La Comissió Europea vol enfortir l'estatus de l'euro com a moneda de referència internacional. L'anomenada «Comissió geopolítica» no només vol impulsar la seva autonomia estratègica en política exterior, sinó que també vol fer el mateix amb la seva autonomia financera.
Aquest pas endavant arriba després de l'acollida de la Unió Europea (UE) amb les mans obertes de l'Administració Biden als Estats Units, però després d'anys d’una política comercial agressiva pel seu antecessor a la Casa Blanca, Donald Trump, que va posar les coses molt difícils al bloc comunitari per protegir els seus sistemes de pagaments a països amb sancions nord-americanes com la Xina, Rússia i, especialment, l'Iran.
L'objectiu de l'estratègia presentada recentment a Brussel·les és donar poder a Europa perquè exerceixi un «paper capdavanter en la governança econòmica mundial» protegint-la, alhora, de pràctiques abusives i deslleials des de l'exterior.
Pot interessar-te: Puja l'euro, què significa això per a una cartera d'inversió?
Tres són les artèries que modelen aquest nou enfocament: promoure el paper internacional de la moneda comunitària, augmentar la resiliència dels mercats financers europeus i controlar el compliment de les sancions dins el bloc comunitari.
Davant de les pràctiques il·legals de països tercers, Brussel·les ha impulsat la creació d'una base de dades "uniforme” que connecti els 27 estats membres amb la Comissió Europea per controlar el compliment de les mesures restrictives d'aquests països. Comptarà amb un mecanisme d'alerta en què els ciutadans o les empreses anònimes podran denunciar l'elusió d'aquestes sancions.
A més, l'Executiu comunitari es disposa a protegir els seus sistemes financers de les pertorbacions en els tipus de canvi i espera qüestionar l'hegemonia del dòlar nord-americà. «Mentre que la UE vol augmentar la rellevància internacional de l'euro i reduir la dependència d'altres divises, no està interessada en una apreciació excessiva de la moneda única que, a més de ser deflacionista, incidiria negativament en els resultats de les empreses europees, amb una elevada exposició internacional», explica Glen Spencer Chapman, director de la Direcció d'Anàlisi de Banc Sabadell.
El Fons de Recuperació Europeu, una embranzida de l'euro per als inversors mundials
Per dirimir les conseqüències socioeconòmiques que ha deixat la COVID-19, Brussel·les emetrà deute comunitari amb un volum sense precedents en la història de la UE: 900.000 milions d'euros fins al 2026. Amb això, finançarà els 750.000 milions d'euros del Fons de Recuperació Europeu (Next Generation EU). L'octubre la Comissió Europea va captar 17.000 milions d'euros en bons socials a compte del Fons Europeu contra l'Atur (SURE); el que marca la millor acollida fins a la data en els mercats i un augment de l'entusiasme per incrementar el nivell econòmic i polític de la UE a l'arena internacional.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
El bloc comunitari vol que els fons europeus serveixin de palanca per enfortir l'euro i per consolidar la transformació digital i ecològica de les economies dels 27 estats membres.
Kadri Simson, comissària europea d'Energia, va recordar que el paper de l'euro en els mercats de l'energia de la UE s'ha ampliat considerablement en els últims anys i han augmentat del 38 % al 64 % els contractes de gas natural signats amb la moneda única. Per aconseguir-ho, s'aposta per l'impuls dels bons verds al sector de l'energia, al de les matèries primeres i al dels vectors emergents com l'hidrogen.
De fet, el 30 % dels bons emesos per la Comissió Europea en el marc del Next Generation EU són «verds». L'objectiu és guanyar la confiança dels inversors financers potenciant un finançament ecològic amb uns bons que estaran als mercats durant dècades.
«L'aprovació dels pressupostos europeus i del pla de recuperació, que suposa un primer pas cap a una unió de transferències, ha suposat un recolzament per al projecte europeu en el seu conjunt i la moneda única. Més enllà de la confiança, les fortes emissions de deute per finançar aquests estímuls fiscals contribuiran al fet que l'euro guanyi importància», destaca el director de la Direcció d'Anàlisi de Banc Sabadell.
Unió bancària i euro digital, les assignatures pendents
Mentrestant, la UE continua immersa en les seves assignatures pendents en matèria monetària: la consolidació de la unió bancària i de la unió del mercat de capitals. Avui dia, en plena transformació digital, s'hi uneix un nou repte: la creació de l’euro digital per aprofitar els avantatges que oferiria. Spencer Chapman anticipa que és «probable» que aquesta eina, que el Banc Central Europeu (BCE) està dissenyant en aquests moments, acabi veient la llum «tard o d'hora».
