Quan Pfizer i Moderna van anunciar les seves vacunes efectives contra la COVID-19, les borses es van disparar abraçant l'entusiasme científic. L'optimisme que es va deixar veure en els parquets es va estendre a la societat. Per fi es veia la llum al final del túnel. I és que «la marxa de l'economia depèn totalment de l'evolució de la pandèmia», afirma Oriol Amat, degà de Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Avui, la destinació econòmica és tan sensible a la pandèmia com ho és a la vacunació. «S'espera que quan la COVID-19 millori, l'economia rebroti amb força i de manera molt positiva», destaca Amat. No obstant això, els escenaris poden ser diversos. Des de la consultoria KPMG se n’esmenten dos: un de favorable, amb una ràpida recuperació de la confiança dels consumidors a mesura que el procés d'immunització avanci, i un altre menys positiu, en què la immunització és lenta i la població veu frustrades les seves expectatives.
Si les vacunes funcionen, l'economia respira
«El creixement el 2021 pot ser major o menor que el de les previsions actuals en funció de la percepció dels consumidors espanyols sobre l'evolució de la pandèmia i les seves certeses sobre el futur», afirmen des de KPMG. «Per aquesta raó, és imprescindible fer el necessari perquè es recuperi la confiança i, sobretot, facilitar la creació d'ocupació», asseguren. «Ja que, per ara, les vacunes estan funcionant, en la mesura que vagi augmentant el percentatge de població vacunada l'economia s'anirà recuperant de mica en mica», diu el degà del CEC.
Pot interessar-te: 2021, l'any de la recuperació?
Al principi de la crisi, organismes com el Banc Mundial van assegurar que els efectes econòmics de la pandèmia durarien anys. A les seves últimes previsions, aquesta mateixa entitat preveu un creixement econòmic del planeta del 4 % el 2021 a causa de les vacunes. En aquest sentit, el Fons Monetari Internacional (FMI) va millorar les seves previsions de creixement global per al 2021, que van passar del 4 % al 5,5 % a causa de la immunització i dels plans d'estímul posats en marxa. Països com Alemanya podrien millorar a finals del 2021 i altres com França respirarien a principis del 2022, explica Amat.
Les diferències mundials són enormes, amb nacions com la Xina, que va aconseguir el nivell pronosticat al quart trimestre del 2020, o els Estats Units, que espera recuperar-se aquest any i abans que la zona euro. La incertesa, però, continua sent molt elevada. «Un major avanç de les vacunes i dels tractaments i un reforç de les polítiques de suport podrien millorar els resultats; mentre que una distribució lenta de les vacunes, altres possibles mutacions del virus i la retirada prematura de les polítiques de suport podrien empitjorar-los», destaca l'FMI.
Les diverses causes de l'endarreriment espanyol
Les coses no pinten tan bé per a Espanya. «Tot apunta que l'economia espanyola trigarà més a recuperar-se que els seus veïns europeus», exposa Amat. De fet, «si no augmenten molt les ajudes directes i a fons perdut a les empreses i als autònoms, és possible que la recuperació tardi una mica més i que ens plantem a finals del 2022», remarca esmentant, fins i tot, el principi del 2023. Per a ell, entre els motius que podrien explicar aquest retard es troben la gestió de la crisi sanitària i econòmica de la pandèmia.
L'expert posa com a exemple Itàlia, França i Alemanya, «on les empreses estan rebent moltes més ajudes». Tal com assenyala Amat, «a Espanya les ajudes donades a fons perdut a les empreses el 2020 van representar el 3 % del producte interior brut (PIB). Aquest percentatge a Itàlia va ser del 4,5 %; a França, del 4,6 %, i a Alemanya, del 7,7 %. També cal tenir en compte el pes en l'economia dels sectors més afectats, com el del turisme, que a Espanya és més elevat».
En aquest sentit, l'últim Informe económico y financiero d'Esade, en col·laboració amb Banc Sabadell, destaca la dificultat que té Espanya. Els seus experts subratllen com a reptes «colossals» gestionar la vacuna, l'ocupació i els ajuts dels fons europeus. «La profunditat i la durada de la recessió dependrà fonamentalment de l'èxit de les mesures adoptades per evitar la propagació del virus i de les polítiques governamentals per prevenir la desocupació i alleujar els problemes de liquiditat de les persones i de les petites empreses», destaca l’informe.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
La importància de convertir l'estalvi en consum
Una altra de les claus, unida a la vacunació, és el paper dels consumidors. La taxa d'estalvi de les llars va arribar a Espanya a xifres històriques durant el moment més dur de la pandèmia; un 31,1 % de la renda disponible al segon trimestre del 2020 a causa de la contenció de la despesa davant la incertesa. «Una part important de la població ha vist reduïts els seus ingressos, però també hi ha una part significativa que està augmentant molt els seus estalvis», explica Amat.
Pot interessar-te: Què fer amb els estalvis i la inversió després de la pandèmia?
A Catalunya, per exemple, s'han doblat els estalvis de les famílies durant aquest últim any; un creixement de més de 10.000 milions d'euros. «Quan es controli la pandèmia, veurem augmentar de forma molt important el consum en sectors com el dels hotels, el de la restauració, el de la cultura i el dels viatges», vaticina Amat. El fet que es vagin aixecant les restriccions a la mobilitat gràcies al progrés de la vacuna ajudarà, sobretot, en una economia amb una forta dependència del sector serveis i amb un gran nombre de petites empreses amb problemes financers.
