Quan poses per a lloguer la teva propietat busques que l’arrendatari compleixi uns mínims i tracti la teva casa com si fos seva.
Cada vegada més persones viuen de lloguer i menys són propietaris d’un habitatge. Una realitat constatada per l’última ‘Enquesta de Condicions de Vida’ que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En concret, el percentatge de llars amb habitatge en propietat va caure el 2018 fins al 76,7%, el mínim des de 2004. Per contra, el nombre de llars que viuen en règim de lloguer va assolir el màxim des de que hi ha estadística, amb un 16,9%.
L’arrendatari s’ha convertit en una figura comú. Un vestit especialment fet a mida de la generació amb menor capacitat per a l’estalvi: la millennial , que ha abraçat l’opció del lloguer gairebé sense possibilitat de triar. Una nova modalitat d’acord amb les seves necessitats que, no obstant això, es deu per igual a les seves obligacions davant del seu llogater. Parlem de la figura oposada en aquesta relació: l’arrendador.
Qui és qui
L’arrendador és el propietari d’un bé immobiliari el qual cedeix l’ús de la propietat a una altra persona (l’arrendatari) a canvi de diners. Contràriament, l’arrendatari és la persona que té el dret a utilitzar aquest mateix bé que pertany a una altra persona (l’arrendador) a canvi d’una remuneració. La seva relació es formalitza a través del contracte de lloguer en el que han de detallar-ne les condicions i responsabilitats d’ambdues parts.
Pel vincle que s’estableix entre ambdós, triar un bon arrendatari és clau per a la tranquil·litat del propietari. No només es tracta de pagar puntualment cada mes. Les regles bàsiques de convivència determinaran una relació fructífera entre ambdues parts. Un comportament exemplar que pot beneficiar directament l’arrendatari, amb rebaixes en el lloguer, renovacions del contracte i la confiança de saber que davant de qualsevol eventualitat, compta amb la seva ajuda.
Respecta el contracte
El bon arrendatari ‘compleix’. En concret amb les condicions, assiduïtat i continuïtat del arrendament establertes en el contracte que prèviament ha estat acceptat per les dues parts involucrades. Per això és molt important aclarir qualsevol dubte o imprecisió en les clàusules pactades per evitar problemes en el futur.
És puntual amb els pagaments
L’arrendatari ha de realitzar el pagament de manera puntual en els dies acordats per poder utilitzar o seguir gaudint del bé que està arrendant. Si s’incompleix amb el pagament o amb algunes de les condicions acordades, el propietari pot reclamar la quantitat equivalent o, fins i tot, sol·licitar la resolució del contracte d’arrendament a través del desnonament.
Cuida l’immoble com si fos seu
Un tret fonamental del bon inquilí és l’ús que en fa. Especialment ha d’ajustar-se als termes especificats en el contracte i no per altres finalitats: per exemple, acollir altres inquilins o donar-li un ús comercial o professional -o viceversa- quan la propietat no ha estat promocionada per a tal finalitat.
Es porta bé amb els veïns
O, com a mínim, respecta les normes bàsiques de convivència que recull l’article 27.2 de la Llei d’Arrendaments Urbans. Segons aquesta, la realització d’activitats molestes pot ser una de les causes de resolució del contracte. Això vol dir que, si s’esgota la via del diàleg davant d’un enfrontament, és el propietari el responsable de posar fi al contracte d’arrendament.
Repara i millora l’immoble
Si es produeix algun desperfecte per ús (o mal ús), la reparació d’aquest ha d’anar a càrrec de l’inquilí. Per exemple, la ruptura d’un vidre o d’una porta, una despesa que, de fet, cobrirà l’assegurança que tingui contractada el mateix arrendatari. No obstant això, un bon inquilí no només repara qualsevol desperfecte sinó que a més pot proposar, sempre amb el consentiment de l’arrendador, millores en l’immoble que no afecten,això sí, a la seva estructura o estabilitat.
Té els subministraments al dia
Un bon inquilí ha de ser rigorós amb els pagaments de tots els subministraments que figuren al seu nom: aigua, gas, llum… Aquestes despeses per defecte solen córrer al seu càrrec, si bé hi pot haver excepcions que hauran d’estar correctament reflectides en el contracte d’arrendament.
En definitiva, puntualitat, responsabilitat, serietat, manteniment, empatia i sentit comú són els paràmetres que mesuren quin tipus d’arrendatari és el més òptim per a un immoble. També ho són per construir una relació de confiança entre propietari i inquilí que asseguren un enteniment i respecte a llarg termini i una feliç convivència entre les parts.
