La majoria de les farmàcies són pimes o micropimes, petites empreses que, malgrat això, tenen capacitat per automatitzar processos d’una manera que només imaginem en sectors com l’automoció o el comerç electrònic. Magatzems robotitzats, pastillers automatitzats, caixes de cobrament intel·ligents... Així és la tecnologia que fa més productives les farmàcies.
Hem parlat amb diverses farmàcies que han automatitzat part dels seus processos, i també amb un distribuïdor de maquinària que opera a Espanya, perquè ens expliquin què poden fer les farmàcies per ser més productives, des de minimitzar l’error en l’atenció al client fins a augmentar els productes creuats o ampliar el negoci oferint també serveis.
Què es pot automatitzar en una farmàcia?
Augusto Rumoroso, fundador d’Automatización Farmacéutica SL, va saber veure fa anys les necessitats de robotització de les farmàcies espanyoles. Assenyala tres processos principals:
Aquests canvis, al costat d’altres que es donen en afegir dispositius de serveis —com bàscules i oxímetres—, fan que moltes farmàcies evolucionin, i mostren clarament que no hi ha una única manera de mecanitzar aquest comerç.
Encara que Rumoroso aclareix que “encara que el somni de la farmàcia estàndard és mecanitzar la major part de processos possible perquè això es tradueix en més ingressos, cadascuna té unes necessitats específiques d’espai, de gestió del temps, de tipus de negoci, etc.”.
Magatzems robotitzats i amb braços mòbils
María S., gerent d’una farmàcia del centre de Barcelona, esgrimeix els motius pels quals van decidir invertir en robots al magatzem. Com a punt principal hi ha “l’estalvi de temps, molt significatiu”, perquè evita que el farmacèutic hagi d’anar a buscar els medicaments a les calaixeres, sovint situades a la rebotiga. “És temps que pot dedicar al client i en el qual es poden fer més vendes”, especialment venda creuada de productes no necessàriament medicinals.
Aquest avantatge també el subscriu Iñaki Madariaga, propietari de la farmàcia Madariaga (Barakaldo), que assegura que “el que hem guanyat incorporant el robot és espai d’atenció al públic”. En primer lloc, espai temporal, perquè “ets més temps al taulell i no has de donar l’esquena al client ni deixar-lo sol”, però també espai físic. I “com més es veu, més es ven”.
Madariaga recorda que la seva farmàcia era un espai molt petit que “gairebé no tenia espai d’atenció al públic i s’omplia amb tres persones”. Ara, el magatzem robotitzat és a uns cinc metres de distància en una sala posterior, i la farmàcia ha guanyat en capacitat de clients.
Pastillers automatitzats que amplien el negoci
Acostumem a pensar en les farmàcies com establiments que venen medicaments, però aquests negocis també disposen d’altres línies de negoci, com el preparat de pastillers per a residències, geriàtrics, centres de dia, etc. De fet, el nombre de farmàcies amb finançament i ingressos que depenen cada vegada menys dels medicaments no para de créixer.
Ángela G. és adjunta en una farmàcia de Múrcia que fa quatre anys va invertir en una màquina SPD per facilitar als seus empleats preparar pastillers. Avui han doblat el nombre de màquines i la venda de medicaments ha passat a ser “menys del 30% de la facturació” perquè “les SPD estan tot el dia funcionant treballant per a diversos centres dels voltants”.
A la farmàcia Trèvol Valvanera (Madrid), Rafaela Ramírez explica per què aquests sistemes són tan demandats. Bàsicament, “automatitzen la preparació de sistemes personalitzats de dosificació” segons les especificacions mèdiques de cada pacient.
En el seu cas, també han invertit en un sistema de visió artificial que “fotografia cada bosseta”. Aquesta imatge es guarda per poder revisar-la després si sorgís algun problema. Com veurem més avall, aquesta mena d’inversions tendeixen a minimitzar l’error humà..
En quant de temps s’amortitzen aquestes màquines?
“Quan parlem de magatzems de medicaments”, comenta Rumoroso, “estem parlant de cinc a set anys”. Per descomptat, aquest tipus de retorns depèn del volum de facturació de la farmàcia i de com aquesta sàpiga “augmentar la facturació per empleat, la venda creuada i eliminar temps morts”.
María S., des de Barcelona, al·ludeix al fet que “en una farmàcia gran, el cost d’un robot així pot situar-se tranquil·lament en 100.000 euros, però també són les que més s’ho poden permetre i rendibilitzar la inversió”. Malgrat això, matisa que el retorn pot aconseguir-se en dos o tres anys si el negoci és molt gran.
Respecte als robots SPD, Ramírez situa en cinc anys l’horitzó de rendibilitat “en funció del nombre de pacients”. Com a exemple, explica que “el robot que tenim a la farmàcia ha de funcionar per a un nombre mínim de pacients perquè sigui rendible”. O, dit d’una altra manera, si som una farmàcia i volem invertir, necessitem conèixer la demanda local i fer-ho sobre la base de la capacitat de producció.
Robots i màquines que augmenten la seguretat
Tant el braç robotitzat com la màquina SPD o la caixa automàtica tenen avantatges que minimitzen notablement l’error humà. El magatzem “neteja i va rebutjant productes caducats” perquè porta un registre exhaustiu del que hi entra”, comenta María S. A més, també segueix un ordre intern orientat a maximitzar la quantitat de medicaments.
Ramírez confirma que el seu robot SPD “minimitza l’error de fabricació humana”. De fet, “els errors que es detecten actualment apareixen quan no hi ha una tremuja calibrada i s’ha de fer de forma manual”. A més, “també és molt més higiènic, perquè hi ha menys contacte amb el medicament, cosa que el fa més segur”.
I, per descomptat, la caixa automàtica simplifica la facturació, porta part de la comptabilitat i detecta bitllets falsos, punt clau en la venda al detall.
El món dels serveis a particulars, en auge
Una visita a gairebé qualsevol farmàcia de barri ens descobrirà una bàscula més o menys informatitzada, i també serveis de nutrició i diferents graus d’automatització en dispositius que mesuren factors relacionats amb la salut dels clients. En altres paraules, un augment de la presència de serveis afegits.
María S. explica que tenen “una bàscula molt completa, perquè no només mesura l’altura i et pesa, sinó que també et pren la tensió, et mesura el greix corporal, l’índex de massa corporal i l’O2 en sang”. De fet, és habitual que els clients entrin a la farmàcia pels serveis i s’acabin emportant alguna altra cosa.
Com hem vist abans, l’SPD és un exemple d’aquest auge dels serveis que ofereixen les farmàcies més enllà de dispensar medicaments. Els serveis probablement són un dels aspectes que més creixen a les farmàcies una vegada optimitzats els processos actuals.
