El sistema de produir, usar i llençar dominant des de la revolució industrial està donant pas a l'economia circular, en la qual el rebuig es converteix en matèria primera. La prolongació de la vida dels productes és el manament. L'objectiu és que les empreses segueixin creixent però de forma sostenible. I, per a això, hi ha moltes maneres d'aconseguir-ho.
Les companyies grans, amb més múscul, i també més escrutades i sotmeses a les exigències dels seus inversors i de la societat, lideren els canvis en aquest àmbit, però ni són les úniques ni són suficients. Les petites i mitjanes empreses (pimes) tenen un paper important en aquesta transformació, ja que suposen el col·lectiu d'organitzacions més nombrós d'Espanya.
Les pimes tenen l'oportunitat de sumar-se a aquest model productiu per sis raons:
● Convicció: és el moment que tots els agents socials actuïn en pro de reduir l'impacte de l'ésser humà al planeta.
● Reputació: tant vers la societat, per demostrar que s'està compromès amb la conservació de l'entorn a través de la responsabilitat social corporativa, com vers els inversors, que exigeixen rendibilitat però també una més sostenibilitat.
● Rendibilitat: l'estalvi derivat de la reducció i el reaprofitament dels residus impacta de manera positiva en el compte de despeses.
● Exigència: l'augment en el cost dels recursos naturals. El preu de les matèries primeres creix davant la seva escassetat.
● Oportunitat econòmica: Fons Europeu NextGenerationEU destina una partida molt important a la sostenibilitat i, precisament, l'economia circular se situa en el focus d'aquests ajuts.
● Obligació: les noves mesures de regulació que impulsen la sostenibilitat empresarial i sancionen les pràctiques que no siguin respectuoses amb el medi ambient.
Com influeix l'economia circular en la reputació empresarial
Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra de Lideratges d'Esade, afirma que està documentat que les empreses que adopten un model d'economia circular guanyen en reputació: «És beneficiós davant els inversors, per a una possible adquisició per part de tercers, a l'hora d'optar a una licitació pública...». De manera que la millora va més enllà de la relació amb els consumidors. Però afegeix: «Però afegeix: «Es necessita la col·laboració entre l'Administració i les empreses, la societat en general ha de prendre partit, en cas contrari no s'aconseguirà revertir les tendències».
Una oportunitat per a totes les empreses
Encara que sembli que els canvis només afecten la indústria, el sector dels serveis ha de fer passos cap a un model més sostenible. I ara és el moment. Paula Sánchez, directora executiva i cofundadora de la consultora especialitzada en economia circular CoCircular, afirma que algunes pimes del sector encara no són conscients que poden sumar-s’hi i que han de començar amb petits canvis: «Una aposta per la digitalització, el reciclatge dins de l'oficina i fins i tot incentivar els treballadors a compartir desplaçaments», afirma aquesta experta que participarà en el webinar El món que ve: l'economia circular del futur, organitzat a través de HUB Empresa i BStartup de Banc Sabadell.
Vicente Serrador, fundador de Mojuru Modular Buildings, destaca que les grans cadenes hoteleres i les empreses de restauració a més de les companyies de transport, cada vegada introdueixen més sistemes d'economia circular.
Proveir-se més a prop
La reducció de les emissions contaminants derivades del transport de mercaderies és un altre dels aspectes que tota empresa ha de gestionar. Actualment, bona part de la producció i de l'abastament es realitza en països a milers de quilòmetres, fet que implica llargs trasllats d'anada i tornada.
L'opció d'aprovisionar-se en regions més properes va guanyant adeptes. «En comprar a proveïdors locals, s'estalvia en desplaçaments, materials i energia», destaca Sánchez. Tot i això, sempre hi ha la possibilitat que els costos augmentin si les empreses es veuen obligades a comprar a un proveïdor proper en lloc de fer-ho a un altre que ofereixi un preu més competitiu.
«Pot ser que per ara els costos siguin més elevats», afirma Curtó. «Però pujarà el preu del combustible, de manera que el comerç local tindrà encara més sentit». I afegeix un altre aspecte: «Cal assegurar l'abastament després de l'experiència viscuda amb l'esclat de la crisi sanitària i garantir tant la sobirania alimentària com el subministrament de productes tecnològics». Segons Serrador, «tot el que pugui reduir la petjada de carboni en la manufactura dels productes influeix positivament en el sistema d'economia circular».
