Fins fa tot just uns anys, tal com s'assenyala al llibre La vida en 100 años, escrit pels professors de la Harvard Business School, Lynda Gratton i Andrew Scott, les persones en general tenien tres etapes vitals bastant ben definides: durant la infantesa i a l'inici de la joventut era el moment per formar-se i estudiar; a l'edat adulta —la fase més llarga— es treballava, i a la part final de la vida —durant un període de temps que solia durar pocs anys— la persona, ja entrada a la vellesa, gaudia de la seva pensió de jubilació.
No obstant això, des de l'arribada de la generació dels baby boomers —la nascuda durant la dècada dels anys seixanta de segle passat—, aquests tres períodes han fet eclosió fins a donar forma a una vida en multietapes: les persones es reciclen laboralment i estudien en diferents moments de les seves carreres, s'originen períodes nous com l'adolescència i, en el cas particular de la jubilació, les persones, gràcies a l'augment de l'esperança de vida i a les condicions higièniques i sanitàries, cada vegada tenen més probabilitats de complir, en bon estat de salut, els 100 anys.
Si la cara positiva d'aquesta realitat és que qualsevol persona podrà gaudir d’una vida més llarga que la dels seus pares o que la dels seus avis; la cara negativa és que cal fer una planificació financera per complementar la pensió amb els estalvis que s'hagin generat i amb els ingressos que aconsegueixin les inversions que estan actives. Cal pensar que a qualsevol economia se li fa insostenible haver d'abonar als seus ciutadans pensions durant tres dècades; en el cas d'Espanya, això obligarà a prendre una sèrie de decisions molt importants en els anys vinents per garantir que, amb unes condicions mínimes però assumibles, es pugui mantenir l’estat del benestar.
Tal com assenyala Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, "no es qüestiona la sostenibilitat del sistema, sinó la suficiència. Les cotitzacions realitzades per cada jubilat permeten finançar la pensió que rep durant 11 anys aproximadament. Tanmateix, l'esperança de vida mitjana després de la jubilació és de més de 18 anys. Això implica que serà imprescindible reduir gradualment les taxes de substitució.
Estalvi segons les etapes vitals
D'acord amb l'informe “Pensions at a glance" elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'any 2050 Espanya serà el segon país del món, només per darrere del Japó, amb la ràtio més alta de jubilats per treballador (76 per cada 100). El mateix document alerta del greu descens en la natalitat del país que, afegit al creixement de l'esperança de vida, obligarà a canviar el model de sistemes de pensions públic i que des de l'Estat es fomentin iniciatives d’estalvi privat, per exemple, mitjançant l'impuls de mesures fiscals o incentivant els plans de pensions d'empreses.
És a dir, que sembla que, d'aquí a uns anys, mentre la quantia mitjana de les pensions haurà de reduir-se —per exemple, establint per al seu còmput la mitjana de tot el que s’ha ingressat durant la vida laboral—, les persones hauran de jubilar-se més tard per mantenir el seu poder adquisitiu i complir els objectius marcats en la planificació financera, la meta principal de la qual és garantir-los una jubilació d’or. En aquest sentit, a més, caldrà augmentar el percentatge d'ingressos que es destinen a fer les aportacions periòdiques a les inversions, i això vol dir que la vida a multietapes exigeix, també, un canvi profund en els hàbits d'estalvi de les persones.
En tot aquest procés, el suport de l'assessorament professional té més protagonisme que abans, tant per transmetre la necessitat que qualsevol treballador aposti per una planificació financera a llarg termini com per aconseguir que, precisament des de la seva incorporació al món laboral, la porti a terme. En aquest sentit, durant la vintena és un moment propici per contractar els primers productes financers que aportin progressivament rendibilitat i que tinguin un perfil de risc mitjà o elevat, ja que el partícip té temps per endavant per recuperar-se de potencials caigudes temporals dels mercats financers. A més, és important constituir un fons de reserva per a possibles emergències. L'estalvi en aquest període és, possiblement, més baix que en altres moments de la seva vida.
A partir dels trenta, moltes persones formen una família, i aquest fet, d'una banda augmenta considerablement les despeses però, de l'altra, també és previsible que creixin els ingressos a mesura que es progressa professionalment. A més, és probable que es produeixi un endeutament (a través d'una hipoteca) per adquirir un habitatge. Com que farà bastants anys que el treballador estarà estalviant i dotant d'aportacions periòdiques els seus actius financers, començarà a beneficiar-se de l'interès compost, el que millorarà la rendibilitat de la seva cartera d'inversió.
Pot interessar-te: Què és l'interès compost i per què és el nostre millor suport inversor
Entre els quaranta i els cinquanta anys arriba, habitualment, l'estabilitat financera. Els ingressos s'han consolidat i, en general, les despeses solen disminuir, de manera que en acostar-nos a la jubilació és habitual destinar un percentatge més gran del salari a les inversions. Aquesta tendència va augmentant encara més fins a arribar a l'edat de jubilació. En paraules d’Esther Pichardo, "l'important en cada etapa vital és ser conscient que existeix aquesta necessitat d'estalviar per a la nostra jubilació i, per tant, ajustar el nostre nivell de consum actual per poder separar-ne una part".
Entre els principals productes financers per preparar la jubilació cal destacar, a més dels plans de pensions, els plans de previsió assegurats (PPA), que es diferencien dels anteriors en el fet que són una assegurança d'estalvi i que garanteixen el capital i una rendibilitat a l'hora de la jubilació. També hi ha els plans individuals d'estalvi sistemàtics (PIES), que són assegurances de vida estalvi que permeten avantatges fiscals en el moment de cobrar-les si es cobren en forma de renda vitalícia, o els Unit Linked, en què les primes aportades es destinen a fons i a la contractació d'una assegurança de vida, de manera que es garanteix una cobertura en cas de defunció encara que sense assegurar-ne la rendibilitat. Per descomptat, per als que no tinguin interès a gaudir d'avantatges fiscals, també és possible construir una bona planificació financera a través de fons d'inversió.
Per a Pichardo, el principal repte de l'estalvi és que "depèn més de la disciplina de cada un que de la capacitat econòmica". En aquest sentit, incideix que és clau escollir el producte que faciliti la consecució dels objectius de cada persona.
Complementar els ingressos amb l'habitatge
La planificació financera no acaba pel fet d'entrar a l’'edat d’or'. Convé elaborar un pressupost realista, sabent que les inversions continuaran generant interessos, tot i que la pensió no servirà per compensar completament l'antic salari que es percebia com a treballador en actiu.
Hi ha vies per continuar complementant els ingressos després de la jubilació; per exemple, a través de l'habitatge, que es podrà vendre i canviar per un altre més petit (i econòmic) o optar per altres, com el Resirent o la hipoteca inversa, que també permet obtenir uns ingressos mensuals addicionals, però que, a diferència del que passa amb altres mecanismes, no comporta la pèrdua de la propietat de la casa.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre jubilació amb el guiatge dels millors experts.
