“El risc més gran és no córrer cap risc en un món que canvia molt ràpidament, l’única estratègia que garanteix fallar és no córrer riscos”. Aquesta citació del pare de Facebook, Mark Zuckerberg, plasma la realitat actual del món empresarial, que evoluciona a un ritme que s’ha vist encara més accelerat a causa de la crisi provocada pel coronavirus. En aquest context, saber treballar en entorns de risc és inherent.
Què vol dir que el risc és inherent? Totes les decisions i moviments que duguem a terme en una companyia impliquen riscos, es tracta d’una cosa intrínseca. Això es deu al fet que no tenim la certesa que les fórmules que estem aplicant seran eficaces. No obstant, hi ha mètodes que ens poden ajudar a minimitzar aquesta incertesa pel que fa als resultats desitjats. Alguns d’aquests mètodes es basen en l’experiència, i d’altres en estudis minuciosos de les estratègies, els plans o les idees que es poden desenvolupar.
Mètodes per minimitzar els riscos
Cada companyia s’ha d’ajustar a uns paràmetres depenent de la naturalesa, la grandària, el pressupost i la situació actual que tingui. Cal fer una composició de lloc analitzant com la crisi provocada per la COVID-19 afecta elements com ara les vendes, l’increment de costos i la liquiditat. No és el mateix una empresa que ha hagut de tancar durant més de dos mesos que una altra que ha pogut mantenir l’activitat, de manera física o virtual.
Hi ha moltes metodologies que ajuden a gestionar el risc; normalment es parteix de la identificació i l’anàlisi i, aleshores, es procedeix al tractament i la supervisió. La clau rau a poder dibuixar els diferents escenaris possibles als quals es pot enfrontar l’empresa per preparar-la i fer possible que, així, sàpiga reaccionar de manera òptima, responent a un pla de contingència.
1) Mètode Lean. És fàcil i directe. Consisteix a estudiar i analitzar la gestió d’una empresa en un curt període de temps i suprimir totes aquelles coses que no funcionen.
La metodologia es basa a crear una hipòtesi sobre el llançament d’un producte o un servei i estudiar-ne les possibilitats en el mercat. Després, es fa un mesurament dels possibles resultats i se n’estudia la solvència. Si no funciona, es prova amb una altra cosa diferent i així successivament. Aquest mètode busca obtenir una bona experiència final, eliminant tot allò que no aporta res, per mitjà d’un estudi constant i sense pausa. D’aquesta manera es redueix la taxa de fracàs, perquè es poden prendre moltes decisions en petits períodes de temps.
2) Anàlisi DAFO. Es pot fer una anàlisi DAFO del negoci que permetrà esbrinar a fons les febleses, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de la companyia. Això ajudarà a traçar estratègies a curt, mitjà i llarg termini, perquè es podrà definir la situació real en què es troba l’empresa i el seu entorn, conèixer-ne els pros i els contres i, després, prendre decisions. Aquest estudi és una anàlisi estratègica que analitza l’empresa internament i externament per saber on és més important posar el focus en cada moment.
3) Comunicació a través de xarxes socials. Si una cosa han après les empreses, especialment durant aquest període, és la importància de tenir una comunicació directa i fluida amb el seu públic. Les xarxes socials són un element clau perquè poden servir per consolidar la imatge de marca, manejar la reputació i mantenir el contacte amb els clients ràpidament i econòmicament i, el millor, amb una planificació que es pot anar optimitzant de manera senzilla a partir de l’anàlisi en temps real d’allò que funciona millor. És a dir, permeten pivotar i redissenyar l’estratègia comunicativa ajustant factors com ara el públic objectiu, el pressupost i el missatge. Segons l’economista Mario Cantalapiedra, si una companyia té problemes o preveu una caiguda en els ingressos, haurà d’estudiar quines despeses ha de reduir per poder continuar la seva activitat: “Es poden passar a variables alguns costos fixos, com, per exemple, la publicitat i el màrqueting, i en comptes d’això es poden buscar alternatives més assequibles com les xarxes socials”. D’aquesta manera, es pot estalviar optimitzant el pressupost de màrqueting i de comunicació.
4) Accés a informació de qualitat. La informació és poder, i ara més que mai. Tenir accés a dades d’interès, actualitzades i objectives, és fonamental per prendre les millors decisions. En aquest context neix Pulso, una aplicació exclusiva de Banc Sabadell que permet analitzar en temps real l’evolució de l’economia a partir de totes les transaccions nacionals que es fan amb els terminals de punt de venda (TPV) del banc. En un moment marcat per la incertesa com l’actual, una eina com aquesta, que permet oferir respostes clares i basades en dades reals i actualitzades, esdevé un element estratègic capaç de marcar la diferència. Pulso proporciona una anàlisi de l’evolució de l’economia completa i interactiva que permet filtrar la informació per sectors i ubicacions. Aquestes dades, que són d’interès general, són especialment importants per a aquelles empreses que volen reprendre la seva activitat millorant la competitivitat i optimitzant els recursos, ja que poden “copsar” el dia a dia en el seu sector i territori concret.
