Deia el conegut polític i científic nord-americà Benjamin Franklin que «és millor anar-se'n a dormir sense sopar que aixecar-se amb deutes». Sense pretendre ser tan catastrofistes com qui va ser un dels pares fundadors dels Estats Units, la realitat indica que endeutar-se no ha de ser necessàriament una mala decisió financera, tot i que, això sí, requereix que el sol·licitant es planifiqui i analitzi que, durant un període de temps més o menys llarg, ha de tenir la capacitat suficient per anar responent econòmicament dels diners que degui més el corresponent abonament dels interessos.
Fites objectives
Sol·licitar un capital ha de pretendre un objectiu, sigui de caràcter professional (posar en marxa un negoci, ajustar la liquiditat i el cicle de cobraments i despeses, remodelar les instal·lacions, etc.) o personal (adquirir un cotxe, pagar la matrícula d'un curs, fer un viatge, etc.).
Pot interessar-te: Com mesurar de forma objectiva la salut financera
Abans de sol·licitar finançament a tercers, cal tenir en compte alguns elements, com demanar només els diners que es necessiten i que no es tenen, acudir sempre a entitats reconegudes i supervisades pels màxims organismes financers de control a Espanya (en aquest cas, el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional de Mercat de Valors - CNMV), triar el producte que més s'adequa tant a les característiques particulars del sol·licitant com a la seva capacitat de solvència i, sobretot, preguntar als professionals de l'entitat i a altres experts en matèria econòmica tots els dubtes que puguin sorgir com, per exemple, després de llegir la lletra petita del préstec o del crèdit que es vol demanar.
L'amenaça de l'embargament
Cal recordar que, en el cas que no es pugui fer front al pagament d'un deute, el problema pot anar empitjorant per al prestatari, ja que és bastant probable que els diners que es deguin creixin encara més. Això és així perquè, des de la primera quota que es deixa d'abonar, comencen a aplicar-se uns interessos de demora, que són superiors als ordinaris. A partir de l'impagament d'una sèrie de quotes, és possible que s'iniciï la via judicial. De fet, en el cas d'un préstec, el client respon amb la seva garantia personal, fet que, a efectes pràctics, vol dir que ho fa amb tots els seus béns presents i futurs. En una situació extrema, en la qual l'entitat bancària ni tan sols tingui èxit refinançant les condicions a l'usuari, es podria iniciar l'embargament dels béns fins a cobrir l'import del deute i aquest embargament inclou tant els comptes bancaris de què se sigui titular com la nòmina.
Si, a més, s'ha posat una altra persona com a avalador i no es pot respondre el deute amb els béns propis, també es podrà disposar dels béns d’aquest avalador que, fins i tot, pot acabar sent embargat. Per si no n'hi hagués prou, les dades del client s'inclouran en els fitxers de morosos, com el Registre d'Acceptacions Impagades (RAI) o l'Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit (ASNEF), fet que dificulta enormement obtenir finançament en el futur.
La regla del 35 %
Per evitar tot això, la clau està a ser el més responsable possible pel que fa a les finances personals, tenint en compte que disposar d'un bon historial creditici és, en definitiva, una garantia per viure tranquil i sense sobresalts. Però dir-ho és més fàcil que fer-ho i, per això, hi ha mecanismes com la capacitat d'endeutament que serveixen per aportar llum sobre fins a quin punt és aconsellable sol·licitar o no diners a una entitat bancària i en quines condicions.
La capacitat d'endeutament depèn, principalment, de la situació particular i personal de cada individu, tenint en compte el seu volum d'ingressos mensuals i les seves despeses, tant les de caràcter fix com les que són menys recurrents. A més, també té present que part dels diners que es generen en una família s’han de destinar a l’estalvi, sobretot per evitar en el futur qualsevol possible problema de solvència.
Per fer-ho, el mateix Banc d'Espanya recomana utilitzar la regla del 35 %, que significa que l'endeutament d'una família mai no ha de superar el 35 % dels seus ingressos. Aquesta entitat estableix tres elements que minoren els ingressos de qualsevol llar: les despeses essencials, que no han de superar el 50 % del capital mensual que es genera (que inclouen el menjar, el transport, l'oci o les activitats extraescolars dels fills); l'endeutament, limitat al 35 % (i que incorpora totes les quotes que s'abonen en concepte d’hipoteques, lloguers, crèdits de targetes o préstecs personals), i l'estalvi que, almenys, ha de significar el 15 % dels ingressos totals (amb la premissa principal de disposar d'un matalàs financer per poder fer front a possibles imprevistos).
Un sistema de càlcul automàtic
Hi ha una fórmula de càlcul automàtic per conèixer la capacitat d'endeutament i que s'implementa restant als ingressos totals que genera una família les despeses fixes, i multiplicar la quantitat que s'obtingui per 35. És a dir, en realitat qualsevol en pot obtenir el resultat des de casa, i això dona una clau fonamental sobre si s'és apte o no per rebre finançament per part d'un tercer. De fet, pot passar que, en sol·licitar un préstec personal, el client rebi l'aprovació corresponent de l'entitat, però per una quantitat inferior a la sol·licitada; cosa que significa que la capacitat d'endeutament que ha establert l'entitat és menor del que s'esperava.
De totes maneres, aquests percentatges no són inamovibles i també varien d'acord amb diferents conceptes, com la quantitat total dels ingressos en una llar o el patrimoni de què es disposa; per exemple, actius immobiliaris, accions o vehicles en propietat. És important també el volum de càrregues familiars, ja que entre una parella sense fills i una altra que en té dos, amb salaris iguals, la primera disposa, aparentment, d'una capacitat d'endeutament més gran.
En qualsevol cas, el més important és tenir present que adquirir un deute, ja sigui a través d'una hipoteca, d'un préstec o de qualsevol altre vehicle, implica assumir un compromís personal de pagament i l'esforç d'haver d'anar-hi responent mensualment, per la qual cosa cal intentar evitar en tot moment que això pugui condicionar negativament el bon desenvolupament de l'economia familiar.
