El consum és sinònim d'activitat, de confiança i de seguretat. Justament els atributs que falten en aquests moments en una societat com l'espanyola, afectada des de fa gairebé un any per la crisi de la COVID-19. Les restriccions imposades per frenar els contagis, la situació econòmica de moltes famílies i la incertesa han actuat com a limitadors de la despesa en les vendes del Nadal, que, juntament amb les rebaixes del mes de juliol, són les més grans de l'any.
L'estat d'ànim és el factor que ha estat darrere de la caiguda del consum en unes dates tan importants. Tres estudis el confirmen com el principal responsable.
Al de l'EAE Business School, El impacto del Covid-19 en estados de ánimo, hábitos y expectativas, s'assegura que és el més baix de la població espanyola des que va començar la pandèmia. Un 65 % de les persones mostren incertesa, un 44 % se sent insegura i un 41 % diu tenir por. Tot això «resta confiança en el futur i, per tant, afavoreix els comportaments d'estalvi i la priorització de la despesa en allò que és estrictament necessari», explica Pablo Contreras, professor d'aquesta escola de negocis. Les previsions d'aquest estudi sobre la reducció de la despesa de les famílies durant les festes nadalenques la situaven en un 53 % respecte de les de l'any passat.
Una caiguda una mica menor, en aquest cas del 49 %, era la que pronosticava l'enquesta Future Consumer Index: Deconstruyendo al consumidor, elaborada per la consultoria EY. L'alt nivell de preocupació pel risc al contagi, situat en un 65 %, condicionava la despesa. «L'índex de confiança del consumidor havia repuntat al novembre i al desembre, però ara en pronostico una baixada», com un efecte real de la crisi, indica Javier Vello, soci responsable de Distribució i Productes de Consum d’EY.
Una recessió que, segons l'informe Consumidores y nueva realidad, elaborat per la consultoria KPMG, ha deteriorat la situació financera del 57 % dels espanyols i que ha portat 9 de cada 10 consumidors a modificar el seu comportament de compra. La conseqüència és «una reducció general de la despesa, amb una caiguda interanual de les vendes al detall propera al 6 %, que podria indicar que preval l'austeritat davant de la indulgència» en el consum, resumeix Enrique Porta, soci responsable de Consum i Distribució de KPMG a Espanya.
Dades definitives
A l'espera que les previsions es converteixin en dades definitives, sí que ja hi ha alguns indicadors tancats que apunten aquesta caiguda del consum d’alguns productes al Nadal, així com el manteniment i el creixement d'altres.
Al capítol dels descensos destaquen els que s’han produït en el turisme, en què l'absència de mobilitat nacional i de visitants estrangers ha determinat els resultats. Fonts de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) afirmen que, durant el desembre i principis de gener, «s’ha tancat el 85 % de la planta», mentre que «l'ocupació dels que han obert ha estat només del 10 %».
Pulso, l'eina de Banc Sabadell que analitza l'evolució de la recuperació, confirma aquestes dades i reflecteix una activitat comercial en el sector hoteler espanyol dels últims 30 dies (última setmana de desembre i primeres de gener) del 21,67 % respecte del mateix període de l'any anterior.
Les restriccions a la mobilitat han acabat fins i tot amb el turisme rural, un baluard contra la crisi l'estiu passat. «Excepte Madrid i els voltants d'alguna altra gran ciutat, la resta ha anat molt malament», explica Ventura García, president de l'Associació Espanyola de Turisme Rural (Asetur). Des de la Federació Asturiana de Turisme Rural (Fastur), el seu president, Adriano Berdasco, ho corrobora: «Ha estat tot tancat. Molt malament. La gent no es podia moure».
L'hostaleria i el comerç són els altres dos grans perjudicats. El president d'Hostaleria d'Espanya, José Luis Yzuel, confirma una baixada del 50 % en les vendes al Nadal i resumeix la campanya amb aquesta frase: «Ha estat un desastre». Pedro Campo, president de la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), estima una caiguda d'entre un 15 % i un 20 % respecte del 2019. «No hi ha consum», certifica, i salva només dos sectors: el de l'alimentació i el de l'equipament de la llar. Les dades de Pulso ho confirmen.