5) Prova pilot. Per minimitzar riscos sense romandre inoperants, les empreses poden establir uns paràmetres d’actuació que no impliquin la totalitat. El pla pilot consisteix a executar una estratègia concreta en una porció petita de l’empresa per veure’n resultats i treure’n solucions. Així, s’obtindrà informació sobre l’impacte de l’acció i les dades podran ser extrapolades. A més, es podrà preveure l’abast del producte o el servei en provar l’interès dels usuaris. Si, per exemple, una empresa està estudiant l’opció d’exportar perquè la teoria indica possibles bons resultats, abans de portar aquesta estratègia a la pràctica al 100 %, pot començar fent una petita incursió amb una quantitat de productes o serveis en el catàleg més limitada. D’aquesta manera, podrà fer una valoració a posteriori de si realment és rendible traçar un pla més ambiciós i ampliar el catàleg o la cobertura sobre el terreny o si, al contrari, cal pivotar i replantejar l’estratègia de comerç exterior.
Et pot interessar: Escolta les claus de Joan Tristany sobre exportar al podcast de Banc Sabadell
6) Producció sota demanda. Pot ser positiu treballar sota comanda i fins i tot assegurant el cobrament a la bestreta. Segons elEconomista, “treballar d’aquesta manera minimitza el risc, perquè, a més, es poden fer més controls com informes comercials, intentar el recobrament ràpid o adquirir una assegurança de crèdit”. Segons el seu punt de vista, és possible que la crisi provocada pel coronavirus repliqui escenaris semblants als que van tenir lloc a la crisi del 2008, quan es va començar a produir sota demanda per evitar possibles problemes d’acumulació d’estoc.
7) Liquiditat. El control del flux de caixa i del pressupost és molt important a l’hora de prevenir riscos en les empreses. Avaluar la rendibilitat de cada inversió, els beneficis obtinguts i les despeses acumulades i establir un control i una gestió adequats són elements cabdals per evitar problemes.
L’expert assenyala que un dels elements fonamentals per mantenir la viabilitat de l’empresa és assegurar la liquiditat ajustant els actius i els passius a curt termini. Per poder dur-ho a terme, proposa diverses solucions: “Es pot ajornar el pagament d’impostos o demanar un préstec ICO per tenir liquiditat, sempre que l’empresa sigui solvent”. A més, és molt important mantenir el control pressupostari, sobretot el dels ingressos respecte a les despeses. “Normalment, les empreses ho fan cada mes, però ara mateix és recomanable que ho facin cada quinze dies o fins i tot cada setmana, de tal manera que, si troben un desequilibri, poden anar al banc o mirar d’ajornar el pagament a proveïdors”, assenyala Cantalapiedra. D’aquesta manera, tallarem el problema com més aviat millor.
Et pot interessar: El pressupost, un timó per mantenir la pime en actiu
8) Alliberar estoc. Aquesta crisi ha paralitzat el comerç durant dos mesos. Això ha fet que moltes empreses tinguin acumulat molt d’estoc al qual no poden donar sortida fàcilment perquè s’ha quedat obsolet o està fora de temporada. L’empresa ha de mirar d’alliberar aquest estoc —que es tradueix en una gran inversió en productes i poques vendes— per ajustar comptes. Tant durant el confinament amb la venda en línia com ara amb les botigues físiques ja obertes, les empreses estan llançant accions amb preus especials, promocions i sorteigs per cridar l’atenció dels clients. També es poden reduir els terminis de magatzem, intentant ser més eficients i mantenir-ho tot en un perfecte estat de conservació per evitar que les màquines es deteriorin.
9) Negociació amb proveïdors. És un element clau perquè l’empresa sigui estable i operi amb normalitat. La companyia pot negociar amb ells per treballar sense anar ofegada. Hi ha moltes coses que es poden fer segons Cantalapiedra: “Des de sol·licitar un augment dels terminis de pagament o fixar un termini de pagament al mes, fins a comprar a proveïdors que estiguin més prop de l’establiment o negociar condicions de pagament que ens beneficiïn, com ara descomptes per pagament ràpid”. És important fer un balanç d’ingressos i despeses i un estudi de viabilitat econòmica centrat en el mitjà i el llarg termini, en el qual s’incloguin els ingressos, les despeses, els préstecs o els pagaments de lloguer. D’aquesta manera, es podrà elaborar un pla de contingència per gestionar els riscos, activar les vendes o prendre les mesures que siguin necessàries depenent de l’estat dels comptes.
Perquè l’anàlisi que dugui a terme una empresa sigui efectiva, cal que sigui realista i serveixi de referència per prendre decisions. Cantalapiedra subratlla que les companyies han de ser fidels a si mateixes. “Les empreses han de tenir clar que és millor perdre que perdre més. Sona dur, i el tancament és l’última opció, però hi ha empreses que s’ho han de plantejar perquè els deutes tenen riscos”.
Conèixer els diferents escenaris i riscos fa que les empreses estiguin més preparades per defensar-se. Moltes grans empreses van néixer d’un gran fracàs. Bill Gates va fracassar en el seu intent de fundar una companyia d’anàlisi de dades. Al cap d’uns quants anys d’haver abandonat el projecte Traf-O-Data, va crear el seu primer producte de Microsoft i la resta ja és història.