La situació derivada de la pandèmia del coronavirus ha modificat els hàbits i l'estil de vida de les persones. Per exemple, des de l'esclat de la crisi sanitària els ciutadans passen molt més temps a casa per culpa de les restriccions de mobilitat i a recomanacions com la implementació del teletreball sempre que sigui possible i la reducció dels contactes més enllà de la bombolla social.
La vacunació permet veure la llum a la fi del túnel i es preveu que les limitacions per evitar els contagis es vagin reduint, però la COVID-19 ha suposat transformacions que perduraran en el temps.
Treballar, comprar, estudiar o buscar entreteniment online. Continuarem fent moltes accions des de l'habitatge, un dels béns més preuats per als qui el tenen en propietat. En aquest context, la protecció de la llar té una rellevància especial. «L'assegurança està relacionada amb la tranquil·litat i està molt vinculada amb la vida diària de tots i l'economia real; té un impacte personal i col·lectiu», afirma María José Menéndez, sòcia directora del departament de dret mercantil i d'assegurances d’Ashurst Espanya, en el podcast de Banc Sabadell.
«El 97 % de les llars té alguna mena d'assegurança, segons les dades d'Unespa [Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores], la patronal del sector. Les principals assegurances són d'automòbils i de llar, una situació que es pot entendre perquè la primera és obligatòria i la segona està vinculada, moltes vegades, a la contractació de la hipoteca», afegeix l'experta.
Tenir assegurat l'habitatge va més enllà de la protecció en cas de robatori. «El descens dels robatoris [durant els mesos de confinament estricte], segons tots els indicis, s'ha més que compensat amb l'increment d'un altre tipus de contratemps, sobretot els que estan lligats al manteniment dels habitatges, que hem fet servir més i amb més intensitat des que es va desencadenar la crisi sanitària del coronavirus», assenyala l'informe Els robatoris en llars assegurades, elaborat per la Unespa. Entre gener i juny de 2020, les asseguradores van atendre 3,6 milions d'incidents relacionats amb la llar, la qual cosa significa un increment del 5,6 % en relació amb el mateix període de l'any anterior.
Què cobreix una assegurança de llar?
La cobertura davant un robatori a l'habitatge és la més popular entre la població. Però una assegurança de llar va molt més enllà; pot respondre davant de danys causats per un incendi, avaries elèctriques o fenòmens atmosfèrics (com ara el trencament de canonades que va ocasionar la borrasca Filomena en algunes comunitats autònomes del país), un furt personal en el carrer, un frau comès amb la targeta de crèdit o danys a un tercer, entre d'altres.
També pot incloure la cobertura de danys estètics a l'habitatge (pintura, vidres, pany de l'entrada...), a la mascota, i serveis com bricolatge i manteniment, defensa jurídica, assistència en viatge, esborrat d'empremta digital, bloqueig de dispositius mòbils i assistència informàtica. Les possibilitats són molt àmplies i cada entitat té la seva pròpia oferta, i actuarà davant d’un incident d'acord amb les condicions que s'hagin establert en el contracte.
A l'hora de contractar una assegurança, Menéndez recomana «comprovar la cobertura que ens estan oferint, una qüestió important perquè moltes vegades es refereix a situacions concretes». «No perquè tinguis una assegurança de danys respondrà a tots els danys que tinguis a l'habitatge. Cal llegir les clàusules, la lletra petita», emfatitza.
Dos conceptes clau: el continent i el contingut
El primer es refereix a tots els elements que conformen l'estructura de l'immoble com ara el sostre, les parets, les portes, les persianes, la instal·lació elèctrica i la d'aigua. El segon recull els elements que s'han afegit a l'interior: els electrodomèstics, la roba, el mobiliari, els ordinadors, els elements personals com les joies, etc.
El valor que es doni a tots aquests béns serà determinant en la cobertura de l'assegurança.
La protecció del segon habitatge
No s'ha d'oblidar la seguretat de la segona residència. Durant la pandèmia la probabilitat de robatori va augmentar de forma considerable davant la impossibilitat de desplaçar-se a aquest tipus d'habitatges. L'informe de la Unespa així ho recull: «El confinament ha jugat clarament a favor dels territoris amb majors densitats urbanes, però ha penalitzat els que tenen molta densitat de segons habitatges, que ni tan sols van estar habitats durant els dies de vacances de Setmana Santa». Les zones més exposades a aquesta mena de situació van ser Catalunya, Múrcia, Toledo i Huelva, «territoris bastant caracteritzats per l'existència d'un important stock de segons habitatges que van restar desocupats, la gran majoria, durant les setmanes de confinament i durant la desescalada», subratlla l'estudi de la patronal asseguradora.
A més, moltes de les segones residències en propietat es destinen a lloguer. Una opció per a la qual també és possible contractar una assegurança de llar. En aquests casos, el que més preocupa el propietari és l’impagament de les rendes mensuals, que la Unespa calcula en un risc mitjà de 3.000 euros davant els 335 euros que ocasionen els danys.
La COVID-19 impulsa la personalització de les assegurances
«Les asseguradores van desenvolupant l'oferta en funció de la demanda dels usuaris i, quan observen que hi ha necessitat de donar cobertura a uns riscos concrets, intenten crear productes que donin cobertura a aquests riscos», explica Menéndez.
El sector de les assegurances ha canviat notablement en els últims anys. Un exemple seria l'aparició de serveis especialitzats en la salut de la dona. La tecnologia, a més, ha estat un pilar important en el procés i, justament, l'arribada de la pandèmia ha accentuat tota aquesta evolució i adaptació.
Després de l'esclat de la crisi sanitària, el Consell d'Innovació de la Unespa es va plantejar la necessitat de conèixer les inquietuds dels consumidors amb l'objectiu d'extreure les conclusions pertinents i enfocar-les a millorar els serveis que presta el sector assegurador davant de la nova realitat. Entre les conclusions de l'estudi es recull que els clients no només volen protegir la llar com a tal, sinó també l'ús que se li està donant. «L'habitatge ha passat a ser el centre neuràlgic de la vida de les persones. Un contratemps suposa un atac directe a l'estabilitat», conclou la Unespa.
