En ple confinament, una gran quantitat de músics, tant de dins com de fora de les fronteres espanyoles, van prendre una determinació: davant la falta de concerts, van traslladar els seus ‘directes’ a la intimitat de les seves llars. Alhora, les pinacoteques més importants del món van obrir part o la totalitat de les seves col·leccions a la visita online. Actors i actrius van fer diferents entrevistes en plataformes com ara Zoom i Skype o a través dels seus perfils a les xarxes socials; a més, alguns grups de teatre —com el de Montefrío, a Granada— van desplegar el seu talent en iniciatives de ‘teatre confinat’.
El món de la cultura estava lluny de ser rendible, però continuava viu. La situació actual planteja nous reptes en forma de reduccions de capacitat, augment de la seguretat, mesures contra la COVID-19 com dissenyar circuits específics d’entrada i de sortida d’espectadors i, sobretot, reticència per part d’alguns consumidors culturals. “Moltes vegades, la gent diu que les crisis comporten oportunitats, però realment la situació no és bona, ni per a nosaltres ni per a ningú del sector”, sentencia Jordi Sellas, periodista i gestor cultural, al podcast de Banc Sabadell.
Actualment, els esdeveniments culturals han perdut el caràcter de reunió que representaven abans de la pandèmia del coronavirus. Segons el Reial decret llei 21/2020, base normativa de la ‘nova normalitat’, és de deure general la protecció i la cautela, l’ús de mascaretes i la distància mínima de seguretat d’1,5 metres. Els espectacles públics, regulats per les comunitats autònomes, han reduït la seva capacitat a una ocupació d’entre el 20 i el 75 %, segons el territori.
El respecte a la distància mínima de seguretat s’especifica, a més, en sectors culturals com els museus: les pinacoteques han de reduir la capacitat de manera que es pugui mantenir la distància de seguretat per a cada visitant, com recull la “Planificació de mesures per a la reobertura dels museus de titularitat i gestió estatal dependents de la Direcció General de Belles Arts” publicada pel Govern.
Tot i els canvis, s’han celebrat festivals gràcies a la implantació de les mesures de seguretat i la coincidència amb dates de menor repunt de casos. És l’exemple del Festival Jardins Pedralbes de Barcelona, que va redissenyar la seva proposta en Fes Pedralbes durant els mesos de juliol i agost amb dos espais de capacitat reduïda i artistes com ara Miss Cafeína, Hombres G i Los Secretos. Altres exemples, en música i arts escèniques, han estat els del Festival Som de Mar (Lloret de Mar) o els Veranos de la Villa (Madrid), entre d’altres.
La rendibilitat és possible?
“Els nous protocols han servit de guia per poder muntar concerts garantint la seguretat, però aquest sistema no és viable a mitjà i llarg termini", apunta Dani Cantó, precursor del Cuarentena Fest. Com un dels pioners dels festivals via streaming, Cantó també ha treballat en la ‘nova normalitat’ de la mà del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en la creació d’un cicle de concerts que fusionen l’escolta online i l’escolta offline. “Aquests esdeveniments requereixen una producció molt més elevada, cosa que només es pot afrontar abaixant caixets o apujant el preu de les entrades, amb la dificultat afegida de fer-ho en espais tancats”, afirma, mentre anima a trobar “solucions intermèdies”.
En la mateixa línia, Manu Samper, promotor d’esdeveniments en locals com ara Fluido i Upper Club, apunta a una situació “nova, que ens va enxampar a tots per sorpresa”. En el seu cas, ha intentat tirar endavant diferents esdeveniments en espais oberts, com l’Autocine Madrid RACE. “En aquests esdeveniments, cal tenir en compte que tot estigui delimitat amb tanques, que hi hagi la màxima seguretat i la distància que correspon entre persones, etc.”, enumera. Aquestes mesures, que se segueixen rigorosament, impliquen “costos molt més elevats, més personal, menys públic i, en cas de necessitar un lloguer, un preu més alt”, afirma Samper. En la majoria d’ocasions, admet, l’esdeveniment no arriba a cobrir els costos de la seva celebració.
Sens dubte, és un problema que requereix solucions urgents. Segons l’Anuario d’Estadísticas Culturales del 2019, l’activitat del sector cultural a Espanya va aportar un 3,2 % del producte interior brut (PIB), amb 690.300 ocupacions directes, la qual cosa representa un 3,6 % de l’ocupació total. Mantenir aquestes xifres implica, en gran manera, reinventar el sector, tenint en compte el mal que faran les diferents cancel·lacions i els ajornaments d’esdeveniments, que s’han succeït sense parar al llarg de l’any.
