L'edat legal de jubilació continua augmentant progressivament a Espanya en virtut de l'última reforma paramètrica que es va fer per contenir la imparable despesa del sistema. Des de l'1 de gener del 2021, les persones que vulguin retirar-se hauran de tenir, almenys, 66 anys complerts si volen cobrar el 100 % de la prestació que els correspon. El 2020, l'edat legal de jubilació era una mica menor: de 65 anys i 10 mesos.
L'augment de l'edat legal de jubilació dels 65 als 67 anys al llarg d'un període de 15 anys és un dels grans canvis que es va introduir a la reforma aprovada el 2011, que no va començar a aplicar-se fins a l'any 2013. L'objectiu de la reforma era assegurar el futur del sistema, amenaçat per l'envelliment de la població, que complicarà en un horitzó d'entre 25 a 30 anys la seva viabilitat per la reducció de la massa de treballadors i l'augment de la de jubilats.
Pot interessar-te: És realment sostenible el sistema de pensions?
El 26 % de la població resident a Espanya tindrà 65 anys o més d'aquí a 15 anys, segons les previsions demogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'any 1975, el primer amb registres de l'INE, aquesta dada era del 10,2 %. Al mateix temps, el nombre de naixements seguirà caient fins al 2027, continuant la tendència iniciada el 2009, i això farà que l’esperança de vida superi els 83 anys en el cas dels homes el 2035 —tres anys més que el 2020— i s'acosti als 88 anys en el cas de les dones —dos anys més que el 2020.
Pot interessar-te: Cinc riscos crítics per a la seguretat de la jubilació
Tothom haurà de jubilar-se als 66 anys des de l'1 de gener?
No exactament. Els canvis no s'apliquen a les persones amb carreres professionals llargues ni a les que hagin exercit oficis de risc. Per exemple, els treballadors podran continuar jubilant-se als 65 anys i conservar la pensió completa si han cotitzat en el sistema, almenys, durant 37 anys i 3 mesos. Aquesta xifra també ha anat augmentant aquests anys en virtut de la reforma, i ho continuarà fent fins a arribar als 38 anys i 6 mesos el 2027.
A més, la jubilació anticipada continuarà sent una opció per a molts treballadors, sempre que es compleixin una sèrie de condicions i s'assumeixi una certa pèrdua de la pensió. Encara que hi ha diverses modalitats a Espanya, la més estesa és la que es produeix per voluntat del treballador; és a dir, quan una persona decideix deixar de treballar abans per gaudir del seu temps de jubilació. El 2021, podran accedir a aquesta modalitat els treballadors amb 64 anys complerts sempre que es trobin en situació d'alta o assimilada a l'alta a la Seguretat Social i acreditin un període mínim de cotització de 35 anys.
A la reforma del 2011 també es va modificar el període de cotització que s'utilitza per calcular la pensió de cada ciutadà. Abans del 2013 s'utilitzaven els últims 15 anys de la vida laboral de cada pensionista. Amb la reforma la xifra va començar a augmentar de manera progressiva i el 2021 s'utilitzaran els últims 24 anys de la carrera professional de l'afectat. El canvi culminarà el 2022, quan el període de cotització arribi als 25 anys.
El que no es va canviar a la reforma aprovada el 2011 és el requisit de cotització mínima per poder accedir de manera general a la pensió de jubilació, que es va mantenir en almenys 15 anys, dos dels quals han d'estar compresos en els 15 anys anteriors a la jubilació.
Amb tot, les pensions mínimes contributives augmenten aquest any entre 2 i 11 euros al mes amb la revaloració del 0,9 % prevista en els pressupostos generals de l'Estat. I la pensió màxima se situa en 2.707,49 euros al mes en 14 pagues, enfront dels 2.683,34 euros al mes del 2020.
Jubilació parcial
La jubilació total, tant si es produeix a l'edat reglamentària com de manera anticipada, no és l'única opció que permet el sistema per a la jubilació. Els ciutadans també poden optar per la jubilació parcial a través de dues vies: amb contracte de relleu o sense. El contracte de relleu és un tipus de relació laboral poc comuna que es produeix quan un treballador es jubila parcialment i deixa part de la seva plaça vacant a un nou empleat, que ocupa aquest lloc a temps parcial.
Per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació, l'edat mínima d'accés és de 62 anys des de l'1 de gener del 2021, sempre que s'hagi cotitzat almenys 35 anys i tres mesos, o 63 anys en el cas d'haver cotitzat 33 anys. Per accedir a la jubilació parcial sense que l'empresa faci un contracte de relleu, l'edat mínima d'accés serà l'edat ordinària de jubilació que correspongui; és a dir, 66 anys aquest any.
La reforma que ve
La majoria dels experts coincideixen que la reforma aprovada el 2011 no serà suficient per fer front a l'enorme repte al qual s'enfronta el sistema. La jubilació de la generació del baby boom cada vegada està més a prop i aquest serà el moment de més tensió per al sistema.
El Congrés ja ha aprovat les noves recomanacions del Pacte de Toledo, que s’han de convertir en la base per a les futures reformes del sistema públic de pensions. Del Pacte han sortit un total de 20 recomanacions que toquen moltes de les àrees del sistema, com el finançament, les condicions de jubilació, l'actualització de les prestacions, la contributivitat, el paper de les mútues, les jubilacions anticipades, la viduïtat i l'orfandat, els autònoms i el control parlamentari, entre altres coses.
Ara la qüestió depèn del Govern, que és l'encarregat de convertir aquestes recomanacions en una nova gran reforma, capaç de generar consens entre els diferents partits i enfortir el sistema abans que arribin els moments més durs. I tot apunta que aquesta nova reforma seguirà l'empremta de la que es va començar a aplicar el 2013, perllongant encara més l'edat de jubilació i endurint-ne els requisits per assegurar la sostenibilitat.
Pot interessar-te: Reflexions post-COVID-19: com serà la nostra jubilació?
Tal com explica el CEO de Pensium, Miquel Perdiguer, en el Podcast de Banc Sabadell, d'aquí a 20 anys les persones es jubilaran una mica més tard i tindran «menys diners a la butxaca». En el futur caldrà jubilar-se més tard i percebre una pensió pública més baixa perquè el sistema sigui sostenible. La taxa de reemplaçament a Espanya, un percentatge que explica el que suposa la pensió pública respecte de l'últim sou, és del 82 %; 10 punts per sobre de la taxa mitjana a Europa i 20 punts per sobre de la taxa mitjana de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). El 2040, segons el CEO de Pensium, estarem més a prop del 70 %.
