Espanya envelleix i ho fa a un ritme vertiginós. Avui ningú dubta de la necessitat de reformar el sistema públic de pensions i impulsar els sistemes d'estalvi per complementar les prestacions per assegurar unes jubilacions que garanteixin el nivell de vida. I per posar en marxa aquests canvis, la majoria dels experts es fixen en els països que millor ho estan fent per replicar les millors pràctiques i convergir amb Europa.
Un d'aquests països és sens dubte el Regne Unit, on des de l'octubre del 2012 s'aplica el sistema Automatic Enrolment per potenciar el segon pilar del sistema de pensions, el de l'estalvi privat mitjançant plans de pensions d'ocupació (PPO) impulsats per les empreses. De fet, aquest exemple cobra més importància que mai ara que el Govern s'ha marcat el ferm compromís d'impulsar aquests plans, una fórmula molt estesa en altres països europeus que, tanmateix, s’utilitza poc a Espanya. Només l’1 % de les empreses ofereix aquest tipus de productes als seus treballadors, tot i que l'estalvi per a la jubilació és un benefici social molt ben valorat pels empleats i ajuda a atreure i retenir el talent.
Pot interessar-te: L’impuls als plans de pensions d'ocupació
Què són els PPO?
Són plans de pensions complementaris que les empreses posen a disposició dels seus treballadors perquè, de manera voluntària, tinguin un complement a la seva pensió quan es jubilin. El promotor del pla de pensions és l'empresa i el partícip, el treballador que decideixi subscriure’l i adherir-s'hi. Les aportacions les realitzen les empreses (i representen un major cost salarial) i els empleats si així ho desitgen.
Com funciona el sistema del Regne Unit? La diferència principal respecte d’altres països rau en la seva obligatorietat. Tal com explica Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, al sistema britànic «l'empresa està obligada a inscriure-hi tots els empleats que compleixen uns requisits mínims; a més, els empleats poden decidir renunciar-hi, tot i que per defecte ja estan aportant al pla un percentatge del seu sou». A més, comenta Pichardo, l'evolució d'aquest sistema ha estat molt positiva i «la contribució ha anat pujant des de l'inici, i ha passat d'un 2 % inicial a l’actual 8 % del salari». El finançament prové de tres fonts: «El repartiment d'aquest cost és del 3 % per a l'empresari, del 4 % per a l'empleat i de l'1 % per a l'Estat. Aquest últim fa la seva aportació a través de deduccions fiscals», explica l’experta.
Per què un sistema automàtic? Segons un estudi realitzat per Fernando Martínez-Cue per a la Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (Unespa), per defecte els sistemes d'adscripció es basen en estudis que conclouen que la major part dels ciutadans volen estalviar, però no fan el pas per fer-ho. En canvi, si se'ls inclou per defecte en un sistema d'estalvi, tendeixen a quedar-s’hi, ja que per sortir-ne han de prendre la decisió activa i meditada de deixar d’estalviar. Moltes vegades, les persones no prenen decisions racionals quan es tracta de decidir com gastar o estalviar diners perquè els costa imaginar-se a si mateixes en un llarg termini de temps i perquè prefereixen les gratificacions a curt termini.
A més, el fet que l'empleat percebi que l'ocupador fa un esforç econòmic i que el retribueix amb una aportació a l'instrument de pensions que suposa un benefici en espècie addicional a la seva retribució dinerària facilita que el treballador es comprometi a mantenir-se inscrit al sistema de pensions sense optar per sortir-ne i a fer la seva pròpia aportació. D'aquesta manera, s'aconsegueix que el treballador valori més el benefici que suposa ser partícip d'un esquema de pensions i facilita el seu compromís amb l'estalvi per a la seva jubilació.
Les claus del model
El model del Regne Unit es pot resumir en set claus:
- S'aplica als empleats britànics de més de 22 anys que treballen al Regne Unit i que perceben ingressos superiors a les 10.000 lliures l'any (l’equivalent a 11.505,67 euros). La xifra es revisa anualment.
- Els beneficiaris han de tenir una edat menor de l'edat legal mínima per generar una pensió pública.
- L'aportació mínima obligatòria establerta pel sistema és del 8 % del salari. Inicialment, l'aportació era més baixa, però ha anat pujant amb el pas dels anys per assegurar una implantació gradual del sistema.
