El Govern ha aprovat un avantprojecte de llei per introduir modificacions en l'actual sistema de jubilacions amb el qual pretén, entre altres accions, penalitzar les anticipades i bonificar les que es demorin més enllà de l'edat legal. Aquests són els principals aspectes que contempla el pla.
L'edat efectiva mitjana de jubilació, és a dir, a la qual els espanyols realment es retiren, està actualment en els 64 anys i sis mesos, d'acord amb l'estudi Tendencias recientes en la edad de acceso a la jubilación, elaborat pel Banc d'Espanya, mentre que la legal se situa en 65 anys per a aquelles persones que han cotitzat 37 anys i tres mesos o més i en 66 anys per a les que han cotitzat menys temps. Un dels objectius de l'avantprojecte de llei de les pensions aprovat pel Consell de Ministres a finals de juny és, entre altres, augmentar l'edat efectiva per acostar-la a la legal.
La norma, fruit de l'acord amb sindicats i patronals, és la primera part d'una reforma que el Govern ha compromès amb Brussel·les dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). La futura modificació aposta perquè l'ajust en el sistema recaigui principalment en la generació del baby boom, els nascuts entre 1960 i 1970.
Està pendent una segona fase en què s’afrontarien altres aspectes com el factor de sostenibilitat, que lliga la pensió a l'esperança de vida i calcula la quantia d'acord amb estadístiques demogràfiques per estimar els anys que viurà el jubilat i, per tant, durant quant de temps ha de gaudir de la prestació, i l'ampliació del període de càlcul de la pensió.
La primera part d'aquesta reforma, però, ha regulat qüestions importants que cal tenir en compte. Són les següents.
Lliga la pensió a l'IPC i elimina les paguilles compensatòries
Les pensions es revaloraran amb l'índex de preus de consum (IPC) anualment. L'IPC és un indicador que mesura el preu de la vida a partir dels imports en productes bàsics de la cistella de la compra i els carburants, entre altres. S'actualitza anualment perquè serveixi de referència a l'hora de calcular, per exemple, les pensions, i evitar així que, encara que el ciutadà cobri la mateixa quantia, perdi poder adquisitiu.
Lligar les pensions a l'IPC vol dir que quan aquests preus pugin la pensió ho farà en la mateixa proporció. Això serà sempre així menys quan l'IPC no creixi o decreixi (inflació negativa). En aquest cas, les pensions quedaran congelades. Amb la nova norma deixaran d'utilitzar-se les previsions d'inflació per a la seva revaloració, eliminant així les anomenades paguilles compensatòries. "Això suposa que desapareixerà la coneguda compensació que realitza el Govern al començament de cada any", assenyala Rocío Gallego Losada, autora d’El dilema de las pensiones en España (Tirant, 2016) i investigadora de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC). Aquesta paguilla es calcula en funció de la quantitat que puja l'IPC anual respecte a la previsió que es realitza a principis d'any, explica aquesta experta.
És una forma de corregir la diferència entre la pujada de l'IPC real i la que havia previst el Govern. Però amb la reforma deixarà de fer-se, ja que no es tindran en compte les previsions.
Penalitza les jubilacions anticipades voluntàries
La nova llei pretén reduir les jubilacions anticipades a les quals s'accedeix dos anys abans de l'edat legal de jubilació si s'ha cotitzat durant 35 anys. Per a això modifica una penalització que ja existeix, però que s'aplica de manera menys efectiva. "Actualment les penalitzacions es realitzen sobre la base reguladora del beneficiari de la pensió", explica Gallego Losada. La base reguladora és una xifra que es calcula d'acord amb el temps que ha cotitzat un treballador. La quantia de la pensió que percebrà correspondrà a un percentatge d'aquesta base reguladora. Amb la reforma, si un treballador amb menys de 38 anys i mig cotitzats es jubila 24 mesos abans del que li correspon, reduirà la seva pensió un 21 %, cinc punts més que fins ara, que la reduïa un 16 %. Encara que, si ho fa a partir de 22 mesos abans, la reducció serà menor. Als 12 mesos, per exemple, la reducció serà del 5,5 % en comptes del 8 % actual. Així es fomenta que la jubilació anticipada es retardi alguns mesos.
A més, les penalitzacions s'aplicaran d'una altra manera. "Això vol dir que, si el sou és alt i es cotitza per sobre de la pensió màxima [2.683,34 euros mensuals], la reducció que s'aplica a la seva base pot implicar que, fins i tot una vegada descomptat aquest percentatge, la base continuï per sobre i li correspongui la pensió màxima". Un exemple: la base reguladora d'un treballador està en 3.000 euros. Aquest decideix acollir-se a una jubilació anticipada voluntària, per la qual cosa se li realitza una penalització de 200 euros a aplicar sobre els 3.000 euros de la seva base reguladora. Segons això, la seva pensió hauria de ser de 2.800 euros, fet que suposa que la penalització no funciona, ja que continuarà rebent el màxim (2.683,34 euros). La reducció per jubilació anticipada, per tant, no és real.
