L’estabilitat és només un dels diferents estats de l’economia, tan freqüent com les oscil·lacions a l’alça o a la baixa. Els inversors han de saber com cal actuar tant en els períodes expansius com en els moments de contracció i, sobretot, tenir clares les estratègies que convé aplicar (o evitar) abans, durant i després d’una crisi.
Segons José Miguel Maté, vicepresident de l’Asociación Europea de Asesoría y Planificación Financiera (EFPA) d’Espanya, els inversors experts procuren avançar-se als moviments dels mercats sobre la base de dades macroeconòmiques (creixement, inflació, atur, deute) i microeconòmiques (resultats empresarials o activitat corporativa com ara fusions, fallides i adquisicions). “Quan preveuen una caiguda de l’activitat econòmica, acostumen a reduir l’exposició a la borsa (accions representatives del capital d’empreses) i a la renda fixa privada de més risc (bons d’empreses), per refugiar-se en liquiditat, en bons dels estats i en aquelles empreses considerades més solvents”. Aquests moviments d’entrades i sortides generen volatilitat (fluctuacions en els preus) i, moltes vegades, la fugida per part dels inversors particulars davant la por de perdre tots o part dels seus estalvis.
Tanmateix, Borja Ribera, professor de Borsa a EAE Business School, considera que normalment costa reconèixer una crisi, “sobretot quan esclata en un moment d’eufòria econòmica, com va passar el 2008”. Ara bé, si es creu que la crisi arribarà, segons el seu parer, hi ha diverses alternatives que es poden dur a terme: reduir l’exposició al mercat (no tenir tots els diners invertits), prendre posicions descorrelacionades (or, divises, matèries primeres) i finalment, i més arriscada, prendre posicions baixistes en el mercat (s’aposta que els valors cauran).
El problema és, tal com recorda Javier Hombría, professor del màster en Borsa i Mercats Financers de l’Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), que les crisis són difícils de preveure i, per això, quan es produeixen són tan devastadores. Per aquest motiu, cal arribar-hi amb els deures fets: “Construir un marge de seguretat de diversos mesos d’ingressos i, quan s’aconsegueixi tenir-lo, invertir allò que es vagi estalviant”.
Abans d’invertir
Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’invertir és que “diferents individus tenen diferents preferències al risc o a qualsevol altre element”, observa José Antonio Pérez Rodríguez, doctor en Economia i responsable de Formació a l’Instituto Bolsas y Mercados Españoles (BME). I afegeix: “La decisió d’invertir passa un filtre previ i, per tant, és la pròpia personalitat de l’individu”.
Federico Servetto, director d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell, recorda que fer una inversió sempre requereix dur a terme una anàlisi prèvia de les necessitats pròpies, tant a mitjà com a llarg termini, i és important tenir en compte les premisses següents:
- Diversificar ajuda a disminuir el risc. Cal invertir en carteres amb múltiples tipus d’actius per minimitzar els moviments del mercat. La recomanació general és tenir una cartera diversificada, composta per inversions que depenguin del cicle econòmic (accions o fons, entre d’altres) i altres inversions que hi estiguin al marge (immobiliària, renda fixa o participacions en empreses no cotitzades, per exemple). D’aquesta manera, si el mercat pateix caigudes, els altres actius poden anar bé i compensar-se els uns als altres, ja que no depenen del mercat.
- És convenient ser constant. Fer aportacions periòdiques permet prendre posicions a cada moment del cicle econòmic. “Per exemple, si fem aportacions periòdiques durant 12 mesos, el preu de compra final serà la mitjana d’aquestes 12 aportacions i, per tant, el resultat de la inversió no quedarà condicionat per un moment puntual i únic de compra”, explica Servetto.
- Ser pacient i mantenir les posicions és clau. Cal evitar entrar i sortir de les inversions, atès que es poden perdre els millors dies, que acostumen a tenir lloc en els períodes d’alta volatilitat. “No és fàcil mantenir el cap fred en aquests moments de gran fluctuació, però, si es compta amb un bon assessorament i es respecten els terminis d’inversió, els mercats acaben recompensant l’inversor constant. Això sí: fa falta paciència i, sobretot, que no hi hagi una necessitat urgent de disposar dels recursos invertits”, detalla el director d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell.
