El cost que comporta la tornada a l’escola per a les famílies espanyoles ha augmentat un 2,11 % respecte a l’any passat, segons un informe del comparador de productes financers iAhorro. El desemborsament mitjà que fan les famílies ha passat de 371,87 a 379,71 euros. L’estudi analitza el preu dels llibres i els uniformes —els dos elements imprescindibles que el centre educatiu tria a discreció— de 301 escoles públiques, concertades i privades d’Espanya. El cost mitjà dels uniformes és de 208,24 euros. El preu dels llibres augmenta a mesura que els nens creixen: a infantil costen 95,56 euros de mitjana, a primària el preu és de 174,58 euros, i a l’ESO, de 244,27 euros.
L’expert en finances Antonio Gallardo, que dirigeix per tercer any consecutiu aquest estudi anual iniciat el 2018, conclou: “El problema dels llibres és que són una despesa necessària i és molt difícil estalviar diners quan es compren”. “L’estalvi s’obté veritablement en funció de l’escola que es tria”, resumeix. Gallardo, que ha comparat el preu dels manuals i la vestimenta obligatòria en 169 escoles públiques, 74 concertades i 58 privades, no es refereix al cost de matricular el nen segons la tipologia del centre. L’economista al·ludeix als diferents tipus de llibres i uniformes que trien unes escoles o unes altres depenent de la seva naturalesa. Uns pantalons grisos personalitzats amb l’escut del centre que es venen en una botiga concreta o a la mateixa escola poden arribar als 40 euros, però uns pantalons grisos, que també poden ser part d’un uniforme, adquirits en una gran superfície o un hipermercat no sobrepassen els 10 euros.
L’economista explica amb un altre exemple que els llibres d’una escola privada poden ser més cars que els d’una pública. “No es tracta tant de l’editorial escollida sinó del tipus de manual”. Els llibres que es divideixen per trimestres, que fan que el nen no carregui tant de pes, són més cars que els que inclouen el temari de tot l’any. “L’escola que vol facilitar opcions econòmiques ho pot fer”, afirma Gallardo. “Els centres públics són més conservadors en la tria del material”. Es refereix a formats més clàssics. Encara que en matèria de vestimenta són més flexibles: si s’acorda portar jersei gris, pot ser de bec, de coll rodó o de coll de cigne. Però al capdavall serà gris.
El preu de les mascaretes, obligatòries per a tots els nens de més de sis anys, no s’avalua en l’estudi. Els centres no determinen models específics de mascaretes. Motxilles, llapis i altres articles també en queden exclosos, per la dificultat de ponderar-los i perquè les famílies decideixen lliurement què compren i quant es gasten en aquest material.
Una pujada lleugera
Pascual Fernández, degà del Col·legi d’Economistes de Madrid (CEMAD), posa en context la pujada de la rentrée. “És molt poc important. Una altra cosa seria que el cost de tornar a les classes augmentés un 30 o un 40 %”. “Hi ha productes a la cistella de l’IPC que estan pujant molt més, com el sucre (7 %) i les fruites fresques (9 %). I fins i tot, si ens fixem en el petroli, podem observar que els preus pateixen molts alts i baixos”, compara Fernández, amb la finalitat de restar dramatisme a una dada que pot corsecar la moral dels pares i mares en una situació molt delicada, en què 750.000 treballadors han deixat de cotitzar a la Seguretat Social en l’últim any i les previsions del PIB espanyol apunten a una caiguda del 12 % el 2020, és a dir, a un ensorrament. “La gent està molt espantada, hi ha molta incertesa. Plou sobre mullat”, afirma en un to col·loquial.
Aquesta tornada atípica inclou la compra de gels hidroalcohòlics i mascaretes, que se situen per davant dels estoigs i les motxilles, segons una enquesta elaborada per Amazon. Els llibres de text i els articles de papereria ocupen el primer lloc entre les compres principals de les famílies: són una prioritat per al 68 % dels enquestats. Roba i calçat continuen sent imprescindibles a la cistella de la tornada a l’escola (63 %). En aquest nou curs es cola l’adquisició de productes desinfectants (48 %), molt seguits per les mascaretes (47 %).
Ordinadors, solucions de connectivitat i tot allò vinculat a fer de la llar un lloc adequat per estudiar a distància ocupen una posició secundària a la llista de la tornada a l’escola de les famílies espanyoles.
