Cada vegada són més els inversors que seleccionen els actius de la seva cartera amb criteris que no són només els financers. Tots valoren que l’empresa sigui solvent, estigui ben gestionada i tingui unes perspectives de beneficis estables, però també es comença a tenir en compte l’impacte en el medi ambient de l’activitat de la companyia en la qual invertiran, el seu compromís envers la societat o que les retribucions del consell d’administració s’adeqüin a la situació de la companyia o de la plantilla.
Aquesta manera de fer finances es coneix com a inversió socialment responsable (ISR). Tal com assenyala Albert Carné, director de Sostenibilitat de Banc Sabadell, aquest tipus d’inversió s’emmarca en l’àmbit de les finances sostenibles, “que són aquelles que integren els criteris ESG —sigles en anglès d’ASG, criteris ambientals, socials i de governança— en l’estratègia com a part del procés d’estudi, anàlisi i selecció de valors d’una cartera d’inversió”. Avui més que mai, aquesta manera d’actuar pren una rellevància especial. “En aquest context, d’una manera com més va més generalitzada, els inversors consideren que la inversió sostenible és més resilient davant d’esdeveniments crítics i globals com la COVID-19, i ja han començat a canviar els seus fluxos d’inversió cap a actius que compleixin criteris ASG”, apunta Carné
El camí de les finances cap a la sostenibilitat
“Es tracta d’un moment únic per reflexionar sobre el procés de transformació de les finances cap a la sostenibilitat i sobre com la integració dels criteris ASG connecta amb l’impacte de l’emergència sanitària”, confirmen des del Foro Spainsif, una associació sense ànim de lucre des de la qual gestores, proveïdors de serveis d’inversió i altres organitzacions promouen la inversió sostenible.
En bona part sembla que està sent així, atès que els fons sostenibles europeus van recaptar 30.000 milions d’euros en el primer trimestre del 2020, d’un total de 148.000 milions.
QUANT HAN CRESCUT ELS FONS RESPONSABLES?
Entre el 2009 i el 2017, Espanya ha passat de disposar d’un patrimoni invertit en fons d’inversió socialment responsable (ISR) de 36.000 milions d’euros a un de 186.000 milions d’euros, d’acord amb el Foro Spainsif, l’associació que promou la inversió sostenible. El 2018 van ser 210.644 milions d’euros gestionats, cosa que representa un increment del 13,5 % respecte a l’any anterior.
“Des de la Comissió Europea, totes les iniciatives que s’estan posant en marxa per a la reconstrucció i la recuperació econòmica tenen en compte els criteris de sostenibilitat. El European Green Deal (EGD) pretén incrementar la resistència financera de la UE basant-se en aquests criteris i amb l’objectiu d’una Europa neutral climàticament el 2050. En aquest nou marc, les ISR tenen un llarg recorregut”, preveu Carné.
En un moment de les nostres vides en què les conseqüències de la COVID-19 estan canviant moltes de les nostres prioritats i estan accentuant el nostre caràcter solidari, aquest tipus d’inversió encara és més interessant. La raó és clara: els estalviadors, grans o petits, podem triar on destinarem els nostres diners. Si invertir en una companyia o una altra pot ser igualment rendible, no és més atractiu fer-ho en la que sigui més responsable, a més d’aconseguir una rendibilitat extra financera? Federico Servetto, director d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell, resumeix els avantatges per als inversors en tres punts clau: “Transparència, retorns més elevats a llarg termini i satisfacció d’actuar a favor d’un món millor”. A més, fa èmfasi principalment a assenyalar que invertir amb responsabilitat no implica renunciar a la rendibilitat. Les xifres parlen per si soles: “Si analitzem la rendibilitat obtinguda des del gener del 2018 fins al gener del 2020 del MSCI World ESG Leaders (índex que mostra l’acompliment de les principals companyies del món que inverteixen sota criteris ESG), veiem que és d’un 14 %, percentatge que està molt per sobre del 9 % del MSCI World (índex que mostra l’acompliment de les principals companyies del món)”.
La defensa del medi ambient
Des que va néixer aquest tipus d’inversió, fa uns 20 anys, el criteri mediambiental ha estat el principal. Per exemple, els grans inversors i les gestores de fons més reconegudes han assumit com a propis els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides —el conjunt de metes globals per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat— i han impulsat iniciatives perquè les estratègies d’inversió contribueixin a assolir-los.