Una nova forma de consumir: gaudir d'un bé sense comprar-lo
Occident es troba en una posició madura pel que fa a la sostenibilitat. Els ciutadans cada vegada estan més compromesos a l'hora de consumir o de fer ús dels recursos amb seny. Per això, Curtó advoca perquè les empreses aprofitin aquest augment de la consciència com una oportunitat per replantejar els seus models de producció i de comercialització. «Es pot gaudir del valor d'un bé sense necessitat de posseir-lo», afirma.
Hi ha casos arrelats com el cotxe compartit, que entronca amb el que s'ha comentat de les formes eficients de desplaçament als llocs de treball. En aquest sentit, Serrador afegeix: «Si un treballador per les seves condicions laborals no necessita desplaçar-se a l'oficina cada dia, pot compartir transport amb companys, utilitzar el transport públic per arribar al seu lloc de treball, o fins i tot, per horari, minimitzar els desplaçaments, evidentment també hi influeix. La suma de petits canvis en produeixen un de gran».
Hi ha altres exemples col·laboratius no tan intuïtius, però que Curtó assenyala com plausibles. Una tarifa plana lligada als telèfons mòbils i a altres dispositius. En lloc de posseir el terminal, el client el fa servir durant un temps i quan es queda obsolet el canvia per un altre de més nou. Curtó en destaca els avantatges: «L'empresa controla el recurs. Pot aprofitar els materials i manufacturar-lo de nou, millorar-lo i posar-lo en circulació». Al final es tracta que en lloc de dipositar l'aparell elèctric o electrònic en un contenidor apropiat, el ciutadà el porti a l'empresa on el va adquirir. La moda és un sector molt propici per a aquests canvis. És transversal, tothom compra roba. Hi ha companyies que arreglen o reacondicionen les peces que venen. Costa més, però també dura més, contamina menys.
Comptar amb l'ajuda d'experts en sostenibilitat
Darrere dels canvis que algunes empreses estan experimentant en el seu model de producció es troben perfils formats en economia circular. En altres casos, hi ha companyies que recorren a treballadors que es dediquen a la responsabilitat social corporativa (RSC). «Els inversors, els proveïdors, els consumidors i els reguladors pressionen perquè les empreses es posin les piles en aquesta matèria», afirma Curtó.
«Hi ha departaments d'innovació per a la millora dels recursos i també hi ha responsables d'aplicar la metodologia àgil», afegeix el director adjunt de la Càtedra de Lideratges d'Esade per referir-se a una forma d'organització de la feina més ràpida i fluïda, és a dir, més eficient. Sánchez apunta: «La coherència és fonamental com a ADN i cultura d'una empresa». Els canvis en les companyies van de bracet i per parts, tenint present cada vegada més la sostenibilitat.
Començar pels treballadors
Els empleats són part implicada i n’han de ser beneficiaris. Curtó assegura que no es pot avançar cap a la sostenibilitat si no es tenen en compte les condicions laborals dels treballadors. Sánchez anima les empreses a fomentar bones pràctiques pel que fa als seus empleats i els formin en el procés cap a l'economia circular.
COM COMUNICAR ELS CANVIS
Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra de Lideratges d'Esade, afirma que l'explicació de les noves accions és el final del procés. «No es pot caure en l'oportunisme o al greenwashing [l'intent per part d'una empresa de semblar que és responsable amb l'entorn sense ser-ho realment]», assegura. «La companyia s'ho ha de creure de veritat, activar incentius interns perquè els treballadors formin part del viratge i aplicar canvis en el model de governança», afegeix aquest expert. Tot amb l'objectiu d'implantar el model d'economia circular en l'organització.
Paula Sánchez, directora executiva i cofundadora de la consultora especialitzada en economia circular CoCircular, assenyala algunes accions específiques per traslladar els canvis als clients o als accionistes. «A través dels canals de comunicació externa, en el packaging dels productes i en les pròpies instal·lacions », explica. «La millor comunicació en última instància és el resultat de les accions implementades», conclou aquesta experta.
