Des que va esclatar la pandèmia fa uns quants mesos, les administracions estan ideant respostes a curt termini per garantir el distanciament social en espais públics, els llocs de treball, els desplaçaments... Ara és el moment de començar a configurar estratègies de recuperació a llarg termini per aconseguir ciutats més sostenibles, inclusives i intel·ligents. Aquest és el nou paradigma urbà que assenyala l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) al seu últim informe Cities Policy Responses.
Per tant, estem immersos en un context de reflexió, en què les ciutats es replantegen com poden oferir els serveis, planificar els espais i reprendre el creixement econòmic. En aquest sentit, conceptes com ara economia circular, Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i ciutat dels 15 minuts adquireixen una rellevància especial. Una ciutat en un barri? Aquest últim exemple proposa moure’ns menys per viure millor i, potser, després de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 es pot fer realitat. De fet, París ja ha començat a implantar aquest concepte en què els mercats, els restaurants, les escoles i les feines estan “molt a la vora”. L’objectiu no és cap altre que reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida dels habitants.
Et pot interessar: Transports: com ens mourem en la nova normalitat?
Quines lliçons ens deixa la crisi actual?
L’informe de l’OCDE estableix 10 lliçons fonamentals que hem après després d’aquests mesos de pandèmia i que hem de tenir en compte a l’hora de construir millors ciutats en el futur:
- La COVID-19 va tenir efectes asimètrics segons els territoris, però algunes respostes polítiques van ser insuficients i no van tenir efecte. D’aquesta manera, cal adoptar enfocaments basats en el lloc i centrats en les persones.
- La recuperació de les ciutats depèn de la composició industrial, la desintegració del mercat laboral i l’obertura comercial.
- Aquests mesos han permès redescobrir la proximitat, cosa que s’ha de veure com una oportunitat per aconseguir l’objectiu de passar d’augmentar la mobilitat a millorar l’accessibilitat. Cal tenir en compte la revisió de l’espai públic i la planificació i el disseny urbanístics.
- La desigualtat també va quedar en evidència durant la pandèmia, especialment a les grans ciutats. Els grups més vulnerables van ser també els que es van veure més afectats.
- Els problemes de salut no estan relacionats amb la densitat urbana, sinó amb la qualitat de la urbanització.
- La digitalització continuarà sent un component clau de la “nova normalitat”, encara que la capacitat de teletreball varia entre els diferents països i també dins de cada país.
- L’efecte Zoom (de l’aplicació de videoconferències, que abans de la pandèmia tenia uns 10 milions d’usuaris diaris, majoritàriament empreses, i que ara registra més de 300 milions d’usuaris convencionals) i l’efecte Greta (de l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg) han accelerat la consciència ambiental i han fet que la transició cap a una mobilitat neta i una economia circular sigui més acceptable des del punt de vist polític i social.
- La COVID-19 també té efectes sobre els governs, atès que la confiança dels ciutadans envers els seus dirigents pot augmentar o disminuir.
- Més atenció al fet que les ciutats siguin resilients. Cal preparar-se per a crisis futures i això exigeix gestionar qui fa què, a quina escala i com ho fa.
- Els programes mundials, com ara l’Agenda 2030, la Nova Agenda Urbana i el Marc de Sendai, són oportuns i pertinents per remodelar des de la base la planificació, la política, l’estratègia i el pressupost.
Et pot interessar: La fi de les grans i superpoblades oficines?
Què cal tenir en compte per triar casa?
Infraestructures de mobilitat activa (carrils bici, zones per als vianants, vehicles elèctrics), millores en la seguretat i l’accessibilitat al transport públic o ajuts per al transport de baixes emissions. Aquests conceptes ens donen una idea de com serà la ciutat del futur: de proximitat i més compacta. Però com seran les llars? Després de l’experiència de viure uns quants mesos de confinament, moltes persones recapacitaran i, fins i tot, canviaran la seva idea a l’hora de construir, comprar o llogar un habitatge. A això s’hi afegeix el fet que el teletreball pot haver arribat a moltes empreses per implantar-se si no permanentment, com a mínim de manera parcial.
En aquest context, cal tenir en compte també altres factors a l’hora d’entendre com serà la resposta de la demanda del mercat immobiliari, com ara la situació financera dels compradors, les xifres d’ocupació, la inversió, etc. Però, malgrat això, sí que sembla segur que les necessitats residencials han canviat. Quins seran els interessos principals?
- Espais exteriors: després del confinament es valora més que l’habitatge disposi d’espais a l’aire lliure com ara jardins, terrasses, balcons o patis.
- Habitatge espaiós: es posiciona com una prioritat que tingui més superfície, sigui més flexible, obert i diàfan i tingui possibilitats multiusos. A més, torna a entrar en joc el teletreball, ja que ara es busquen habitatges amb espais independents i dedicats a aquest ús.
- Llum natural: la il·luminació ha estat sempre un factor rellevant, però ara encara més, atès que afavoreix la salut i el benestar quan es passa més temps a casa. Per tant, hi ha més fixació per la distribució i la grandària de les finestres i, en definitiva, per l’orientació de l’habitatge.
- Eficiència energètica i aïllament acústic: si passarem més temps a casa, ens preocuparà l’estalvi i la disminució de la demanda energètica. Per tant, els electrodomèstics de baix consum o l’aïllament tèrmic seran els protagonistes. En aquest sentit, el disseny correcte de les façanes és imprescindible.
- Construcció amb materials naturals: triar habitatges que advoquin per la sostenibilitat. Per exemple, mitjançant pintures ecològiques respectuoses amb el medi ambient i fabricades amb materials naturals, lliures de tòxics i innocus.
Descobreix totes les despeses associades a la compra d’un habitatge
