Digitalització, transformació digital i demanda de competències de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), són conceptes més presents que mai. Perquè, tot i que fa anys que els analistes van començar a advertir-ho, la pandèmia ha accelerat certs canvis i ha obligat les empreses a adaptar-se a un ritme frenètic, sense marge per a la contemplació ni per a la reflexió. I, per això, la gestió del talent, dels que han de saber espavilar-se en el nou entorn digital, és primordial. No obstant això, a Espanya, per cada sis empreses espanyoles que requereixen els serveis d’un professional TIC, només hi ha un perfil capacitat i format per assumir aquesta feina.
I és que la cosa digital no només triomfa en l’àmbit intern de l’empresa, també ho fa en l’activitat comercial. Exemple d’això és la resiliència que està demostrant el sector de l’electrònica, que no només s’ha posicionat com un dels més potents durant el confinament, sinó que manté les seves xifres positives amb una facturació un 10% superior respecte a la setmana anterior i un 39%, durant les últimes quatre setmanes, segons les últimes dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet analitzar en temps real la recuperació comercial.
Som el país europeu en què més ha crescut el nombre d’empreses que ofereixen feina a especialistes TIC en els últims set anys, concretament, fins a 160.000 empreses necessiten incorporar a les seves plantilles aquest tipus de perfils. No obstant això, la balança no està equilibrada, ja que, si ens fixem en els joves que cada any s’incorporen al mercat laboral amb formacions d’aquest tipus, universitàries o de formació professional, el número es redueix a 25.000, segons dades que es desprenen de la segona edició de l’estudi d’Ocupabilitat i Talent Digital elaborat per la Fundació Vass i la Universitat Autònoma de Madrid.
El problema s’agreuja si tenim en compte la situació a la qual fem front després de la paràlisi produïda per la crisi sanitària. Amb una taxa d’atur del 14,15% (amb previsió que augmenti fins al 19%), segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA) de març i una previsió de caiguda del PIB espanyol del 9,2% en el que queda d’any, resulta imprescindible aplegar forces i buscar les vies per alçar el cap. En aquest sentit, resoldre el dèficit de talent digital augmentaria un 15% la creació de treball especialitzat i aportaria a l’economia més de 360 milions d’euros a l’any, segons l’informe.
Per què hi ha dèficit de talent digital i com està preparat el que tenim?
El fet que hi hagi escassos perfils digitals és el resultat de dues realitats. Per una banda, i, al contrari del que es pugui pensar, hi ha un gran nombre d’empreses que necessiten reclutar aquests professionals encara que la seva activitat no tingui una base tecnològica. El 2019, el 47% de les grans empreses i l’11% de les pimes van demanar aquests serveis per poder emprendre els seus processos de transformació digital. I, la segona realitat és causada pels joves i la seva formació, ja que des del curs 2015- 2016, el nombre de matriculats en les branques informàtiques, tot i que ha crescut un 16,5%, la xifra de diplomats s’ha reduït a 6.224 el 2018 (última xifra disponible), una quantitat insuficient per cobrir les necessitats actuals de les empreses.
En aquest sentit, el nombre de titulats que estan en disposició d’incorporar-se al món laboral està per sota del que es requereix, però, els candidats que es presenten a les entrevistes tampoc acaben de estar a l’altura pel que fa a les competències que l’empresari necessita d’ells. Aquest gap augmenta un 4% respecte a l’any passat, passant de situar-se en 40,3 punts a estar en els 44,1 punts en una escala del 0 al 100. Concretament, en les competències tècniques, també anomenades ‘hard skills’, el gap supera els 50 punts, i empitjora en gairebé 8 punts l’índex de 2018, per la qual cosa la bretxa entre el que busquen les empreses i el talent dels graduats informàtics augmenta.
Pot interessar-te: Hard i softskills, la clau per contractar al candidat ideal
Existeixen tres línies d’acció en les quals s’ha de treballar conjuntament per revertir aquesta situació. En primer lloc, s’ha d’intensificar el diàleg entre universitats i el món empresarial: quan un jove decideix submergir-se en una carrera universitària o en una altra titulació superior, consulta les que hi ha disponibles. De la mateixa manera, les universitats haurien de fer els deures pel que fa a consensuar amb el teixit empresarial les formacions que són necessàries perquè després els alumnes s’integrin al mercat laboral i donin resposta a les necessitats de les empreses.
En segon lloc, les empreses han d’entendre el que busquen els joves a l’hora d’escollir una àrea a la qual dedicar la seva vida laboral. Aquí, al contrari de la creença popular, el que més els importa no són les qüestions salarials, sinó l’entorn laboral, l’estabilitat en la feina, la flexibilitat d’horaris o la possibilitat de comptar amb un pla de carrera que els permeti créixer i desenvolupar-se, aspectes que els empresaris també han de tenir en compte. Si els empresaris s’aconsegueixen posicionar com una empresa que ofereix aquests beneficis, hi haurà més interessats en cursar els estudis de la branca de les TIC que els portin cap a aquestes.
Per últim, no s’arribarà a bon port si no es promouen les polítiques de gènere perquè, tot i que en el sector TIC la taxa d’atur femenina és menor (un 8,1% per dones de 25 a 34 anys, davant del 19,3% general), les joves que aposten per estudis universitaris d’enginyeria informàtica representen només el 14% de l’alumnat.
Pot interessar-te: El mercat laboral que ve: agilitat i readaptació
