movi-image-cinco-riesgos-seguridad-jubilacion-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Cinc riscos crítics per a la seguretat de la jubilació

13/01/2021

Espanya se situa en el lloc 32 dels 44 països analitzats pel 2020 Global Retirement Index, que estudia la viabilitat de les pensions a llarg termini i que, en la seva vuitena edició, destaca la COVID-19, el deute públic o els tipus d'interès baixos com alguns dels riscos principals per a la seva continuïtat en el futur

La qualitat de la jubilació a Espanya fa anys que està present en el debat polític, econòmic i social. El funcionament del sistema de pensions nacional i els reptes a què s'enfronta plantegen seriosos dubtes sobre la seva sostenibilitat a llarg termini. Els espanyols podran mantenir el seu nivell de vida quan es jubilin? El sistema actual satisfà les expectatives? Segons la vuitena edició del 2020 Global Retirement Index (GRI), realitzat per Natixis Investment Managers i que mesura si els països satisfan les expectatives, les necessitats, les metes i la qualitat econòmica de la jubilació, Espanya se situa fora del top 25 mundial, concretament al lloc 32 dels 44 països analitzats. De fet, baixa un lloc pel que fa a la seva posició el 2019, i se situa només per davant d'altres països de l'eurozona com Letònia (35), Lituània (36) i Grècia (41).

Pot interessar-te: Reflexions post-COVID-19: com serà la nostra jubilació?

Aquest descens es deu als baixos resultats en la categoria de Benestar material, en què baixa dos llocs respecte de l'any passat fins al 39, a causa de l'empitjorament en els subíndexs de desigualtat d'ingressos i d'atur, on obté la segona pitjor posició de tots els països analitzats pel GRI. De fet, en aquesta categoria és on Espanya torna a obtenir la pitjor nota. 

La COVID-19, el risc més gran per a la seguretat de la jubilació a llarg termini

A l'hora d'analitzar els riscos per a la continuïtat de la jubilació en el futur, la COVID-19 s'erigeix en un dels més destacats per a la salut dels jubilats d'arreu del món, ja que les persones amb edats més avançades han estat les més afectades pel virus. Un aspecte demogràfic que tindrà conseqüències a llarg termini, com ja ha projectat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb les seves dades de població 2020-2070, en què s'han tingut en compte tant la sobremortalitat registrada fins al passat mes de juliol com la reducció de les migracions a causa de la pandèmia. Segons aquest organisme, la COVID-19 aquest any provocarà un increment de les defuncions de 51.513 persones.

Pot interessar-te: L'hivern demogràfic: un de cada quatre espanyols tindrà 65 anys o més el 2035

Una altra de les conseqüències que ha deixat la COVID-19 és l'alta desocupació. A Espanya, l'última enquesta de població activa (EPA), publicada a final de setembre, va reflectir una taxa d'atur del 18 %, la més elevada des del 2017. La difícil situació per a l'ocupació fa que tant les contribucions al pla de jubilació com els impostos de la nòmina destinats a les pensions públiques es redueixin dràsticament, i això fa que la continuïtat de les pensions a llarg termini se’n ressenti.

Per a Ricard Balcells, director del Segment de Banca Personal de Banc Sabadell, «factors com l’esperança de vida més alta, la taxa de natalitat baixa, la baixa productivitat de l'economia o les elevades taxes d'atur incideixen en la sostenibilitat del sistema de pensions i, per tant, és necessari emprendre reformes profundes en el disseny del model», segons afirma en el contingut formatiu Preparar-nos per a les jubilacions del futur

Quines són les conseqüències dels tipus d'interès baixos?

Una altra conseqüència d'aquesta crisi la trobem en els tipus d'interès. La raó és que, en èpoques de recessió, els tipus d'interès són l'eina a la qual recorren els bancs centrals per estimular la despesa i activar els mercats a curt termini. Tanmateix, els efectes de les retallades efectuades a la passada crisi del 2008 encara estan latents, i això ha deixat els tipus en mínims històrics durant els últims 12 anys. 

Tot això ha augmentat els riscos de la seguretat de la jubilació, ja que, tot i que des d'una perspectiva individual les taxes baixes són generalment positives perquè costa menys demanar diners, també dificulten la vida de les persones jubilades. 

