Els experts ho recomanen, els nostres coneguts ens en parlen i llegim notícies que ho comenten. Però, què és exactament el home staging? Aclarim-ho: és una tècnica de màrqueting. I millora la venda o el lloguer d’habitatges? Sí, perquè influeix positivament en la sensació que percebem quan som entre les seves parets. Engloba tenir cura tant de la decoració i l’ordre, com una sessió fotogràfica que doni valor als elements de la casa. El resultat d’aquesta preparació dels ambients afavoreix que es llogui o vengui en poc temps i pel preu més alt possible.
El home staging va arribar a Europa a la dècada dels 90 procedent dels Estats Units i el Canadà, on va néixer als anys 70. Encara que allà aposten amb més convicció per aquesta tècnica, en el nostre continent, amb un mercat cada vegada més competitiu, ha anat guanyant pes en els últims temps. I els números l’avalen: el temps mitjà de venda d’un immoble condicionat en aquest sentit ha estat de 38 dies, unes vuit vegades més ràpid que la mitjana nacional, segons dades de la segona enquesta duta a terme per l’Associació de Home Staging d’Espanya (AHSE).
Repassem breument quins són els quatre principis bàsics del home staging:
1. Entendre la casa com un producte
El home stager veu la propietat com un producte i, en aquest sentit, analitza quins són els seus punts forts i també, si n’hi ha, les seves mancances. En aquest exercici d’entendre l’habitatge dins del seu entorn, el home staging busca els elements que poden fer destacar aquesta propietat i treballa per explotar-ne tot el potencial amb solucions low cost.
Per exemple, per modificar l’estètica d’un bany monòton de vegades només cal pintar les rajoles d’un color més actual, en lloc de tirar endavant una obra per retirar-les i col·locar-ne de noves. En el cas dels mobles, n’hi pot haver prou amb un canvi dels poms perquè s’adaptin a les tendències del moment. Renovar-se o morir.
2. Ambients atractius, però despersonalitzats
Per realçar l’aspecte d’una casa amb petits retocs, convé arreglar desperfectes, actualitzar els espais que més acusen el pas del temps (normalment, la cuina i el bany) i, molt especialment, despersonalitzar els espais, perquè a diferència d’un decorador, que dona estil propi a una llar, el home stager intenta seduir el màxim públic possible. La idea és que el visitant pugui imaginar-se vivint allà, de manera que l’objectiu és donar neutralitat a l’espai eliminant fotos familiars, objectes heretats, records...Invertir en sofà, llits i mobles cars? No necessàriament. De vegades s’utilitzen figures de cartró que simulen aquests mobles i es cobreixen amb mantes o roba de llit perquè el resultat sigui més creïble, càlid i efectista. Del que sí que fugirà aquest professional són els espais recarregats, que poden resultar bigarrats i confusos a ulls del client potencial. Els detalls i complements estaran col·locats i distribuïts amb subtilesa.
3. L'ordre té una importancia vital
Presentar una casa endreçada i neta genera gran confiança, perquè crea en el comprador o futur inquilí la sensació que els propietaris són persones que tenen cura de les coses. Per això, aquesta tècnica de màrqueting para molta atenció a aquests dos aspectes.
4. Fer fotos professionals… perquè la primera impressió és la que compta
Avui dia, el comprador o inquilí potencial el primer filtre que té per decidir si visita o no una casa és majoritàriament internet. Invertir en una sessió de fotos professional no és una opció, és gairebé obligatori.
Els fotògrafs d’interiorisme saben com retratar a la perfecció els espais —fins i tot els menys lluminosos—, mostren clarament la relació entre estances, fan servir les òptiques adequades perquè les habitacions semblin més grans... El home staging no s’entén sense una sessió d’imatges.
Totes les potes del home staging construeixen aquesta posada en escena de l’immoble que ajuda a agilitar el procés de venda o lloguer i, al mateix temps, justifica l’increment en el valor de l’habitatge. Invertir en home staging és, en la majoria dels casos, una aposta rendible. No només s’utilitza en el supòsit d’habitatges de segona mà, sinó també en pisos pilot, per moblar i fer atractives les diferents estances.
