Al mercat es comercialitzen diversos productes financers destinats a estalviar en el llarg termini de cara a la jubilació. Les diferències entre uns i altres tenen a veure amb factors com la desgravació fiscal, els actius en què inverteixen o la facilitat amb la qual es poden convertir en liquiditat. Cadascun d'aquests productes està indicat per a un perfil d'estalviador diferent, de manera que cal tenir en compte per a la seva contractació factors com l'edat, la tolerància al risc o la capacitat d'estalvi. Per això resulta molt recomanable recórrer a l'ajuda d'un assessor professional, que ajuda a identificar quin és l'idoni abans de prendre una decisió.
Tradicionalment, el producte més popular per generar estalvi vinculat a la jubilació ha estat el pla de pensions. No obstant això, des del 2021, igual que li ha passat als plans de previsió assegurats (PPA), les aportacions màximes que un contribuent pot dur a terme en aquests productes de previsió s'han reduït fins als 2.000 euros anuals. A més, s’ha reduït el límit màxim de deducció per aportacions a plans de pensions individuals en els quals sigui titular el cònjuge sense determinat nivell de renda, que es fixa en els 1.000 euros anuals.
Aquests canvis han servit perquè alguns estalviadors comencin a fixar-se en altres productes a llarg termini que, habitualment, han estat menys contractats, com és el cas dels plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIES), l'objectiu dels quals és generar un capital mitjançant aportacions periòdiques que complementi els ingressos després de la jubilació. Tal com afirma Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, "al mercat poden trobar-se tota mena de PIES, des de PIES amb capital i rendibilitat garantits, a PIES Unit Linked, que inverteixen en carteres de fons i que tenen, per tant, la rendibilitat subjecta a l'evolució dels mercats".
PIES o pla de pensions
Encara que pugui semblar que tots dos productes són molt similars perquè, en realitat, la seva missió és la mateixa, els plans de pensions i els PIES presenten dues diferències fonamentals sobre la seva liquiditat i sobre els avantatges fiscals de què disposen. En relació amb el primer punt, Pichardo assenyala que "mentre que els PIES són totalment líquids en qualsevol moment, els plans de pensions poden cobrar-se només sota uns supòsits que són: invalidesa, jubilació, defunció, dependència, atur de llarga durada i malaltia greu nostra o d'un familiar directe". A més, indica que també es podran rescatar les aportacions amb 10 anys d'antiguitat a partir de l'any 2025.
Quant als seus avantatges fiscals, Pichardo indica que "els plans de pensions permeten reduir la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de l'exercici en què es realitzen amb l'import aportat". En canvi, en el cas dels PIES "no redueixen la base en el moment d'aportar, però sí que permeten tenir avantatges en el moment de l'abonament, si aquests plans es cobren en forma de renda vitalícia amb unes certes característiques".
Per tot això, en opinió de la directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, el pla de pensions "és idoni per a les persones que prefereixen gaudir d'avantatges fiscals en l'etapa d'estalvi encara que això els comporti renunciar a la total liquiditat". Quant als PIES, estan més indicats "per als que prefereixen la liquiditat als avantatges fiscals, i també per complementar l'estalvi per a la jubilació, ja que els plans de pensions individuals només permeten estalviar 2.000 euros anuals, un import insuficient per a molts partícips, i amb el PIES poden complementar-lo estalviant fins a 8.000 euros addicionals".
Pot interessar-te: L'impacte fiscal dels principals productes d'estalvi i d'inversió
Altres avantatges dels PIES
Pichardo subratlla que un dels grans beneficis dels PIES és el seu tractament fiscal. En aquest sentit, aquesta experta afirma que "poden traspassar-se entre entitats, com ho fan els plans de pensions o els fons d'inversió, la qual cosa permet a cada persona, si ho desitja, adaptar les seves inversions en funció de les expectatives sobre els mercats financers i del seu perfil de risc".
Pot interessar-te: Com beneficiar-se fiscalment del traspàs dels fons d'inversió i dels plans de pensions
A més, els PIES tributen com a rendiment de capital mobiliari en el moment del seu cobrament si aquest es fa en forma de capital. No obstant això, Pichardo indica que "per a clients que desitgin cobrar-ho en forma de renda vitalícia i que compleixin una sèrie de condicions, en territori comú tots els rendiments generats durant l'etapa d'acumulació queden exempts de tributació i, després, les rendes també gaudeixen d'un tractament fiscal excel·lent, ja que només una part d'aquestes estarà subjecta a tributació". Aquest percentatge subjecte a tributació depèn de l’edat del client en el moment de començar a cobrar les rendes, i va des del 24 % de les rendes per a clients que contracten entre 60 i 65 anys; el 20 % per a clients d'entre 66 i 69 anys; i el 8 % per a majors de 70 anys. Sobre aquests petits percentatges s'aplica posteriorment la tributació corresponent, que serà del 19 %, del 21 %, del 23 % o del 25 %.
Com a norma general, l'aportació màxima anual al PIES és de 8.000 euros anuals. Pel que fa a les aportacions totals durant tota la vida del contracte, l'import màxim és de 240.000 euros.
Pichardo adverteix que, per poder gaudir de les exempcions fiscals pels rendiments generats durant la vida del PIES, "en el moment de constituir la renda ha d'haver transcorregut un mínim de cinc anys des de la primera aportació realitzada no rescatada i la modalitat de renda vitalícia ha de consumir, com a mínim, un 5 % del seu capital anualment".