Les primeres propostes
“El que ha provocat aquesta crisi ha estat un procés d’acceleració de canvis que ja existien”, apunta Sellas al podcast de Banc Sabadell. Tot i això, admet que no és ni de bon tros una “bona notícia”, però és “interessant poder enfrontar-t’hi”.
L’acció de Dani Cantó reflecteix clarament aquesta primera reacció de la cultura davant el confinament. Cuarentena Fest va ser, segons el seu creador, “una resposta immediata a la prohibició dels concerts”. Noms destacats de l’escena independent “van organitzar concerts en streaming des de casa seva amb els mitjans de què disposaven i els coneixements que anaven compartint entre ells”. L’edició espanyola d’aquest festival virtual va tenir tant èxit que es va replicar en cinc països més: Argentina, Xile, Mèxic, Uruguai i Colòmbia.
No obstant això, la gratuïtat d’aquesta mena d’esdeveniments —concerts, però també exposicions o espectacles d’improvisació, entre altres exemples— porta a un altre tipus de debat. “Quan sorgeixen nous serveis, el concepte ‘gratis’ significa que estàs pagant d’una altra manera”, explica Sellas. “Però en l’art, en la cultura, tot és molt més sensible. De manera natural, els artistes han començat a fer coses de franc, però han utilitzat plataformes amb un model de negoci molt específic al darrere. Aquí és on està el repte ara”, assegura.
Un altre gran repte, segons Samper, és la capacitat de mantenir l’atenció en els espectacles en streaming. “Avui dia, el món online encara no funciona del tot bé al nostre país: les persones es connecten una estona, però poca gent es queda i consumeix l’espectacle sencer”. Davant d’aquests problemes, les propostes miren al futur: què cal fer perquè la roda continuï girant?
Un horitzó digital
El pagament online només serà possible si el contingut ofert s’estableix com a prèmium. Així ho considera Samper, que parla ja de casos concrets. “Nosaltres estem treballant, per exemple, en una plataforma en què es crea un club virtual, on es poden fer coses com anar a la barra o a la pista, interactuar amb la comunitat...”. Tot, mentre es gaudeix de l’espectacle d’un artista real que, des de casa seva, retransmet la sessió d’aquesta jornada.
“Crec que la clau en el contingut en streaming és l’exclusivitat”, apunta el promotor. “Si una gran artista com Rosalía anuncia que llançarà dues cançons noves en exclusiva, presentades per ella i interactuant amb els fans, sí que hi haurà gent disposada a pagar per avançat”, explica.
Un altre exemple de model és el que ha treballat Cantó al costat del MACBA: un sistema mixt en el qual els artistes no es trobaven físicament a l’escenari, però que permetia l’acostament del públic en un moment de desescalada en què la incertesa marcava la gestió d’esdeveniments.
Pel que fa a les eines, el canvi digital també s’ha vist impulsat. Tot i que Sellas aclareix que “l’art digital no és una substitució de les arts tradicionals”, el context sí que tendeix, necessàriament, a la digitalització. “El creixement tecnològic era una necessitat imperiosa des de feia temps”, matisa Samper. “El pagament a través del mòbil, els codis QR, models de negoci basats en les dades, etc., són eines que continuaran creixent, perquè les noves generacions comencen a ser també consumidors”, assegura, sense oblidar la digitalització que ha viscut la població, fins i tot la gent gran.
Passos que cal seguir
“Ens juguem el futur de músics i del públic, cosa que notarem el 2021”, assegura Dani Cantó, que sentencia que la cultura “necessita ser escoltada i vista en directe”. Davant una recuperació que no s’espera fins a l’any 2022, Manu Samper estableix com a possible solució per vèncer la por “la implantació de tests ràpids amb més fiabilitat”. Des dels seus sectors, com també des dels altres vessants de la cultura, avui es demana ajuda. La carta oberta de la Unión de Asociaciones Empresariales de la Industria Cultural Española insta la tornada als cinemes, els teatres, els concerts i els museus des d’una perspectiva segura.
“Fan falta plataformes que connectin millor amb l’art”, sentència Sellas. "Tenim una capacitat creativa potentíssima, una capacitat de crear immensa. Aquí és on ens hem de sustentar per poder tenir la nostra pròpia veu”.