Les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 se senten a l'àmbit sanitari, sens dubte, però també al pla econòmic. L'any 2020 va trencar amb set anys consecutius de descensos de l'atur registrat i es va convertir en el pitjor exercici des de l'any 2009 en termes d'atur: es van registrar 724.000 aturats més i es van destruir 360.000 llocs de treball.
Com a resultat d'aquestes variacions, el volum total d'aturats a Espanya va arribar a la xifra de 3.888.137 desocupats al conjunt de l'any 2020; mentre que la Seguretat Social va acabar amb 19.048.433 d’afiliats mitjans, 360.000 menys que un any abans.
Tots els sectors s'han vist afectats per la pandèmia, però sens dubte el sector serveis, un dels grans motors de l'economia espanyola, ha patit aquesta crisi amb especial virulència. Deu mesos després de l'inici de la crisi sanitària, molts negocis a Espanya segueixen sense poder exercir plenament la seva activitat i molts s'han vist obligats a abaixar la persiana de manera permanent.
Dins del sector serveis, la restauració ha estat sens dubte la parcel·la d'activitat més afectada, en perdre 243.042 afiliats a la Seguretat Social en el conjunt de l'any, una mica més del 19 % respecte de l'exercici del 2019. La caiguda del turisme a causa de la COVID-19 ha sacsejat també el sector Hotels i Viatges, tal com recull Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació; aquest mes de gener, l'activitat econòmica representa un 19 % respecte del mateix període del 2020.
Les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment també han patit un cop dur, amb un descens del 16 %. La indústria i la construcció també van destruir ocupació.
Els sectors de l'Administració Pública, la sanitat i l'educació són els que han resistit millor els embats de la crisi —com es podia esperar— i fins i tot han estat capaços de crear ocupació. La necessitat de contractar sanitaris per afrontar la lluita contra la pandèmia i professors per poder assegurar les noves necessitats dels centres educatius té el seu reflex en les xifres d'ocupació del conjunt de l'any.
Pot interessar-te: Què ha après l'educació amb la COVID-19?
Més enllà de l'ocupació
Tanmateix, l'efecte del coronavirus en el Sistema de Seguretat Social no només es nota en l'ocupació. Hi ha un altre rècord trist, que, a més, suposa un canvi important per al sistema: el 2020 Espanya va perdre mig milió de pensionistes, una xifra insòlita per al sistema que demostra com la pandèmia ha colpejat durament els més grans.
Això ha provocat una onada de cancel·lacions de pensions de jubilació i de viduïtat, els dos tipus de prestacions de què es beneficien els ciutadans de més edat, que són, al mateix temps, els més vulnerables a la COVID-19.
La xifra concreta de baixes és de 478.434 prestacions, però recull només les sol·licitades fins a finals de desembre, així que és probable que al conjunt de l'any la xifra global superi el mig milió de persones. En qualsevol cas, és important tenir en compte que una mateixa persona podia estar cobrant una pensió de jubilació i una de viduïtat alhora, de manera que aquesta xifra no reflecteix exactament el nombre de pensionistes que han deixat el sistema.
En paral·lel, també s'han produït moltes altes al sistema —490.928— que compensen les baixes, tot i que la xifra és una mica més baixa que les que es van aconseguir en els exercicis immediatament anteriors a la pandèmia. Per exemple, el 2019 es van acumular 560.000 altes i el 2018 en van ser més de 586.000.
El que és cert és que fa temps que el sistema està notant els efectes de la pandèmia. El mes de maig, per exemple, es va produir el primer descens en la despesa en pensions de tota la sèrie històrica. En aquest cas, també convé recordar que la xifra recull, d'una banda, l'efecte dels decessos provocats per la COVID-19 i de l’altra, el tancament d'oficines d'atenció al públic pel confinament.
Pot interessar-te: És realment sostenible el sistema de pensions?
Tanmateix, les dades fins al desembre revelen que la nòmina de les pensions continua creixent, amb 985,26 milions d'euros al mes; un 2,31 % més respecte del mateix mes del 2019. És a dir, que la pressió sobre el sistema de pensions es manté. De fet, el Govern ja està treballant en una nova reforma sobre la base dels acords tancats al Pacte de Toledo i aprovats pel Congrés dels Diputats.
Pot interessar-te: Així pugen les pensions el 2021
Mentre s'aprova o no la nova reforma, continua aplicant-se la vigent des del 2011. De fet, les persones que vulguin retirar-se el 2021 hauran de tenir, almenys, 66 anys complerts si volen cobrar el 100 % de la prestació que els correspon, o haver cotitzat un mínim de 37 anys i 3 mesos si volen jubilar-se amb 65 anys. El 2020 l'edat legal de jubilació era una mica més baixa, de 65 anys i 10 mesos, o eren necessaris 37 anys de cotització per jubilar-se als 65 anys.
Pot interessar-te: Canvis en les pensions el 2021: l'edat de jubilació augmenta als 66 anys
A la reforma del 2011 també es va modificar el període de cotització que s'utilitza per calcular la pensió de cada ciutadà. Abans del 2013 s'utilitzaven els últims 15 anys de la vida laboral de cada pensionista. Amb la reforma la xifra va començar a augmentar de manera progressiva i el 2021 s'utilitzaran els últims 24 anys de la carrera professional de l'afectat. El canvi culminarà el 2022, quan el període de cotització arribi als 25 anys.
El que no es va canviar a la reforma aprovada el 2011 és el requisit de cotització mínima per poder accedir de manera general a la pensió de jubilació, que es va mantenir en almenys 15 anys, dos dels quals han d'estar compresos en els 15 anys anteriors a la jubilació.
Amb aquests canvis, s’ha reduït lleugerament la generositat del sistema, amb una taxa de reemplaçament (taxa que relaciona la primera pensió amb l'últim sou de la vida activa) que frega el 80 %, molt per sobre de la mitjana europea. La reforma del 2011 que avui es continua aplicant està moderant de manera molt progressiva aquesta taxa. I els canvis que vindran, també hauran de fer-ho.
De fet, la directora d'Estalvi i Plans de Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, Esther Pichardo, creu que la taxa de reemplaçament pot reduir-se de manera progressiva fins a arribar a taxes molt similars a les dels països europeus, properes al 65 %. Per això és molt important començar a preparar-nos i poder determinar com ens afectarà individualment aquesta reducció de les taxes de reemplaçament. «Hem anticipar-nos i destinar una part dels nostres ingressos mensuals a l'estalvi per a la jubilació. Les decisions que prenguem avui determinaran directament la qualitat i el tipus de vida que tindrem després de la jubilació», afirma.
Planificar és clau, d'aquí la importància d'una de les mesures que, sens dubte, tornaran a ser objecte de debat els pròxims mesos: l'enviament de la famosa carta taronja als pensionistes, una carta en la qual s'informa els treballadors de la pensió que rebran en funció del que han anat cotitzant perquè siguin conscients de la jubilació que tindran en el futur. És un sistema molt habitual en molts països de la Unió Europea que ha tornat a posar sobre la taula el Pacte de Toledo.
Pot interessar-te: Què cal tenir en compte a l'hora de preparar-se per a la jubilació?