Aquest mateix informe recull que gairebé sis de cada 10 pares pensen que el nou any escolar costarà més que altres anys. El 22 % de la mostra afirma que optarà per préstecs i pagaments a terminis. Tres de cada 10 famílies espanyoles utilitzaran els seus estalvis per cobrir despeses extres. Només el 10 % no demanaran un préstec ni recorreran als seus estalvis.
El vestuari de l’escola
Les escoles, impel·lides a vegades per les associacions de pares i mares, estableixen un uniforme clàssic de pantalons i jersei o fins i tot un xandall, que fa la funció de roba esportiva. Això redueix els conflictes entre els alumnes, que deixen de comparar-se entre ells. Els centres públics o concertats tendeixen a optar pel xandall —no tan sols per fer esport— o a imposar un tipus de peça bàsica d’un color en particular. Les escoles privades tenen més tirada a l’uniforme.
Gallardo es mostra sorprès per l’alça del preu de la vestimenta dels alumnes, que ha augmentat un 2,01 % respecte a l’any passat. “Esperava que el preu dels llibres es mantingués, però pensava que el sector tèxtil incentivaria la compra d’aquests estocs que no han pogut rotar amb una baixada de preus”. I explica el canvi de comportament de les famílies davant una situació delicada, en què, a Espanya, la confiança econòmica ha caigut 2,5 punts a l’agost respecte al mes anterior, i a la Unió Europea ha pujat cinc punts, segons la Comissió Europea. “Abans, si una peça ja no estava en bon estat es llençava tot el conjunt. Ara l’uniforme només es canviarà quan faci falta. Els pares adequaran les decisions de compra a la seva realitat i a la incertesa”.
El degà del CEMAD fa una pinzellada sobre el comportament dels preus: “La demanda és captiva. Quan l’escola obliga a comprar un uniforme determinat no hi ha tantes possibilitats de competència”. Una altra cosa ben diferent és quan les escoles públiques donen llibertat i els pares poden comprar l’uniforme en grans superfícies a preus baixos. Segons l’estudi esmentat, el preu dels uniformes que es venen a les mateixes escoles ha augmentat un 3,44 %; en canvi, els uniformes adquirits en grans superfícies o hipermercats s’han encarit un 0,42 %.
El cost del material no marca la tria de l’escola
Gallardo afirma que no ha conegut cap centre que utilitzi com a reclam uns materials docents o un uniforme més econòmics. “Les campanyes per atreure alumnes continuen enfocades en les activitats extraescolars, en el servei d’acollida… Ens queixem, però n’assumim el cost sense empipar-nos gaire”, explica. Gallardo veu complicat que els pares treguin els nens de l’escola per l’alt cost dels llibres i els uniformes. “El percentatge de canvi de centre educatiu es mou en un escàs 5-10 %”. Les mateixes escoles tampoc no alteren gaire les seves polítiques. “El que és car continua sent car i el que és barat continua sent barat. No hi ha grans canvis en el temps”, resumeix.
Els llibres electrònics
Les tauletes o chromebooks (portàtils que utilitzen el sistema operatiu de Google i que són dels més utilitzats) requereixen una inversió inicial que moltes famílies en una situació econòmica difícil o amb diversos fills no poden afrontar. “El llibre electrònic genera un estalvi en el futur. Ara s’intenten aconseguir estalvis immediats”, resumeix l’expert financer. Si la inversió en l’ordinador més la llicència dels llibres costa més que els manuals físics, es posposa. Gallardo posa el focus l’any que ve: “Potser s’oferirà finançament per pagar la inversió en quotes i, d’aquesta manera, la compra serà més atractiva per als pares”.
LES DIFERÈNCIES ENTRE COMUNITATS AUTÒNOMES
Les pujades més pronunciades del cost de la tornada a les aules s’han registrat a l’Aragó (3,64 %), Navarra (3,13 %) i Extremadura (3,09 %). En termes absoluts, la Comunitat Valenciana, amb 421,29 euros de mitjana per estudiant, ostenta el lideratge. El preu mitjà de llibres i uniformes a l’Aragó és de 372,43 euros; a Extremadura, de 348,8 euros, i a Navarra, de 398,63 euros.
El preu dels llibres ve determinat en part per les característiques de l’educació a les comunitats autònomes. “El cost del material en zones que tenen una segona llengua oficial acostuma a ser més alt, ja que són tirades més petites i, per tant, més cares. I en aquelles comunitats autònomes que aposten pel bilingüisme en anglès passa el mateix”, explica Antonio Gallardo, expert financer d’iAhorro i director de l’informe sobre el cost de la tornada a l’escola.