“Els riscos associats al clima ja es van situar com la primera preocupació del món empresarial i econòmic durant l’última edició del Fòrum de Davos”, apunta Albert Carné, director de Sostenibilitat de Banc Sabadell, qui recorda que “això comporta la necessitat d’analitzar i de fer les coses d’una manera diferent. Després de la pandèmia de la COVID-19, a la preocupació pel canvi climàtic, sens dubte s’hi afegiran les qüestions relacionades amb la vulnerabilitat empresarial i social derivada del nou context econòmic”, afegeix.
Reconeixement de les empreses
Durant aquesta crisi, la visibilitat del comportament social de les companyies ha crescut d’una manera exponencial i està fent reflexionar a tothom, inclosos els inversors, sobre la gran influència que el sector empresarial té sobre la comunitat.
“Hi ha un reconeixement clar i creixent de les empreses i els inversors, que són conscients que tenen un paper per exercir en la societat en general. A llarg termini, les empreses que mostren principis ASG sòlids durant aquests temps difícils seran recompensades pels seus accionistes i grups d’interès”, preveu Kasper Elmgreen d’Amundi, la gestora de fons europea per actius més important, d’origen francès, que acaba de signar un acord estratègic amb Banc Sabadell per impulsar el seu negoci de fons a Espanya.
Durant els moments més crítics d’aquesta crisi, companyies com ara Seat, Repsol, L’Oréal i Loewe han canviat la seva producció per fabricar mascaretes, vestits per a sanitaris, respiradors o gels hidroalcohòlics. També el fabricant de texans Capitán Denim, que ha passat de produir aquestes peces a elaborar més de 20.000 mascaretes.
D’altres com ara Endesa, Iberdrola i Inditex han fet donacions de material de protecció o de diners a organitzacions com Creu Roja i Metges Sense Fronteres. Les grans operadores han reforçat les infraestructures de comunicacions i han augmentat la connexió de dades.
Molts bancs han facilitat transaccions als seus clients, com Banc Sabadell, que està avançant els diners als pensionistes i ha posat damunt la taula una línia de finançament per pal·liar els efectes de la COVID-19 en les pimes.
Altres criteris que també importen
La situació creada arran d’aquesta crisi sanitària, assenyala Carné, ofereix una oportunitat per transformar l’economia en la direcció que ja s’havia iniciat, empesa pels riscos associats al canvi climàtic. “Tanmateix, encara que l’atenció al medi ambient es mantindrà, el context econòmic farà que els aspectes socials prenguin més rellevància”.
La societat revisa amb lupa el comportament de les empreses davant de diferents col·lectius que formen el seu negoci, com els treballadors, els proveïdors i els accionistes. “La pandèmia ha canviat el paradigma i les empreses, les autoritats i les diferents institucions estan reajustant les seves estratègies per adaptar-les al nou escenari. Amb la COVID-19, la transformació digital en què ja ens trobàvem des de fa temps s’està accelerant, i també s’estan accentuant els aspectes vinculats a la sostenibilitat”, assenyala Carné.
La crisi actual evidencia la importància de crear relacions sòlides entre les empreses i els seus empleats, proveïdors, clients, reguladors i accionistes. Tots estan sent afectats, d’alguna manera, per la malaltia. I, tal com assenyalen des de Banc Sabadell, aquestes relacions estan al centre de la filosofia que subjau en les nostres ISR sobre el creixement sostenible, i el seu bon funcionament serà fonamental si volem navegar amb èxit per aquesta crisi.
PUC INVERTIR PER CANVIAR EL MÓN
La inversió social responsable (ISR) té moltes variants. La més utilitzada per les gestores és la que busca excloure de la cartera companyies per la seva activitat —res d’armes, treball infantil, alcohol, pornografia o, fins i tot, tabac— o pels tipus d’emissions de renda fixa, per exemple, deute emès per països molt contaminants o dictatorials.
Altres estils d’ISR busquen les millors empreses en una àrea determinada: tractament d’aigües o elaboració de biocombustibles, per exemple. A més, hi ha fons temàtics que secunden directament la lluita contra el canvi climàtic o el benestar per a la gent gran.
També és cada vegada més habitual exercir aquesta responsabilitat tenint un paper actiu dins de les empreses en les quals invertim, fent ús, per exemple, del dret a veu i vot a les juntes d’accionistes. Però potser la més compromesa de totes és l’anomenada inversió d’impacte, que busca convertir-se en accionista de companyies, no tant per la seva rendibilitat econòmica, sinó per tenir la capacitat d’influir i provocar canvis en la seva activitat i, per tant, en la societat.
