El 28 d'abril es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el Reial decret llei 7/2021 de transposició de directives de la Unió Europea (UE), que introdueix, entre altres coses, una nova regulació del tractament de l'impost sobre el valor afegit (IVA) del comerç electrònic.
La reforma, que no entrarà en vigor fins al proper 1 de juliol, es porta a terme, principalment, perquè actualment l'IVA és un impost que busca la tributació en origen. Això vol dir que "està dissenyat perquè cada estat membre de la UE recapti l'IVA meritat i repercutit als consumidors finals pels proveïdors establerts en cada estat", explica Ricardo Álvarez Arroyo, inspector d'Hisenda de l'Estat, al webinar 'IVA a les adquisicions intracomunitàries. Nou tractament aplicable a partir del juliol del 2021’, organitzat a través del HUB Empresa de Banc Sabadell. Internet ha permès que es puguin adquirir béns i serveis de proveïdors de qualsevol part del món. Per aquest motiu, el que es pretén amb aquesta nova regulació és establir un règim de tributació en destinació, en el qual cada estat membre recapti l’IVA de les operacions que realitzen els seus consumidors, de manera que el proveïdor, sigui on sigui, haurà de tributar al país on es trobi l'adquirent del bé.
1. S'eliminen els llindars nacionals
El primer supòsit que s'estableix a la nova directiva és la regulació de la compra de béns quan es troben dins de la UE, independentment de si el proveïdor és o no comunitari. És a dir, el bé viatja d'un estat membre a un altre; és un lliurament transfronterer però comunitari. En aquests casos, s'eliminen els llindars nacionals; és a dir, els establerts per cada estat de la UE, ja que fins ara eren imports diferents presentaven grans variacions.
Per tant, a partir de l'1 de juliol, l'import establert que determinarà la tributació en destí a tota la UE és de 10.000 euros. "Els petits proveïdors que no superin aquesta quantitat podran seguir tributant en origen, ja que s'entén que són vendes ocasionals, tot i que serà opcional", explica Álvarez Arroyo. A més, a aquestes operacions es va a estendre també el règim de finestreta única; és a dir, el proveïdor, "a través d'una única declaració o liquidació en un únic estat membre, podrà ingressar l'IVA meritat en tots els altres estats on els seus clients hagin fet operacions, sense necessitat d'identificar-se en tots", ja que el sistema s'encarregarà de remetre l'import recaptat al país de la UE que correspongui.
2. Es posa fi a l'exempció en importacions d'escàs valor
Quan la mercaderia arriba de fora de la UE, hi ha una exempció de l'IVA en les importacions d'escàs valor; és a dir, les que no superen els 22 euros. Per tant, "per la mateixa dinàmica del comerç internacional, és molt probable que quan un consumidor compri un bé de fora de la UE no pagui l'IVA a la importació. Això és un petit frau que es dona en moltes operacions i de forma recurrent i no pot ser que quan la compra ve de dins d'Europa sí que es pagui l'impost, perquè es perd ocupació i riquesa", afegeix l'inspector d'Hisenda de l'Estat.
Pot interessar-te: La fiscalitat digital que promou la Unió Europea
El que es farà és eliminar aquesta exempció; és a dir, una "igualtat de tracte. Tant si el bé s’adquireix a través d'un e-commerce com si prové de dins o de fora de la UE, l'important és que repercuteixi el mateix IVA i que s'ingressi a l'estat membre on es troba el consumidor".
3. Les plataformes de comerç electrònic poden ser subjectes passius
Hi ha una tercera possibilitat dins de la nova regulació en la qual es recull que les plataformes digitals poden arribar a ser subjectes passius. Encara que un e-commerce no compri ni vengui el bé, sinó que simplement posi la seva pàgina, la seva plataforma o la seva tecnologia al servei dels proveïdors perquè els consumidors puguin adquirir els seus béns, s'entendrà que l'han intervingut en nom propi en dos supòsits:
- Quan la plataforma facilita la venda a distància de béns importats de fora de la UE i el valor intrínsec no excedeix els 150 euros.
- Quan la plataforma facilita lliuraments comunitaris de béns de proveïdors no comunitaris, però els béns ja es troben a la UE.
En aquests casos "es considera que la plataforma és una ficció amb conseqüències tributàries; és a dir, que s'ha dut a terme una venda fictícia del proveïdor a l'e-commerce i de l'e-commerce al consumidor", apunta Álvarez Arroyo. En aquest sentit, cal tenir en compte que es necessita considerar la plataforma com a facilitadora per entendre que està intervenint en el comerç. Es considera que no ho facilita quan:
- No estableix alguna de les condicions en què es realitza el lliurament de béns.
- No està implicada a autoritzar el cobrament al client.
- No està implicada en l'ordre o en el lliurament de les mercaderies.
A més, cal destacar que els empresaris o els professionals titulars d'una interfície digital tenen l'obligació de registrar la informació de les transaccions en què intervenen i posar-la a disposició de les administracions tributàries durant 10 anys perquè, així, s'involucrin en el control de les operacions.
Pot interessar-te: Internacionalització en línia, una oportunitat per a petites i grans empreses
4. Tres nous règims de finestreta única
Amb els règims especials de finestreta única es permet als proveïdors una sola declaració-liquidació en un estat membre per ingressar l’IVA meritat en altres països, sense necessitat de registrar-se a tots els països. "Això suposa una reducció important de les càrregues administratives i una cooperació reforçada entre tots els estats, ja que els ingressos de cada un dependran de la bona feina de les altres administracions tributàries", explica l'inspector d'Hisenda de l'Estat.
A més, "això permetrà que moltes empreses s'animin a vendre fora de les seves pròpies fronteres". S'estableixen tres nous règims especials per a la declaració i la liquidació de l'IVA:
- Règim exterior de la Unió: substitueix l'actual de serveis prestats per via electrònica. Està pensat per a proveïdors no comunitaris que presten serveis a consumidors de la UE.
- Règim de la Unió: no han de ser necessàriament proveïdors comunitaris. Regula tres modalitats de comerç electrònic: a. Els serveis prestats per empresaris comunitaris a consumidors finals subjectes a IVA als estats membres on no es trobin establerts aquests empresaris. b. Vendes a distància intracomunitàries de béns. c. Lliuraments interiors de béns imputats a les plataformes que facilita un proveïdor no establert a la Comunitat al consumidor.
- Règim d'importació: establert per a la venda a distància de béns importats de països o territoris tercers, sigui quin sigui el proveïdor, comunitari o no. S’hi podran acollir els que facin vendes amb un valor intrínsec que no excedeixi els 150 euros, a excepció dels productes que siguin objecte d'impostos especials.
