Les conseqüències de la COVID-19 han forçat el tancament de molts locals. Segons Brickbro, el percentatge de locals comercials buits creixerà fins a un 40% a causa de la crisi. Davant d’un establiment sense clients, una de les opcions és aprofitar-lo per impulsar el comerç online.
Tancament de locals i auge del comerç electrònic
La clausura de molts locals durant l’estat d’alarma, sumada a la reticència dels ciutadans a acudir a determinats espais per por de contagiar-se, ha fet que moltes empreses pleguin o es plantegin fer-ho.
Totes les crisis amenacen certs negocis, però també n’impulsen d’altres. Alguns dels sectors més afectats per la del coronavirus han estat el turisme i l’hostaleria, amb caigudes de fins al 90% respecte al 2019, segons dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell per analitzar l’evolució econòmica.
En canvi, en els últims mesos s’ha observat que les compres online han augmentat de manera notable, fins a situar Espanya entre els països amb més creixement de l’e-commerce, especialment en àmbits com el de material escolar (+641%), alimentació (+254%), vestuari laboral (+187%) i electrònica (+123%).
Com convertir un local en un hub
Els locals urbans tindran un paper important en la distribució per la ciutat, i avui n’hi ha molts que no sembla que tinguin sortida comercial. Convertir-los en un hub o en una dark store (un punt de venda que atén exclusivament les compres en línia) és una manera de salvar-los.
Antonio Gálvez Ferrer, director del Master in Management: Empreses Logístiques de la Universitat Loyola (Sevilla) i director regional d’Operacions Zona Sud de Seur, comenta que el primer que es necessita és que “la ubicació [d’aquests centres] sigui pròxima a àrees d’alta densitat de lliuraments de mercaderia business-to-consumer (B2C) i disposar d’accessos còmodes a les vies urbanes i de les infraestructures necessàries per alimentar els vehicles ecològics que surten d’aquests centres (carregadors elèctrics, pàrquing de bicicletes…)”, ja que són el futur (i fins i tot el present) dels enviaments d’última milla.
“Últimament ens pregunten com afrontar tots els canvis de l’e-commerce a partir d’un magatzem tradicional”, assegura Jaime Cerezo, fundador de SCM Logística. El primer punt és la instal·lació de prestatgeries per posar-hi els productes.
A més, si el local és prou gran, es pot pensar en l’automatització. “La primera opció és incorporar un programari de gestió de magatzem”. Aquest software (SGA en castellà) actua com el “cervell” del magatzem, assenyala Cerezo. A continuació, s’hi poden afegir petits vehicles de guiatge automàtic (AGV en la sigla en anglès), que s’encarreguen de transportar les mercaderies on l’usuari indiqui.
“Els hubs de distribució urbana o hubs d’última milla són una solució que dona resposta a les necessitats del repartiment de mercaderia a les grans ciutats”, explica Gálvez. La majoria requereixen cert espai, “a partir dels 1.000 m²”, apunta Cerezo.
Però hi ha excepcions, com la logística del fred i el comerç electrònic. “No es necessita gaire espai perquè es mouen unitats, no palets, i hi ha una alta rotació de producte”, afegeix Cerezo.
En opinió de Gálvez, es pot reduir bastant l’àrea mínima, fins a 90 o 150 m². Però en aquest cas es tracta de hubs molt optimitzats amb una rotació altíssima, pràcticament amb un buidatge diari. Per exemple, un hub que serveixi de centre de distribució de menjar local on es fa l’empaquetatge i l’enviament el mateix dia en qüestió d’hores.
A l’hora de parlar de la inversió, Cerezo comenta que “pot variar molt” perquè depèn de factors com la mena de magatzem, el tipus de producte que es mou o la distribució, però considera que “a partir de 10.000 euros”, i per a magatzems més automatitzats i grans, “entre 100.000 i 200.000 euros”.
Aquesta xifra baixa considerablement si s’opta per magatzems urbans més petits que es fan servir com a hubs. És imprescindible fer un estudi sobre si convé automatitzar o continuar treballant sobre paper, i fins i tot treballar amb SGA però no robotitzar. El programari facilita la gestió d’objectes, la ubicació, l’etiquetatge i la gestió de processos.
Dark store i dark kitchen per a locals actius
Per a locals amplis on encara hi hagi activitat, una altra possibilitat és la transformació de la part pública de l’establiment per posar-hi un magatzem. És a dir, transformar l’activitat presencial en enviaments a domicili (delivery) o recollides al local (take away), una tendència que va començar fa anys amb les cuines cegues (dark kitchens).
Aquest canvi consisteix a reconvertir part de l’espai en un magatzem hub que també pot incloure ítems d’altres negocis locals. Lluny de tractar-se d’una opció només per a restauració, les dark stores poden ser una sortida a la caiguda de la mobilitat dels clients.
Així, de la mateixa manera que un restaurant pot convertir el seu local en un petit centre de distribució que prioritzi la cuina a l’estada, un comerç pot convertir part del seu interior en un aparador (sumat a l’aparador virtual de l’e-commerce) i fer servir l’espai restant com a magatzem de productes.
La COVID-19 ha canviat la forma en què s’orienten els negocis i els magatzems. Malgrat les dificultats i reptes, hi ha oportunitats de reconversió de sectors sencers i també la possibilitat d’aprofitar els locals que han quedat buits arran de la crisi.
