Quins efectes tindrà la crisi generada pel coronavirus? Malgrat que encara no se’n pot mesurar l’abast, cal reconèixer que, pel que fa a l’economia i l’ocupació, les perspectives no són gaire encoratjadores, i que moltes empreses s’han vist obligades a recórrer a ERTO, acomiadaments o, directament, al tancament. Però hi ha diverses alternatives per sobreviure que les empreses poden considerar.
L’últim estudi realitzat per Cepyme assenyala que el 85,8 % de les empreses creuen que la seva supervivència està en risc si la situació s’allarga. Davant d’aquest panorama, molts empresaris es plantegen recórrer als concursos de creditors com a pas posterior a l’ERTO. Aquesta realitat ja s’està reflectint, perquè, segons el mateix estudi, el 20,12 % dels participants ja s’han vist obligats a fer un impagament als seus proveïdors i, fins i tot, l’1,75 % han hagut de declarar el concurs per insolvència.
Encara que la realitat dibuixi un escenari negatiu, també cal mirar de capgirar la situació i no preguntar-se quants concursos es produiran, sinó quants es poden evitar.
Concurs de creditors durant i després de l’estat d’alarma
Amb l’objectiu d’aconseguir que les empreses no es vegin obligades a sol·licitar un concurs, el Govern va aprovar el Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, per “evitar que l’escenari posterior a la superació de la crisi de la COVID-19 ens porti a declaracions de concurs o obertura de la fase de liquidació en empreses que, en unes condicions generals de mercat, podrien ser viables”.
El document introdueix una bateria de mesures que modifiquen diversos aspectes de la Llei concursal. Les principals són:
- Declaració del concurs: una de les dates que l’empresari ha d’anotar és la del 31 de desembre de 2020. Fins a aquest dia, el deutor que es trobi en estat d’insolvència no tindrà el deure de sol·licitar la declaració del concurs. Fins a aquesta data, el jutge tampoc no admetrà a tràmit les sol·licituds de concurs necessari que s’hagin presentat des de l’estat d’alarma. Les que es presentin s’admetran a tràmit amb preferència. A més, per evitar la dissolució de les empreses que durant l’exercici 2020 no hagin estat viables a causa d’aquesta situació excepcional, el Reial decret suspèn la causa de dissolució per pèrdues, ja que introdueix que no es prendran en consideració els resultats negatius d’aquest exercici 2020.
- Conveni: durant l’any següent a la declaració de l’estat d’alarma, el concursat podrà presentar modificacions en el conveni concursal que estigui en període de compliment. En aquesta sol·licitud hi ha d’afegir també una relació dels crèdits concursals que estiguin pendents de pagament, un pla de viabilitat i un altre de pagaments. D’altra banda, el jutge informarà l’empresari de les sol·licituds que rebi dels creditors per incompliment de conveni durant els sis mesos posteriors a la declaració de l’estat d’alarma. Tanmateix, no seran admeses a tràmit fins que no hagin passat tres mesos des de la finalització de l’estat d’alarma, amb l’objectiu que el concursat pugui introduir una proposta de modificació del conveni.
- Liquidació: el deutor disposa, novament, d’un any des de la declaració de l’estat d’alarma durant el qual no té el deure de sol·licitar la liquidació de la massa activa quan no pugui fer front a les obligacions i els pagaments compromesos després que el conveni hagi estat aprovat. Això sí, haurà de presentar una modificació del conveni. A més, és important indicar que, durant aquest mateix període, el jutge no dictarà acte per obrir la fase de liquidació, encara que el creditor acrediti que hi ha fonaments per a la seva declaració.
- Acords de refinançament: també s’habilita el termini d’un any des de la declaració de l’estat d’alarma perquè el deutor que tingui homologat un acord de refinançament pugui informar el jutjat que ha iniciat o pretén iniciar negociacions amb els creditors per modificar l’acord que tingui en vigor o aconseguir-ne un de nou. A més, el jutge informarà el deutor de les sol·licituds d’incompliment de l’acord de refinançament que es presentin en els sis mesos següents de la declaració de l’estat d’alarma. No obstant això, igual que passa amb el conveni, no seran admeses a tràmit fins que no hagi transcorregut un mes des de la finalització d’aquest termini de sis mesos.
Per tant, amb aquest nou Reial decret queda suspès el deure de sol·licitar el concurs durant l’estat d’alarma i, també, el termini de dos mesos després de la finalització de l’estat d’alarma durant el qual el jutge no admetrà a tràmit les sol·licituds de concurs necessari.
Altres alternatives al concurs de creditors
A més de la flexibilitat que introdueix el Reial decret, la normativa recull algunes eines que es poden presentar com una bona alternativa als processos concursals:
1. Preconcurs
La Llei concursal recull la possibilitat que les empreses puguin fer un preconcurs, és a dir, un període extra durant el qual estaran protegides legalment.