També coincideix en aquest diagnòstic Eduardo Zamácola, president de la patronal tèxtil Acotex: «Els productes i la roba per a la llar, juntament amb els de l'esport, s'han salvat, però la moda ha estat un desastre». El desembre ha tancat amb un descens del 32,2 %, i l'acumulat anual, amb el 39,8 %, segons el baròmetre d'aquesta associació. Pulso referma aquestes xifres situant l'activitat comercial dels últims 30 dies en menys del 70 % respecte del 2020.
En terreny de ningú, i encara per confirmar amb les dades, es troben les joguines; unes de les reines de les festes nadalenques. Tot i que les vendes el 30 de novembre acumulaven una disminució del 9 %, el president de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguines, José Antonio Pastor, té la impressió «que ha millorat el trànsit a les botigues». El salt al 40 % de les vendes online (20 % l'any passat) pot reforçar aquesta tendència.
Per contra, l'estudi Las reglas del juego 2020, de l'EAE Business School, calcula una baixada del 28,46 % en les xifres de negoci del sector el 2020. L'eina de Banc Sabadell mostra dades més optimistes, amb un 97 % d'activitat respecte del 2020.
Bons resultats
Tanmateix, també hi ha hagut aspectes positius en aquesta campanya nadalenca. «Han pujat la compra per Internet, els regals i l'alimentació, i han crescut molt les targetes regal per adquirir, sobretot, productes digitals», assenyala Emilio González, professor d'Economia a la Universitat Pontificia Comillas ICAI-ICADE.
Fonts de l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) destaquen «l'increment d'un 10 % de les vendes en alimentació, tant als supermercats com als hipermercats, la recuperació dels electrodomèstics i dels productes tecnològics».
Unes vendes que també «han anat millor del que contemplaven les previsions inicials», indiquen fonts de l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas). On no s'ha produït cap variació és en l'elecció dels productes més buscats, que són els de tots els Nadals; és a dir: marisc, peix i carn fresca, potes de pernil, mol·luscs i dolços nadalencs.
Els espanyols han deixat de gastar molts diners en aquestes dates. Gran part d’aquests diners s’han destinat a engreixar els estalvis en dipòsits bancaris de les famílies, que s’han situat en cotes històriques. El Banc d'Espanya constata que al novembre van créixer un 0,35 % i que van arribar als 899.800 milions d'euros. El supervisor també adverteix de la bretxa generacional i de gènere que ja existeix i que s'està aprofundint per culpa de la crisi. Joves, dones i treballadors amb baixes qualificacions són els més afectats.
MENYS DESPESA TAMBÉ A LES REBAIXES
El començament del 2021 no ha portat precisament elements que convidin a l'optimisme pel que fa a la recuperació del consum. Més aviat tot el contrari. La pandèmia ja està a la tercera onada: pugen els contagis, augmenten les restriccions, disminueix la mobilitat i s'avança el tancament de comerços i hostaleria. A més, la borrasca Filomena ha paralitzat durant dies els moviments de les persones i l'activitat comercial. I tot això en una època —la de les rebaixes— que tradicionalment servia per impulsar les vendes.
«Les rebaixes seguiran el camí del mes de desembre. Fins i tot pot ser pitjor, amb caigudes d'entre un 35 % i un 40 %», pronostica Eduardo Zamácola, president de l'Associació Empresarial del Comerç Tèxtil, Complements i Pell (Acotex). Zamácola calcula que aquesta situació pot comportar l'acomiadament d'un 20 % dels treballadors dels comerços afectats.
Tampoc l'avanç de la tercera part de l'estudi El impacto del Covid-19 en estados de ánimo, hábitos y expectativas, elaborat per l’EAE Business School, dibuixa un panorama millor. A l'informe es recull que un 52,4 % de les persones reduiran la seva despesa aquestes rebaixes. El sector més afectat serà el de la moda i els complements, amb una disminució del 33,7 %. L'Aragó, Canàries, Cantàbria i Navarra seran les comunitats autònomes on es gastaran menys diners.