Després d'acumular actius durant tota la vida, els jubilats veuen que els seus estalvis tenen un rendiment baix quan volen utilitzar aquests diners. Per tant, si les seves carteres no poden generar ingressos sostenibles, els estalvis de la jubilació es consumeixen més ràpidament. I el problema s'agreuja quan s’allarga l'esperança de vida, ja que els jubilats no només necessitaran viure amb menys ingressos, sinó que ho hauran de fer durant més temps.

Els efectes d'aquesta baixada dels tipus d'interès depenen del perfil de risc de cada estalviador i, també, de l'edat que tingui i si la jubilació queda molt lluny o no. Tot i això, segons es desprèn de l'informe esmentat, aquesta situació i les seves conseqüències en la rendibilitat dels actius obliguen els jubilats a ser enginyosos i més cautelosos pel que fa a com afronten les seves necessitats d'ingressos, i els gestors de pensions a ser creatius a l'hora d'afrontar les seves obligacions a llarg termini.

L'increment del deute públic dificulta el futur de les pensions

El tercer risc que destaca l'informe per a les pensions és el deute. En el cas d'Espanya, el deute va assolir un nou rècord l'agost passat en situar-se per sobre del 105 % del producte interior brut (PIB), enfront del 96 % registrat al gener. Els nivells als quals està arribant l'endeutament, unit al fet que el Banc d'Espanya ha situat l'evolució econòmica en els supòsits recollits a l'escenari dos —el més greu, amb una caiguda del PIB del 12,6 % pels rebrots—, fa més difícil la presa de decisions per part dels governs en relació amb el futur de les pensions.

El canvi climàtic afecta la butxaca de la gent gran

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental per a la salut en el món. L'organisme preveu que el 2060 la contaminació de l'aire per si sola causarà entre sis i nou milions de morts prematures l'any a tot el món, i això tindrà una repercussió de l'1 % en el PIB mundial.

Mentre que els problemes de salut derivats del canvi climàtic són evidents, la veritat és que el clima també se suma al risc financer real de la gent gran. Els desastres naturals repercuteixen en els costos directes de la reconstrucció d'edificis i habitatges, i també en l'augment de les primes de les assegurances. Uns costos que han d'afrontar les persones jubilades que, en molts casos, compten amb uns ingressos fixos i tenen possibilitats limitades per fer front a la pressió financera afegida que això suposa.

La desigualtat de gènere també provoca desigualtat econòmica

Finalment, els moviments de justícia social han posat en el focus la desigualtat econòmica, accentuada per la crisi de la COVID-19 i especialment preocupant en un país com Espanya. La desigualtat en termes de gènere és un aspecte a què s'ha de prestar atenció: un estudi de The World Economic Forum del 2017 subratllava que la bretxa salarial entre homes i dones a tot el món és tan gran que es necessitarien 217 anys per tancar aquesta disparitat completament. Al mateix temps, les dones tendeixen a viure més anys que els homes. De fet, una estadística d'Eurostat posa de manifest que el percentatge de dones grans que viuen soles és del 40 %, respecte del 22 % d'homes, fet que les deixa en una situació d'especial vulnerabilitat.

Cap a on ha d’anar el sistema de pensions?

En aquest context, sembla que el sistema de pensions a Espanya tindrà dificultats per ser sostenible en els pròxims anys. Així, Ricard Balcells apunta algunes reformes que ja s'han desenvolupat, com «les relacionades amb la fórmula del càlcul de la pensió i la seva revalorització, o el moment d'inici de cobrament. L'aplicació d'aquestes mesures es dirigeix bàsicament a solucionar la insuficient equivalència actuarial i financera que es produeix en l'actualitat entre el que s’ha cotitzat i la pensió rebuda que porta, segons informació del sector, al fet que les pensions per jubilació siguin un 51 % superiors al que s’ha cotitzat». 

A més, per a Balcells, «és fonamental emprendre reformes en el mercat laboral per augmentar la taxa d'activitat i d'ocupació, la productivitat i els salaris, incentivar la prolongació de la vida laboral i implantar mesures que afavoreixin una fecunditat més alta, a causa de l'envelliment de la població». En aquesta línia, l'expert de Banc Sabadell posa l'accent en la «importància d’incentivar el sistema de previsió de caràcter privat, tant en l'àmbit particular com de les empreses, com a element complementari al model públic de pensions». 

APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre jubilació amb el guiatge dels millors experts.  

Fotografia de Jeff Sheldon a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up