- Del total, un 3 % va a càrrec de l'empresari ocupador, un 4 % a càrrec de l'empleat, i un 1 % de l'aportació a càrrec de l'Estat, que es fa a través de la deducció fiscal de les aportacions i que s'inclou com a aportació extra al pla de pensions.
- El sistema és voluntari per als treballadors; és a dir, tots tenen l'opció de sortir-se del pla i de recuperar aquest 4 % que hi han d'aportar, però perden les aportacions de l'ocupador i de l'Estat.
- Els que en volen sortir, ho han de decidir durant el primer mes en què s'ha produït l'alta, encara que poden reinscriure-s’hi si canvien d'opinió. L'opció d'abandonar el pla d'estalvi s'ofereix una vegada a l'any als treballadors.
- Per als empresaris és obligatori. I cada tres anys han de revisar la situació de tots els treballadors.
A l'estudi es constata que l'aplicació del sistema Automatic Enrolment ha estat un gran èxit al Regne Unit, ja que ha aconseguit que els ciutadans canviïn la percepció de l'estalvi. Abans de la seva implantació, la participació de treballadors als PPO va baixar de forma important, ja que va passar del 62 % dels treballadors el 2006 (12 milions) al 55 % el 2012 (10,7 milions). Des del 2012, després de la implantació del nou model, s'ha produït un increment significatiu de partícips, que s’han incrementat fins a un 87 % el 2018 (18,7 milions), 32 punts percentuals més que el 2012.
A més, ha millorat la participació de tots els grups d'edat, especialment el dels més joves (de 22 a 29 anys), la taxa de participació entre dones i homes s'ha igualat i s'ha fomentat, sobretot, l'estalvi dels treballadors amb rendes més baixes, ja que molts han començat a estalviar per a la jubilació per primera vegada. Pel que fa al tipus d'empreses, l'adhesió és gairebé total a les companyies grans i mitjanes i supera el 80 % a les pimes.
Per a Pichardo, l'èxit d'aquest model és aclaparador: «El 87 % dels empleats britànics està cobert per aquest pla d'ocupació. I una altra xifra: només el 9 % hi ha renunciat».
En aquesta línia, un 5 % dels empleats que no compleixen les condicions per adherir-se de forma automàtica al sistema l'han sol·licitat pel seu compte, assenyala l'estudi de Martínez-Cue.
A més, una altra enquesta realitzada l'any 2019 per la Confederació de la Indústria Britànica (CBI) i l'asseguradora Scottish Widows a 240 empresaris i líders d'empreses mostra que la valoració dels empresaris sobre la introducció d'aquest sistema és molt positiva. Així mateix, donen suport a l’extensió de la inscripció automàtica per defecte a més treballadors, com els empleats per compte propi o els que perceben ingressos inferiors a 10.000 lliures l'any (11.505,67 euros). Així mateix, creuen que oferir un bon instrument de pensions als seus treballadors impacta positivament en la seva capacitat d'atreure i retenir talent, i en la motivació del seu equip.
Pot interessar-te: Com es pot optimitzar el paquet salarial dels empleats?
El futur?
Tot i que les diferències entre el Regne Unit i Espanya són notables, aquest sistema podria servir de mirall per a un país que busca fórmules per incrementar l'estalvi privat i complementar la pensió. Només al País Basc s'utilitza una fórmula similar a través de les entitats de previsió social voluntària (EPSV), entitats sense ànim de lucre de caràcter voluntari que tenen com a objectiu protegir els seus associats davant de diferents situacions, com l’atur o la malaltia, encara que bàsicament es dediquen a complementar les pensions de la Seguretat Social per aproximar-se el màxim possible a l'últim salari percebut en actiu.
Pot interessar-te: La importància de complementar la pensió de jubilació: les prestacions cauran un 20 % amb les reformes ja aprovades
«Sens dubte, per solucionar aquest problema hi hem de col·laborar tots: les empreses han d'assumir un cert cost, els empleats han d'estar disposats a derivar una part dels seus ingressos a l'estalvi, i l'Estat ha d'aportar beneficis fiscals perquè tant empreses com empleats estiguin incentivats a fer l'esforç», conclou Pichardo.
