Les formes de treball i de convivència canvien per adaptar-se a les noves necessitats. El coliving és un nou tipus d’habitatge que comença a proliferar a diferents parts del món. Espanya inclosa. Es tracta d’edificis que tenen dues zones ben diferenciades. En una hi ha les estances comunes, com la cuina, la sala d’estar o l’àrea de treball; i en una altra, les habitacions, que poden ser individuals o compartides.
Sobre el paper no sembla una proposta nova. Les residències d’estudiants o els pisos compartits segueixen el mateix model, però amb una diferència: aquests habitatges no només es fan servir per viure-hi, sinó que també s’utilitzen com a lloc de treball dels que hi resideixen, encara que sigui de manera temporal.
El coliving pretén donar resposta a les demandes dels anomenats nòmades digitals. Són els professionals que treballen en remot utilitzant les últimes tecnologies i no tenen un espai de treball fix. Però no només això. També és un lloc on forjar amistats i crear un espai cooperatiu que fomenti el seu desenvolupament professional i creixement personal.
Del coworking al coliving
El coliving està vinculat directament al coworking. La bona acceptació dels espais de treball cooperatius va fomentar el creixement d’una idea que anava més enllà. Si els professionals estaven disposats a compartir espais laborals d’acord amb les seves necessitats, per què no proporcionar-los un lloc on també poguessin dormir i gaudir de moments d’oci amb persones afins.
“En aquests habitatges es fusionen totes dues necessitats habilitant un entorn privat on poder descansar, i també espais i instal·lacions on poder desenvolupar l’activitat professional”, explica a Ser on siguis Mónica Sentieri, CEO d’Elworking, portal dedicat a gestionar espais de treball.
La badia de San Francisco, on s’assenten la majoria de les grans tecnològiques, va fomentar-ne la proliferació. Eren molts els que arribaven a Silicon Valley a treballar per a períodes no gaire llargs i no hi trobaven allotjament. L’escassetat de l’oferta i el sobrepreu els impedien accedir a un habitatge de manera temporal a un cost assequible.
En aquest sentit, van sorgir propostes com la de HubHaus, negoci creat el 2016, que també disposa d’edificis a Washington DC i Los Angeles; o Common, també a San Francisco i amb presència a quatre ciutats nord-americanes més, entre les quals Nova York.
En aquesta última ciutat, s’ha detectat que el coliving no només dona resposta a les necessitats laborals i d’habitatge d’aquests treballadors itinerants, sinó que també es planteja com un nou estil de vida. De nou, per les mateixes raons que van donar lloc a la seva aparició a Silicon Valley: la sobrepoblació i l’escassetat d’espai.
Compartint despeses i vivències
Va ser l’any 2016, arran d’un article publicat a ‘The New Yorker‘, que el terme coliving va començar a aparèixer de manera recurrent. Sobretot, vinculat a les últimes tendències del sector immobiliari.
Santieri assenyala que el sorgiment d’aquesta mena de negocis té causes diverses. Una d’elles és l’ús de la tecnologia, “que permet poder treballar des de qualsevol part del món, però alhora t’aïlla de les persones. Els entorns compartits i col·laboratius, com els coliving o els coworking, afavoreixen la comunicació i les sinergies professionals”.
L’augment de la mobilitat de les persones també ha contribuït a l’aparició d’aquest fenomen. “La predisposició a moure’s d’un lloc a un altre s’ha vist afavorida pels preus més baixos de les línies aèries, el despertar de països emergents i l’accés a la informació de manera àgil i directa gràcies a internet”, indica Mónica Santieri. Una llista a la qual també afegeix el canvi cultural de les noves generacions, que busquen flexibilitat i en les quals s’ha detectat una tendència a sentir-se lliures i sense plans a llarg termini.
La qüestió econòmica també ha decantat la balança. “Fa 25 anys, tenir un habitatge de propietat a Espanya era relativament barat de mantenir. Actualment, els impostos i les taxes s’han disparat, de manera que mantenir una propietat ja no és tan fàcil com abans.”
