Al llarg de la nostra vida anem passant per diferents etapes, cadascuna de les quals amb unes necessitats i prioritats financeres diferents.
Hi ha qui opina que unes etapes són més rellevants que unes altres, però la veritat és que cada una implica un aprenentatge acumulatiu que ens enriqueix per fer el salt a la fase següent.
Segons el Pla d’Educació Financera del Banc d’Espanya, l’educació financera ha d’estar present i beneficiar les persones en totes les etapes de la vida, incloent-hi la infància.
Durant els primers anys de vida és fonamental transmetre a un nen el valor que tenen els diners, juntament amb els beneficis d’estalviar. Quan arriba l’etapa de l’adolescència, és el moment ideal de preparació per a una vida econòmica independent. En l’edat adulta s’assumeixen nous reptes, com l’adquisició d’un habitatge, la formació d’una família, les decisions d’inversió, els plans d’estalvi per al futur, etc. I quan som a l’etapa de maduresa, arriba el moment de gaudir de la seguretat financera que ens hem anat treballant els anys anteriors.
Cinc etapes financeres per a cada moment de la vida
1. La infància: època d’aprenentatge
Els patrons financers que adquirim a l’edat adulta són un reflex de l’educació que ens han donat els nostres pares o tutors. Per això, és molt important introduir l’educació financera des dels primers anys de vida.
Quan un nen creix, els seus referents principals són els pares i les persones que conviuen amb ell. Això també es compleix pel que fa als hàbits financers.
Establir unes pautes d’estalvi a la família i compartir-les amb els més petits és una pràctica ideal per motivar-los. Ens en volem anar tots a Eurodisney la primavera vinent? Perfecte: cada mes ficarem les monedes de 50 cèntims en una guardiola fins que arribi el dia de marxar cap al País de Mai Més. És només un simple exemple sobre com fer-los partícips de l’economia domèstica mentre aporten, aprenen a estalviar i administren les seves despeses per a una meta comuna.
2. L’adolescència: joventut i etapa de formació professional
Encara que és cert que en la majoria de casos durant aquesta etapa el 100% de les despeses de formació i d’altres són finançades pels progenitors, també ho és que els patrons financers canvien.
En l’adolescència comencem a tenir les nostres pròpies despeses, per a les quals necessitem recursos econòmics. En alguns països existeix la cultura d’inculcar als joves la necessitat de treballar alhora que s’estudia. Això resulta una experiència molt enriquidora, ja que és una manera de preparar-los per al futur professional, al mateix temps que assumeixen la responsabilitat d’administrar el seu salari. A més, a països com els Estats Units els joves financen els seus estudis a canvi de treball, contribuint així a l’economia familiar.
Lamentablement, al nostre país aquesta tendència encara està poc difosa. Però una bona eina per aconseguir un resultat similar és utilitzar el concepte de la paga o assignació setmanal. Un hàbit educatiu per a la seva pròxima emancipació.
3. Edat adulta: ruta financera en solitari
Convertir-se en una persona econòmicament independent és un dels passos més importants que donem a la vida i, de fet, la sensació de llibertat i de distanciament comença just aquí.Dentro de la etapa adulta podemos distinguir dos fases: la inicial y la de desarrollo.
Dins de l’etapa adulta podem distingir dues fases: la inicial i la de desenvolupament.
En la inicial, es busca l’estabilitat laboral alhora que s’han de formar uns patrons d’estalvi que ens ajudaran a complir les nostres metes en la següent fase de creixement professional.
Serà durant aquest segon període quan prendrem una de les decisions més importants de la nostra vida financerament parlant, com és la compra d’un habitatge. D’altra banda, també és en aquest moment quan decidirem si volem formar la nostra pròpia família. En aquesta fase, la major part les despeses van enfocades a cobrir les necessitats de l’economia domèstica.
4. Consolidació professional
En la majoria dels casos, entre els 55 i 65 anys el patrimoni familiar sol estar ja format gairebé íntegrament, encara que, per descomptat, sempre és possible continuar millorant-lo. Els ingressos s’estabilitzen a causa de la independència econòmica dels fills i el volum de despeses genèriques disminueix.
Les estadístiques diuen que durant aquesta etapa els béns i productes que es consumeixen responen més a un caprici que a una necessitat.
És important aprofitar aquest moment de menys despeses per incrementar la nostra guardiola d’estalvi amb vista a l’etapa de maduresa i jubilació.
5. La maduresa: llibertat financera i gaudi
En una situació ideal que segueixi els patrons financers marcats, hauríem de tenir prou diners estalviats tant per fer front a imprevistos com per poder viure amb seguretat i llibertat financera, encara que és cert que no sempre s’aconsegueix.
Diguem que, quan decidim jubilar-nos, és perquè volem gaudir del nostre temps lliure d’una forma tranquil·la i folgada. I per a això hem de recollir els fruits que hem sembrat al llarg de tots els anys anteriors.
Generalitzar pot resultar imprecís, i és cert que en les diferents etapes no només és l’edat la que regeix el comportament financer de cada moment. Dues persones poden trobar-se en el mateix període de temps però les seves circumstàncies personals poden ser ben diferents i, per tant, el seu comportament financer també ho serà.
En general, podem dir que la vida financera de qualsevol persona ha de complir uns patrons que comencen per la creació d’hàbits econòmics saludables, la creació i desenvolupament del patrimoni i, finalment, la conservació i gaudi d’aquest.
