Ayudas europeas para rehabilitación de viviendas
Envia'ns suggerències
Habitatge
4 min del teu temps

Ajuts europeus per a la rehabilitació d'habitatges el 2022

25/04/2022

El fons europeu Next Generation EU ofereix subvencions per a la rehabilitació energètica d'edificis que varien en funció de l'estalvi energètic generat

La renovació del parc d'habitatges a Espanya per aconseguir edificis que siguin energèticament més eficients i complir així els desafiaments marcats per la Unió Europea (UE) en relació amb la descarbonització encara té molt camí per recórrer. Per accelerar aquesta transició, el fons europeu Next Generation EU inclou una partida d'ajuts destinats a la rehabilitació energètica d'edificis i d’habitatges.

Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, destaca al webinar 'Next Generation EU: una oportunitat per a la rehabilitació energètica d'edificis i comunitats', organitzat a través d'HUB Empresa de Banc Sabadell, que l'objectiu del Govern espanyol és rehabilitar entre el 2021 i el 2030 un total d'1,2 milions d'habitatges, fet que suposa 120.000 immobles cada any. Tot un repte tenint en compte que més del 81 % dels edificis en té una qualificació energètica amb una lletra E, F i G (les ponderacions més baixes d'un ranking que va de l’A a la G) en termes d'emissions de diòxid de carboni i el 84,5 % compta amb les mateixes qualificacions en consum energètic, assenyala Urraca. Com poden accedir al fons europeu Next Generation EU les comunitats de veïns i els particulars?

Ajuts europeus per a les comunitats de propietaris i els particulars

Dels sis programes d'ajuts integrats al Reial Decret 853/2021 que regula la concessió de subvencions europees, n'hi ha un de centrat en les comunitats de propietaris i que estableix les línies d'actuació destinades a la rehabilitació d'edificis i d'habitatges. En concret, es fixen dues partides:

  • 1.994 milions d'euros corresponents al programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials.
  • 1.100 milions d'euros per a una línia d'avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) amb una cobertura del 50 %.

A més, per la rehabilitació d'habitatges de particulars existeix una partida de 450 milions d'euros a deduccions fiscals per reducció de consum energètic.

«Es posaran en marxa diferents tipus de subvencions en funció de l’estalvi energètic aconseguit», Urraca, Banc Sabadell

Tal com explica Urraca, es posaran en marxa diferents tipus de subvencions en funció de l’estalvi energètic aconseguit, que oscil·len entre els 6.300 euros i els 18.800 euros per habitatge:

  • Si s'obté un estalvi energètic d’entre el 30 % i el 45 %, la subvenció màxima serà d'un 40 %.
  • Si l'estalvi energètic es situa entre el 45 % i el 60 %, la subvenció màxima serà d'un 65 %.
  • Si l'estalvi energètic supera el 60 %, la subvenció màxima serà d'un 80 %.

Pot interessar-te: Els ajuts per a la rehabilitació energètica d'habitatges

Les comunitats autònomes són les que tenen les competències per assignar aquests ajuts procedents del fons europeu Next Generation EU, a través de convocatòries. Fins al mes de març, només estaven actius a Extremadura i Castella-la Manxa. «Des del 4 d'abril també estarà oberta la convocatòria de la Comunitat Valenciana», afirma Alberto Rubio, director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica de la Generalitat Valenciana a l'esmentat webinar.

Reptes i oportunitats dels fons europeus

Segons Rubio, un dels principals reptes dels fons europeus és millorar l'eficiència energètica d'un parc residencial envellit que no ha estat mantingut adequadament en les últimes dècades. «Més de la meitat dels edificis són anteriors al 1980, data en què apareix la primera normativa sobre condicions tèrmiques als immobles», assenyala Urraca.

«El moment actual és idoni per a la rehabilitació d'edificis per l’increment dels preus energètics», Pulido, CAFMadrid

Per a Mario Martínez, director de Contractació de Rehabiterm, aquests ajuts poden suposar la generació de 180.000 llocs de treball al sector de la construcció, l'establiment de noves fórmules de finançament i la creació d'una 'cultura' de la rehabilitació d'edificis a Espanya que continuï quan ja no existeixin els fons europeus.

No obstant això, cal tenir present que el fons europeu Next Generation EU suposa també una important oportunitat des del punt de vista mediambiental i econòmic. Cal tenir en compte, a més, que aquestes subvencions europees destinades a la rehabilitació energètica d'edificis i d'habitatges no es reflecteixen a la declaració de la renda dels beneficiaris, destaca Ricardo Pulido, vocal del Col·legi d'Administradors de Finques de Madrid (CAFMadrid).

Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Aquest expert fa èmfasi que «el moment actual és idoni per a la rehabilitació d'edificis per l'increment dels preus energètics, i per impulsar-la és fonamental el suport de l'Administració». En aquest sentit, Pulido suggereix la posada en marxa de bonificacions fiscals perquè les taxes no puguin suposar un llast econòmic per a les comunitats de propietaris i per als particulars.

L’agent rehabilitador, una figura clau

Al llarg del webinar es va destacar la importància del gestor o de l'agent rehabilitador, figura a què fa referència el Reial Decret 853/2021. Les comunitats autònomes podran determinar les funcions concretes d'aquesta figura, encarregada de coordinar la rehabilitació, la gestió dels ajuts a través del fons europeu Next Generation EU, així com el  finançament bancari. «El gestor rehabilitador és un intermediari (aparellador, administrador de finques, arquitecte, enginyer…) que ajuda i acompanya les comunitats de propietaris en tot el procés, mentre que l'agent rehabilitador és el professional que posa en marxa el projecte clau en mà», explica Rubio.

Segons el director de Contractació de Rehabiterm, l'agent rehabilitador ha de responsabilitzar-se del certificat de materials, del projecte inicial i de la justificació del projecte final d'obra. Des del seu punt de vista, la majoria de les actuacions que cal fer són obres derivades de la Llei d'Ordenació de l'Edificació (LOE), que són més complexes que les obres a les quals els administradors de finques estan acostumats. Per això, cal que l'agent rehabilitador tingui un perfil tècnic i que les seves funcions no recaiguin en una única persona, sinó en un compendi de professionals, com ara arquitectes projectistes, arquitectes tècnics, financers o experts en màrqueting.

Per la seva banda, Pulido afegeix que «cal posar el focus al propietari, l'usuari final, que és qui decideix si es realitza o no l'obra». Aquest expert destaca la importància del programa 5 del citat Reial Decret, referent al Llibre de l'Edifici Existent, «que és la fotografia fixa que té l'edifici real abans d’escometre una rehabilitació». A parer seu, es tracta d’«un instrument fonamental» perquè les comunitats de propietaris puguin interpretar quin és el marge de millora energètica que tenen els seus edificis per valorar si escometen la rehabilitació.

Pot interessar-te: Reptes de la nova Directiva d'eficiència energètica

 

Fotografia d'Anete Lusina a Pexels
-Temes relacionats-
up