemple, les companyies amb limitació d'horari (un bar o restaurant) o d'aforament (un teatre).

Exoneracions:

Les bonificacions de quotes a la Seguretat Social són decreixents entre els mesos d'octubre de 2020 i gener de 2021 en funció del nombre de treballadors de l'empresa.

Si té menys de 50, són del 100 % a l'octubre, del 90 % al novembre, del 85 % al desembre i del 80 % al gener. Si té 50 o més treballadors, els percentatges són del 90 % a l'octubre, del 80 % al novembre, del 75 % al desembre i del 70 % al gener.

ERTO per impediment

Als ERTOs per impediment poden acollir-se les empreses de qualsevol sector o activitat que vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat a conseqüència de les noves restriccions o mesures adoptades, tant per les autoritats nacionals com per les estrangeres. «Per exemple, empreses d'oci nocturn a les quals se'ls impedeixi desenvolupar la seva activitat», diu Lucero.

Exoneracions:

En el cas de les empreses de menys de 50 treballadors, les exempcions seran del 100 %, mentre que per a les que compten amb 50 treballadors o més, seran del 90 %.

Les companyies no poden triar lliurement el tipus d’ERTO al qual acollir-se, sinó que dependrà del que dictamini la norma amb relació a les causes que donen lloc a la necessitat de sol·licitar la prestació, explica Emilio González, professor d'Economia d’ICADE a la Universitat Pontifícia Comillas. «En una situació de crisi, l'empresa ha d'analitzar si compleix els requisits exigits d'algun dels ERTOs previstos a conseqüència de la crisi sanitària que vivim o, si no és així, si compleix amb els requisits recollits en la regulació [anterior a la pandèmia]», destaca Lucero, de Lefebvre.

Tornar a acollir-s'hi?

«Si l'empresa ja ha tingut un ERTO, pot tornar a acollir-s'hi a un de nou», comenta Cermelli. Però també poden sol·licitar l'ajuda aquelles companyies que no hagin tingut un ERTO amb anterioritat i que es vegin afectades per alguna de les noves restriccions provocades per un ascens en el nombre de contagis. El tràmit és el mateix. La companyia interessada ha de presentar la sol·licitud davant l'autoritat laboral corresponent; a l'administració laboral de la seva comunitat autònoma o, si les seves activitats s'estenen a altres regions, ha de ser al Ministeri de Treball. S'ha d'acompanyar dels mitjans de prova que l'empresari consideri necessaris per a justificar la necessitat de l'ajut. Juntament amb això, s'ha de comunicar el procediment als treballadors. Un cop presentat, l'autoritat laboral té un termini de cinc dies (hàbils) per emetre una resolució.

Però, és bona idea encadenar els ERTOs? Un expedient temporal per COVID-19 redueix els costos laborals de les empreses perquè no han de pagar salaris mentre estigui vigent i perquè les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social es bonifiquen parcialment. Però els ERTOs comporten una limitació temporal pel que fa als acomiadaments, ja que no permeten fer-los fins transcorregut un temps. «En aquest cas, si l'empresa no recupera plenament la seva activitat, es veurà sobrecarregada amb costos laborals que la poden posar en una situació encara més difícil o dur-la a la fallida. Per tant, abans d'encadenar successius ERTOs, cal fer números pensant en el futur», diu González.

UNA PROTECCIÓ DAVANT DE QUALSEVOL EVENTUALITAT

Els efectes de la crisi sanitària tindran efectes en l'economia. El Fons Monetari Internacional (FMI) pronostica una caiguda del Producte Interior Brut (PIB) per a aquest any del 12,8 %, amb una recuperació del 7,2 % el 2021. Mentrestant, la taxa d'atur podria augmentar entre el 19,4 % i el 22,1 % si desapareixen les ajudes dels ERTOs, segons el Banc d'Espanya. En aquest escenari, les assegurances de protecció de pagaments guanyen especial importància, afirma José Manuel Veiga, director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances.

Aquesta assegurança és una protecció que, en cas d'atur o incapacitat laboral temporal, cobreix el pagament de les quotes d'un préstec hipotecari, consum, targeta de crèdit o qualsevol capital indicat a la pòlissa. L'assegurança ajuda a afrontar aquest deute (a partir d'un mes i fins a un any) quan una persona està en un ERTO o en cas que sigui acomiadada, explica l'expert de BanSabadell Assegurances. «És especialment útil perquè protegeix el patrimoni durant una eventual pèrdua d'ingressos», afegeix.

Actualment, uns 120.000 treballadors a Espanya recorren a aquesta assegurança de protecció d'un total de tres milions de persones que disposen d'una pòlissa similar al país, segons els càlculs de BanSabadell Assegurances, que està ajudant aproximadament 6.000 famílies a través d'aquest instrument. «Estem en un moment en què s'han multiplicat per 20 els casos en què s'ha sol·licitat la cobertura de l'assegurança de protecció de pagament», afirma Veiga.

La cobertura està dedicada a qualsevol empleat que es trobi actualment en situació activa, sigui quin sigui el seu tipus de contracte. Les cobertures assegurades són diferents segons la relació laboral, cobreixen l'atur per als assalariats amb contracte indefinit i la incapacitat laboral temporal per als assalariats temporals, funcionaris i autònoms. El seu preu es calcula en funció del capital de la hipoteca o del préstec a cobrir en cas d'atur. «Com estan introduïdes en un finançament a llarg termini, només suposen uns euros al mes», destaca Veiga.

Fotografia de Florian Schmetz a Unsplash
-Temes relacionats-
up