Sens dubte, l’augment del cost de viure a les ciutats és un altre dels factors clau, a més de la immediatesa i comoditat de tenir-ho tot resolt. “Molta gent prefereix pagar una mica més per no haver de preocupar-se de tràmits com donar d’alta la llum, comprar una taula de treball o una rentadora, o donar d’alta el wifi”, sosté Santieri.
Els llocs dels colivers a Espanya
El nostre país no és aliè a aquesta modalitat d’habitatge, encara que hi ha matisos particulars. Aquí les primeres propostes no es van instal·lar en ciutats com Madrid o Barcelona, sinó en zones de costa. En aquests casos, no només combinen treball i llar, sinó que també inclouen propostes d’oci molt específiques. És el cas, per exemple, de Hub Fuerteventura, que utilitza com a reclam les platges i el surf que es pot practicar en aquesta illa canària, o Bedndesk, a Mallorca.
Una iniciativa que sí que està en sintonia amb el coliving nascut a Silicon Valley és Sun and Co., encara que està situat al litoral espanyol, concretament a la localitat alacantina de Xàbia. Es va inaugurar l’any 2015, després de la rehabilitació d’una casa del segle XIX. Els seus fundadors, Eduardo Diego Herrero i Jon Hormaetxe Castells, provenien del món del coworking i l’arquitectura, i els va semblar interessant unir tots dos conceptes.
“Actualment hi ha una forta demanda de professionals que, d’una banda, busquen viure amb gent que comparteixi els seus valors, i no només per compartir despeses. I, de l’altra, hi ha més mobilitat geogràfica”, ens explica Herrero. “El funcionament sería un híbrid entre un hotel i un espai de coworking. Ens encarreguem que cada setmana estigui plena d’activitats socials i empresarials liderades per nosaltres i també per ells. La idea és convertir-nos en una llar, no en un proveïdor de serveis.”
I és aquí on radica la diferència amb una residència d’estudiants o un pis compartit. “Un coliving va destinat a emprenedors i treballadors en remot que, a més, busquen un aprenentatge o intercanvi de coneixements, i no només una solució habitacional”, descriu el cofundador de Sun and Co.
El perfil dels residents de Sun and Co. —també anomenats colivers— és un treballador o treballadora de 25 a 35 anys, amb una carrera professional que li permet treballar en remot i que ha decidit viatjar pel món de manera pausada mentre continua treballant. Normalment, responen a perfils professionals molt digitals, com programadors o dissenyadors. El més habitual és que passin aproximadament un mes a cada destinació..
Coliving: una opció per al futur
Pel que fa al futur que tindrà aquest model de convivència, s’està duent a terme un estudi a través d’One Shared House 2030. És una plataforma impulsada per SPACE10, el laboratori d’innovació d’Ikea i l’estudi de disseny Anton & Irene, situat a Brooklyn (Nova York).
Parteixen de la idea que el 2030 hi haurà 1.200 milions de persones més al planeta, el 70% de les quals viuran en ciutats. Amb la finalitat que totes s’hi puguin allotjar, creuen que els seus habitants compartiran més béns i serveis de la llar, sempre entesa com a espai de convivència.
Reconeixen que això no és res nou, ja que la vida comunitària sempre ha estat una solució als problemes comuns. La ràpida urbanització, l’alt cost de la vida i la solitud seran algunes de les qüestions que, segons aquesta plataforma, caldrà afrontar l’any 2030. Per aquest motiu, investiguen les inquietuds dels ciutadans per desenvolupar nous models de convivència, perquè no hi haurà una configuració única. I el coliving, en què es comparteixen amb altres persones espais de llar i feina, serà un d’aquests models.
Els primers resultats reflecteixen que la raó principal per la qual la majoria de persones consideren atractiva la vida compartida és que crea noves formes de socialitzar amb els altres. La seva opció és fer-ho en comunitats petites, de no més de 25 persones. Una dada que contrasta amb les empreses que estan dissenyant espais de coliving per a allotjar centenars de persones, com Old Oak, a Londres, o Ollie a Nova York.