En altres paraules, l’empresa disposa d’un termini de quatre mesos durant el qual podrà aconseguir pactes amb els creditors per intentar salvar la situació i, per tant, evitar presentar el concurs. En aquest període, l’empresa està blindada, i els proveïdors, els empleats, etc., no podran presentar un concurs en contra.
Un dels avantatges que té el preconcurs és que no apareixerà la figura de l’administrador concursal, com sí que passa en el procés tradicional. Per tant, encara que l’empresa sí que ho hagi de comunicar al jutjat, podrà mantenir el seu òrgan de govern.
2. Dissenyar un Pla de Viabilitat
Un dels aspectes més importants que ha de tenir en compte l’empresa és el disseny d’un pla de viabilitat, mitjançant el qual els creditors tindran la garantia que cobraran el deute.
Per exemple, en aquest pla es poden incloure dades de fluxos de caixa, de cobraments o de pagaments previstos. Això sí, el més important és que sigui creïble i transparent i, fins i tot, que doni marge de reacció per si hi hagués algun obstacle.
Durant aquest temps, l’empresa ha d’intentar que la producció no s’aturi, per mirar de continuar tenint liquiditat, ja que segurament els proveïdors sol·licitaran el cobrament a curt termini. D’altra banda, en la mesura que es pugui caldrà limitar les despeses.
En aquest punt adquireix una rellevància especial la negociació amb els creditors, ja que sempre intentaran cobrar la totalitat del deute. Tanmateix, també és possible que moltes vegades hagin d’acceptar quitances parcials, encara que seran ells els qui defineixin el percentatge.
3. Règim de majories
Durant el procés de negociació es recomana la presència d’un expert en finances que sigui l’encarregat d’establir les converses i que aconsegueixi l’objectiu marcat: que almenys el 51 % del saldo creditor aprovi el pla de viabilitat de l’empresa.
No obstant això, aquest procés cal portar-lo amb molta cura, ja que, si no s’aprova el conveni, l’empresa hauria d’acceptar la liquidació. Dit això, és imprescindible que l’empresa vagi a la votació amb la majoria de vots assegurats.
Un cop s’hagi acceptat aquest pla de viabilitat, l’empresa ha de complir els terminis de pagament a què s’ha compromès, perquè, si no, pot passar el mateix i que l’empresa es vegi obligada a presentar la liquidació.
El procés acabarà quan l’empresa hagi fet l’últim pagament o desemborsament. En aquest moment, el jutge decretarà la fi del concurs i la companyia podrà continuar la seva activitat.
GUIA: ALLÒ QUE NECESSITES SABER SOBRE EL CONCURS DE CREDITORS
Què és?
És un procediment legal —regulat per la Llei concursal 22/2003, de 9 de juliol— que s’inicia quan una persona física o jurídica es troba en una situació d’insolvència i, per tant, no pot fer front als pagaments que té.
Quina finalitat té?
El procés concursal mira d’oferir:
- Alternatives de pagament perquè l’activitat continuï.
- Solució perquè els múltiples creditors cobrin en igualtat de condicions.
- Com a darrera opció, la liquidació del patrimoni del deutor per fer front al pagament dels deutes.
Qui el pot sol·licitar?
El concurs el pot iniciar el mateix deutor, ja sigui persona física o no, cas que es coneix com a concurs voluntari.
També el pot iniciar el creditor després d’haver intentat cobrar el crèdit sense resultats (concurs necessari).
Hi ha requisits per presentar-lo?
La resposta és que sí. La Llei concursal estableix dos pressupòsits:
-
Subjectius: el poden declarar tant persones físiques com jurídiques.Objectius: el deutor s’ha de trobar en estat d’insolvència.
Quins terminis hi ha?
La Llei obliga el deutor a fer el concurs dins dels dos mesos següents de la data en què hagi conegut o hauria hagut de conèixer el seu estat d’insolvència.
La Llei també ofereix la possibilitat que el deutor comuniqui al jutjat l’inici de les negociacions per intentar arribar a un acord. Si passa això, tindria un termini addicional de quatre mesos més.
Quines són les fases?
Els concursos de creditors estan dividits en quatre fases, malgrat que això no vol dir que es desenvolupin totes:
- Actes previs: se sol·licita el concurs i, si escau, les mesures cautelars, la qual cosa porta a la interlocutòria d’admissió a tràmit i s’inicia la fase següent.
- Fase comuna: es tracta de determinar l’abast del concurs, intentant preservar el patrimoni del deutor. L’administració concursal fa un informe i s’inicia la fase següent.
- Fase de resolució: conveni o liquidació? La primera opció va dirigida a aconseguir un acord i, per tant, evitar la liquidació. I la segona opció és l’últim recurs, en el qual s’inicia la venda dels actius de l’empresa per fer front als deutes.
- Qualificació del concurs: es determina si és fortuït o culpable en funció de les circumstàncies en què s’hagi produït. Aquesta fase es reserva per als casos de liquidació, incompliment del conveni o aprovació de convenis perjudicials per als creditors.