L'enduriment es durà a terme aplicant la penalització directament sobre la pensió, tot i que aquesta retallada no entrarà en vigor fins d'aquí a dos anys. En el cas anterior, la pensió es reduiria des dels 2.683,34 euros als 2.483,34 euros. Amb aquest canvi s'elimina una escletxa que permetia als futurs pensionistes, que comptaven amb un salari elevat per sobre del màxim, jubilar-se anticipadament sense cap penalització.
D'aquest canvi es lliuren els treballadors el contracte dels quals hagi acabat abans de l'1 de gener de 2022 i no tornin al sistema de la Seguretat Social per un període superior a un any. També aquells que es jubilin anticipadament per raó d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO), pel seu conveni o per un procediment concursal, entre altres raons, que s'hagi aprovat abans de l'1 de gener de l'any 2022. A més, si en alguna cosa els beneficia el nou sistema, podran triar-ho. Les persones que es jubilin anticipadament i de manera involuntària i aquelles que fa tres mesos que cobren el subsidi assistencial d'atur també queden exemptes d'aquesta correcció de la pensió màxima.
Això serà així en les pensions més altes. Però paradoxalment, en la majoria dels casos la penalització per la jubilació anticipada serà menor que en l'actualitat. Els coeficients que redueixen la quantia per retirar-se abans s'aplicaran per cada mes que s'anticipa la jubilació, en lloc de fer-ho per trimestres com es feia fins ara. La intenció és que les penalitzacions siguin més graduals perquè el treballador tingui incentius per endarrerir la seva jubilació. A la pràctica, aconsegueixen penalitzacions menors encara que siguin més graduals.
Incentiva la jubilació demorada
L'esquema actual per allargar la vida laboral més enllà de l'edat de jubilació no ha tingut l'efecte buscat. Els experts ho atribueixen a la manca d'incentius financers. "Per aquest motiu ara es busca motivar d'una manera efectiva aquesta demora en l'edat de jubilació", considera Gallego Losada.
En primer lloc, en arribar a l'edat legal de jubilació i continuar treballant, s'eliminarà la cotització a la Seguretat Social per contingències comunes (els diners que s'aporta a aquesta entitat per protegir el treballador en cas de malaltia o accident), amb la qual cosa hi ha una pujada efectiva en el sou d’un 4,07 %. A més, "s'oferiran tres tipus d'incentius per al retard de la jubilació, a triar pel treballador, per cada any de demora", explica la investigadora de la URJC.
La primera opció és un augment de la pensió del 4 % per cada any de retard. Això suposa un increment, ja que la pujada actual, abans de l'aplicació de la reforma, se situa en el 2 % i el 4 %. La segona és concentrar aquest benefici en un únic pagament (que dependrà del nombre d'anys cotitzats i no podrà superar els 12.000 euros). Finalment, el treballador podrà optar per una combinació de tots dos incentius. "Això no afectarà les professions d'alta penositat, que engloba treballadors miners, personal del transport aeri o ferroviari, entre d'altres, que mantenen els avantatges de la retirada laboral per la perillositat de la seva tasca", puntualitza Gallego Losada.
Equilibri intergeneracional
La reforma deroga el factor de sostenibilitat introduït l'any 2013. Aquest és un dels aspectes més polèmics. "El factor de sostenibilitat mai va arribar a aplicar-se en la pràctica", puntualitza Ángel de la Fuente, director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). En la teoria suposava la revisió a la baixa de la quantia inicial de la pensió per compensar els efectes sobre els comptes del sistema de l'augment de l'esperança mitjana de vida amb l'edat legal de jubilació.
En el seu lloc, la reforma pretén crear un nou mecanisme d'equitat intergeneracional que entrarà en vigor l'any 2027, que encara s'està negociant i l'aprovació de la qual s'espera per novembre, en el segon paquet de mesures. "No es coneix com funcionarà el nou mecanisme, però, perquè ajudi a assegurar la sostenibilitat del sistema, hauria d'assemblar-se al mecanisme que es deroga", sosté De la Fuente. El fet que es prevegi la seva posada en marxa l'any 2027 no és casual. Arribarà en un dels moments crítics per al sistema de pensions: les jubilacions de la generació del baby boom, especialment nombrosa.
El trasllat de despeses a l'Estat
Els ingressos que s'obtinguin mitjançant les cotitzacions es destinaran a pagar les pensions, i la resta de les despeses de la Seguretat Social passaran a l'Estat, de manera que es finançarà amb impostos. Es culmina així un procés de separació de fonts de finançament que es va iniciar fa 20 anys. L'Estat ha anat assumint gradualment el cost d'alguns desemborsaments que abans pagava la Seguretat Social amb els seus ingressos per cotitzacions. Entre aquests, les pensions que percebien alguns ciutadans que no havien cotitzat prou, a més dels complements per pujar fins a la pensió mínima les prestacions que es quedarien per sota d'aquest nivell.
"Aquest procés de traspassar a l'Estat costos impropis de la Seguretat Social és el que es coneix com a separació de fonts", assenyala el director de Fedea. "Fins fa poc, es considerava que el procés de separació estava pràcticament complet, excepte pel que fa a algunes bonificacions de quotes socials per al foment de l'ocupació que continuava suportant la Seguretat Social. Ara el Govern planteja que hi ha més despeses que hauria d'assumir l'Estat", conclou.