Al principi de la tempesta
En la crisi actual del coronavirus, igual que va passar a la crisi financera del 2008 i en altres d’anteriors de característiques diverses, els inversors experts van vendre massivament accions en tots els mercats financers, davant la més que previsible caiguda del PIB global, en aquest cas pels efectes de la COVID-19. “Els preus es van ensorrar de manera molt intensa durant el mes de març i van arribar a perdre gairebé el 50 % del seu valor. Amb els bons de les empreses va passar el mateix, alhora que es compraven bons dels països considerats segurs com Alemanya i el Japó”, resumeix Maté.
Aquests tipus de bons, juntament amb l’or, la plata i les divises d’alguns països com ara Suïssa i el Japó, són els considerats actius refugi, “que en aquesta crisi han funcionat a la perfecció com a tals”, ressalta el responsable d’EFPA.
Per a altres experts, és més precís parlar d’actius descorrelacionats en comptes d’actius refugi, és a dir, “que es comporten d’una manera diferent de la del mercat i, per això, cal actuar encara amb més prudència i confiar en l’assessorament en construir la cartera, malgrat que se sacrifiquin part de les pujades per tenir unes caigudes menys pronunciades”, recorda Javier Hombría, que ressalta que, per exemple, el preu de l’or s’ha incrementat més d’un 25 % enguany, en comparació de l’IBEX 35, que ha caigut més d’un 25 %.
Durant la crisi
Quan l’economia va bé i les dades de creixement no paren de pujar, s’inverteix amb tranquil·litat. No obstant això, quan hi ha una crisi, què cal fer amb els diners? Els experts coincideixen: cal actuar amb molta prudència i bon assessorament.
“Últimament hem vist que els dipòsits han experimentat un creixement vertiginós. Es podria dir que la prudència és el que hi ha darrere d’aquesta tria que han fet moltes famílies, empreses i, també, les administracions públiques”, assenyala el responsable de Formació a l’Instituto BME, que també ha constatat més interès per la inversió socialment responsable (ISR) per part dels inversors qualificats: “Aquest patró ja s’observava abans de la crisi actual, però s’ha intensificat en el període viscut durant la pandèmia, en part a causa d’una cerca de la reducció del risc”.
Tanmateix, i encara que siguem prudents, cal intentar aprofitar la volatilitat del mercat. “Cal comprar en moments d’incertesa per obtenir beneficis importants quan la conjuntura permeti recollir els guanys”, recomana el professor d’EAE Business School. En canvi, a aquella persona que s’ha vist sorpresa per la crisi amb la seva inversió ja feta i que, per tant, recull unes pèrdues importants, “li recomanaria prudència i paciència”.
Les oportunitats de després
Però no hi ha bé ni mal que duri cent anys, i després de la tempesta arriba la calma. És el moment de fer balanç i constatar si la inversió tot tenint paciència i mirant cap al llarg termini, sense obsessionar-se amb el curt, funciona.
Així mateix, “haurem d’inspeccionar el mercat, detectar les empreses que han patit grans baixades i aprofitar els preus infravalorats i amb un gran potencial de revaloració”, afegeix Borja Ribera, que creu que actualment són, per exemple, les empreses dedicades al turisme.
ASSESSORAMENT EN QUALSEVOL CIRCUMSTÀNCIA
Encara que se sigui inversor amb experiència, sempre s’ha de buscar l’assessorament d’experts. Gràcies a la seva formació i professionalitat, seran capaços d’analitzar objectivament la composició de la cartera i proposar els canvis que podrien ser més adequats en funció de les característiques de cada inversor.
Així ho creu José Miguel Maté, quan afirma que “l’inversor particular, incapaç de seguir al minut les dades i les notícies relacionades amb els mercats financers, s’hauria de posar a les mans d’assessors professionals qualificats (i certificats) per analitzar els seus objectius i el seu horitzó d’inversió i dissenyar una estratègia d’inversió que hi estigui d’acord. Amb això evitarà deixar-se endur per les emocions i córrer darrere dels alts i baixos del mercat, generant moviments i costos operatius (i fiscals) en els moments menys adequats”.
