Al llarg dels seus gairebé noranta anys de vida, Benjamin Franklin va fer pràcticament de tot: va ser editor i impressor de diaris a Filadèlfia; es va convertir en ambaixador a França; va inventar objectes tan utilitzats com el parallamps, les lents bifocals o l'estufa; i, per si no fos prou, va tenir temps de ser un dels pares fundadors dels EUA durant la segona meitat de segle XVIII. A més de tot això, va tenir temps per investigar els mercats financers, i va arribar a conclusions tan clarividents com ara que «si es vol ser ric, no cal aprendre només a saber com es guanya, sinó, també, a com s'inverteix» o que «invertir en coneixement és el que produeix sempre els millors beneficis». En aquest sentit, a l'hora d'analitzar les borses i els valors que hi concorren, des de fa temps dues metodologies competeixen per veure qui els avalua millor: l'anàlisi fonamental i l'anàlisi tècnica.
Anàlisi fonamental: una aposta per la lògica
L'anàlisi fonamental té com a principal objectiu estudiar el valor intrínsec d'un actiu, fixant-se en tots els factors que podrien influir en el seu preu futur. Per aconseguir-ho, s'avaluen tots els fets i les influències externes, els estats financers i les tendències industrials. Compta amb dues eines clau per dur-se a terme amb èxit. Una és l'anàlisi descendent, que es fixa en el mercat a escala general, per, més endavant, examinar un sector determinat i finalitzar en l'observació particular d'una companyia. L'altra, a l'extrem oposat, és l'anàlisi ascendent, que consisteix en el procés invers, anant des d'una entitat específica fins a considerar, d'una manera més holística, tots els aspectes que influeixen en el preu d'un actiu.
El gran avantatge de l'anàlisi fonamental és que, com pretén entendre en tota la seva magnitud el valor real d'un actiu, proporciona als inversors una visió de mercat a llarg termini, i permet establir comparacions entre resultats, per exemple, avaluant si el que s’està pagant per una determinada acció en l'actualitat és car o barat, i intentant proporcionar pistes sobre com es pot beneficiar un estalviador dels vaivens de les cotitzacions. A més, com que es basa, principalment, en l'observació de les dades financeres, facilita que es puguin prendre decisions racionals sense fer més cas del necessari als biaixos personals, i això, en època de volatilitat en els mercats, com passa des que va esclatar la crisi sanitària global provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, pot contribuir de manera decisiva a efectuar una gestió satisfactòria d'una cartera d'inversió.
Et pot interessar: Com mesurar de forma objectiva la salut financera
Entre els seus principals hàndicaps cal mencionar que es tracta d'un procés complex i que requereix molt temps, ja que cal tenir en compte diferents factors i això, per a molts inversors, pot resultar massa complicat de fer. A més, com es basa en el coneixement a llarg termini de mercat, no és el camí més aconsellable per a la presa de decisions ràpides, ja que, per a aquest tipus de vicissituds, és molt més apropiada l'anàlisi tècnica. Per aquest motiu moltes gestories i especialistes estan optant per aquesta última en l'actual panorama d'incertesa que ha envaït la majoria de borses mundials.
Anàlisi tècnica: l'agilitat en la presa de decisions
Si mitjançant l'anàlisi fonamental es tracta d'analitzar diferents fonts d'informació, algunes d'aquestes, alienes als moviments de preu de l’actiu mateix, a l’anàlisi tècnica la clau per obtenir valor està en els gràfics. Gràcies a això, es pot avaluar qualsevol mena de mercat, no només referit a les accions, sinó també, per exemple, als derivats o a les matèries primeres. La seva principal finalitat és predir l'evolució que tindrà la cotització d'un actiu basant-se en el comportament que ha experimentat en el passat. És a dir, que es limita a estudiar cap a on es dirigirà el seu preu en el futur, sense aturar-se a estudiar el seu valor o si està car o barat.
L'anàlisi tècnica, desenvolupada per Charles Henry Dow poc abans de finalitzar el segle XIX, sol incloure una part gràfica, que incorpora les figures i les tendències que es van dibuixant al llarg d'un període de temps, i una altra de matemàtica, en la qual es pretén automatitzar i objectivar l'anàlisi dels moviments en els preus, mitjançant diferents càlculs que, posteriorment, es reflecteixen en una sèrie d'indicadors, com l’ADX, l'RSI o el MACD. Amb la informació que s'extreu del preu d'un actiu i del seu volum negociat, es construeix tot el coneixement futur sobre un valor.
Potser el gran problema que té és que està pensat per a mercats molt líquids, on cap operador té un poder dominant sobre la resta, i en els quals, per tant, hi ha moltes operacions de compra i de venda, fet que determina que, a la fi, el preu és el seu principal condicionant. És per això que, abans de dur-se a terme, cal avaluar prèviament si el mercat té la suficient liquiditat o si, per contra, hi ha algun inversor que està acaparant la majoria de les operacions que s’hi realitzen.
Et pot interessar: 'Benchmark' en temps d'incertesa: vital per protegir la inversió
Entre els seus grans avantatges, cal destacar que, com que és molt més àgil de realitzar que l'anàlisi fonamental, permet als inversors poder prendre decisions amb més rapidesa sobre potencials oportunitats que sorgeixin, basant-se, per això, en la premissa que els mercats són més psicològics que lògics, i per això és imprescindible intentar anticipar-se al comportament dels altres participants.
Utilitzar el millor d’un mateix durant la crisi
Hi ha molts especialistes que procuren combinar les dues eines per avaluar si una inversió és atractiva o no. Per fer-ho es basen en alguns preceptes clau, com ara que només s'ha d'invertir en empreses que s'espera que experimentin un creixement en els anys vinents per sobre de la mitjana, no pagar més per una acció que el seu valor intrínsec de mercat o identificar actius el creixement previst dels quals sigui equivalent als creixements generats en el passat.
Després de l'esclat de la pandèmia global de la COVID-19, les borses de tot el món es van veure sumides en una espiral de volatilitat que ha obligat els inversors a, d'una banda, estudiar i, molt probablement, reequilibrar les seves carteres per adaptar-se a la nova conjuntura, i, d'altra banda, a intentar no prendre decisions basant-se només en paràmetres emocionals, motiu pel qual l'assessorament dels experts és molt important. En aquest sentit, i de cara a identificar potencials oportunitats que solen sorgir amb més recurrència en moments d'incertesa, l'anàlisi tècnica pot tenir un paper clau per anticipar i pronosticar cap a on es dirigirà la cotització de determinats valors i, amb això, poder determinar la seva compra o no, reduint els riscos intrínsecs que suposa dur a terme una inversió.
No obstant això, les fluctuacions en els preus conviden, també, a actuar amb més precaució del que és habitual i pensar en el llarg termini per evitar sorpreses desagradables, i és en aquest punt en què l'anàlisi fonamental té molt sentit, encara que els factors externs en una època de recessió poden ser més impredictibles que en altres moments del cicle econòmic.
