Les inversions més importants en empreses emergents es vehiculen a través de fons de capital de risc, siguin de bancs o de companyies amb aquesta vocació, i els requisits que ha de complir un negoci per cridar l’atenció d’aquests fons transcendeixen cada vegada més les qüestions purament financeres. Els inversors valoren —i hi dipositen el seu capital— aquelles empreses que respecten el medi ambient i les condicions laborals, com també les que s’han integrat en la nova economia low touch (baix contacte), com a resultat de la minimització de les interaccions físiques entre persones en aquesta nova fase de després de la COVID-19.
“Els inversors aposten per empreses que tinguin en compte els factors mediambientals, socials i de bon govern en les seves polítiques, ja que són més rendibles”, afirma en el podcast de Banc Sabadell Mariluz Castilla, assessora sènior a PwC i secretària general tècnica del Grupo Español para el Crecimiento Verde, associació que fomenta la col·laboració publicoprivada per avançar conjuntament en els reptes ambientals als quals s’enfronten les corporacions. “El futur pinta negre per a l’empresa que no incorpori a les seves reflexions una anàlisi sobre la sostenibilitat”, afegeix.
Al costat de la necessària rendibilitat, els inversors ponderen —i molt— els criteris extrafinancers: els anomenats ESG (environmental, social and governance). O traduït al català: la inversió responsable, caracteritzada per la sostenibilitat mediambiental, pel respecte de l’ésser humà i les seves condicions laborals i per la transparència, l’ètica i les bones pràctiques de govern corporatiu.
La inspiració d’aquesta tendència es troba en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que figuren a l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Encara que aquest pla d’acció va ser aprovat el 2015, la pandèmia del coronavirus s’ha convertit en el seu element catalitzador. El mateix pla de recuperació de la Unió Europea, acordat el 21 de juliol de 2020 i dotat amb 750.000 milions d’euros, identifica com a objectius prioritaris aquells que propiciïn la transformació del model productiu, que encaminin la societat cap a una transició ecològica i que promoguin la digitalització de les empreses.
Els sectors més atractius
Les empreses emergents de camps com ara la telemedicina, el comerç electrònic, la biotecnologia, l’educació a distància, la ciberseguretat, la mobilitat i l’eficiència energètica seran prioritàries per als inversors i les entitats financeres. Ho afirma Manuel Vicente, cofundador d’Antai Venture Builder, empresa creadora d’empreses emergents (start-ups) en vuit països.
Aquests sectors integren la ja esmentada economia low touch, que ha experimentat un auge arran del distanciament social com una de les principals mesures per fer front a la COVID-19. Manuel Vicente parla fins i tot d’“un nou ordre econòmic” que posarà a prova la capacitat d’adaptació de totes les empreses.
Pel que sembla, la inversió en empreses emergents no està afectada per la incertesa i els vaivens que ha provocat la crisi de la COVID-19: en el primer semestre de l’any s’estima una inversió de 578 milions d’euros, només 20 milions menys que en el mateix període del 2019, segons El Referente, portal especialitzat en empreses emergents.
Exemple d’èxit
Goi és una de les empreses emergents que sintetitzen aquest esperit, una barreja d’innovació, digitalització, sostenibilitat i necessitats reals del mercat davant l’auge de l’e-commerce per la pandèmia. Es tracta d’una plataforma en línia amb tecnologia pròpia dedicada al transport, el muntatge i la instal·lació de mercaderies voluminoses, com ara mobles, cuines, mampares de bany i grans electrodomèstics.
El seu model es basa en una xarxa nacional de col·laboradors en totes les fases de la cadena de valor logística. Fa un seguiment en temps real dels enviaments, monitora el lliurament i optimitza les rutes per reduir els terminis. Basant-se en l’anàlisi de dades, Goi prediu quins dies hi ha més flux de circulació i a partir d’aquí s’organitza per lliurar i muntar la càrrega de la manera més eficient. Estalvia fins a un 25 % en nombre de quilòmetres recorreguts. A més, com a empresa emergent sostenible que és, defensa l’economia circular, i la mateixa empresa s’encarrega de desmuntar l’element que se substitueix, sigui un moble, una cuina o una televisió, i el porta a un punt de reciclatge. Moira Capital Partners va adquirir recentment prop del 50 % de l’empresa emergent per 17 milions d’euros.
‘Venture capital’ o ‘private equity’
La manera en què una inversió en aquest tipus d’empreses emergents es materialitza varia. Segons l’Asociación Española de Capital, Crecimiento e Inversión (Ascri), hi ha dues modalitats principals. La primera és per mitjà del capital de risc (venture capital), adreçat a empreses innovadores que es troben en fase inicial. Requereix una menor quantitat d’inversió, però a canvi el risc és elevat per diversos motius: manca d’informació, absència de resultats històrics i incertesa sobre l’acceptació del producte o el servei per part del mercat. La segona via és a través del capital d’inversió (private equity), els recursos del qual s’orienten a empreses en creixement o ja consolidades.
Aquestes formes d’inversió s’executen de manera temporal, amb un termini d’entre tres i 10 anys, i, a més dels recursos financers, es faciliten a l’empresa emergent importants valors afegits. Els fons inversors especialitzats en aquest sector presten assessorament, aporten credibilitat davant de tercers, procuren una professionalització dels equips directius i obren la porta a nous enfocaments del negoci. Un cop les empreses han madurat, abandonen el niu i arriba el moment de la desinversió per part del fons. Pot ser per venda directa a una companyia interessada, per recompra d’accions d’antics socis, per una oferta pública de venda (OPV) o per l’adquisició d’un altre fons interessat.
Segons la Guía de inversión responsable para el sector del ‘private equity’ y ‘venture capital’, elaborada per PwC, un 84 % de les societats inversores ja preveuen en els seus criteris d’inversió els ESG esmentats més amunt. Les empreses finançades sota aquests principis tenen avantatges competitius importants. Per exemple, l’accés a nous mercats, l’estalvi de costos, la possibilitat d’integrar-se en la cadena de proveïdors de grans empreses, la facilitat per contractar amb el sector públic i una millora de la reputació i de la marca.
FINANÇAMENT O INVERSIÓ
Convé distingir entre les dues formes principals de captar fons per part dels negocis. El finançament suposa un deute que l’empresa ha de satisfer en un termini concret i amb un tipus d’interès determinat. En la inversió, el grup inversor s’involucra i intervé en els òrgans de gestió de l’empresa de manera proporcional a la seva participació, com també en els beneficis obtinguts.
