Han saltat les alarmes davant la recent aparició de rebrots de COVID-19. Fa pocs dies, Alemanya tornava a confinar més de 600.000 habitants a casa, i Portugal i Corea ja estan implementant noves restriccions per a alguns dels seus ciutadans, una situació de la qual Espanya no queda exempta. Els contagis augmenten en diferents comunitats autònomes de forma preocupant i la comunitat sanitària ha advertit d’una possible segona onada de coronavirus amb l’arribada del fred. L’amenaça que tornem enrere en la desescalada sobrevola el país.
Davant d’aquesta situació, les empreses s’han de blindar elaborant plans de contingència per anticipar-se als possibles riscos sanitaris, laborals i econòmics i garantir la supervivència del negoci. L’avantatge és que el teixit empresarial arribaria a aquest nou escenari amb les «lliçons apreses» i, entre elles, hi ha la possibilitat que «el Govern limiti l’actuació de les empreses», afirma Moisès López Soto, de l’àrea Risk Advisory de BDO. López Soto recomana que es tingui en compte aquesta eventualitat, així com la col·laboració fins i tot de la competència, per mantenir l’activitat en cas d’un rebrot localitzat. «Segur que els ingressos cauran, però l’important és continuar sent presents en el mercat, no desaparèixer», afegeix.
Full de ruta a curt termini
Aquest full de ruta de com actuar en cas de rebrot ha de ser a curt termini i comptar amb un mapatge de factors crítics, una classificació d’aquests factors i la seva ubicació en l’anomenada matriu de risc (eina de gestió per a determinar quines són les amenaces financeres, operatives i laborals, entre d’altres).
En aquest sentit és fonamental avaluar el grau d’aquest risc que, per Begoña Cases, professora del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Europea, se situa «en un escenari alt-alt, en què la probabilitat que hi hagi un rebrot és elevada i l’impacte que aquest podria produir en el nostre negoci també és de categoria alta».
Per Cristóbal Álvarez, professor de postgrau a ESIC Business & Marketing School, és fonamental avaluar qualsevol circumstància possible com «els nous hàbits de consum o quin tipus de decisions prendrem si la nostra empresa es queda sense flux de caixa. Negociarem el finançament amb el banc, buscarem nous socis? Pensar en com podem adaptar-nos a qualsevol escenari i la nostra capacitat d’actuació davant de la situació definiran la supervivència de moltes empreses.»
D’altra banda, el focus d’atenció d’aquest pla de contingència rau en les persones, perquè si no tenen possibilitat de treballar, la viabilitat empresarial no és factible. Així doncs, el full de ruta canvia en funció de si és possible teletreballar o no. «A les empreses que poden treballar en remot, el pas és ampliar la capacitat tecnològica; aquelles en què no és possible, poden recórrer al suport de les assegurances», apunta López Soto, que reconeix que no hi ha cobertures davant d’aquest tipus de contingències.
Els experts consultats coincideixen que cal tenir en compte tres factors fonamentals: la gestió del talent (sobretot aquell que conformarà l’equip decisor), la gestió de l’emoció (tant interna com del consumidor) i la capacitat d’adaptar-nos a nous escenaris desconeguts. «És temps de lideratge, no d’administració», apunta el professor d’ESIC.
Què ha d’incloure un pla de contingència?
Cada empresa ha de personalitzar el seu pla de contingència en funció de la seva activitat i possibles riscos, però tot pla ha d’incloure, com a mínim, aquestes quatre àrees:
1. Mesures de protecció laboral. Garantir la seguretat dels empleats davant de possibles contagis, tant en l’entorn professional com familiar, mantenir la continuïtat del teletreball sempre que sigui possible i cuidar el seu equilibri emocional. El flux d’informació ha de ser elevat i amb missatges clars, directes i transparents.
2. Mesures productives. Si en l’entorn laboral les coses es fan bé, la productivitat caurà en funció de l’evolució de l’economia. En aquest sentit, el pla de contingència ha de preveure un descens de la demanda i la limitació de moviments dels proveïdors. En canvi, per a aquelles activitats essencials –àmbits com el de la salut o l’alimentació– han d’anticipar pics de demanda i enfortir les seves cadenes de subministrament. Fins i tot en aquesta fase de tornada a la «nova normalitat», ja s’ha d’estar treballant en un pla B per buscar alternatives que substitueixin una hipotètica paralització de l’activitat principal.
3. Mesures comercials. La principal lliçó que ens ha deixat la pandèmia és que no es va preveure el comportament de la demanda. El comerç electrònic ha viscut una empenta extraordinària i ara, més que mai, cal tendir cap a l’omnicanalitat i estar més a prop del client, personalitzant al màxim el producte i/o servei.
4. Mesures financeres. La capacitat de generar caixa és clau perquè continuï l’activitat, però, davant de nous descensos dràstics dels ingressos, cal incloure totes les mesures possibles de finançament i solvència de la cartera de clients per atenuar l’impacte. «A més de l’aquí i l’ara, s’ha de tenir capacitat de mirar amb llums llargs i aprendre de les tendències i oportunitats que estan sorgint per redissenyar les nostres estratègies […] La capacitat d’adaptació és el més important i cal saber fer-ho amb mirada a curt termini, però també a llarg termini», apunta Koldo Echebarria, director general d’ESADE, al podcast de Banc Sabadell.
Sens dubte, en aquesta «nova normalitat» que el Fòrum Econòmic Mundial ha anomenat el Gran Reinici, la possibilitat d’un rebrot generalitzat és un escenari més que plausible. Per això mateix, és clau estar preparats per superar-lo. «Es diu que, davant d’una contingència, l’impacte no es produeix l’endemà, sinó sis mesos després, però si es té un pla de contingència s’hauria de respondre millor, minimitzant les pèrdues; si no se’n té, l’activitat es desploma. El cost d’avui és la inversió de demà», conclou López Soto, de BDO.
