movi-image-optimizar-inversion
Envia'ns suggerències
Inversions
4 min del teu temps

Com es pot optimitzar la inversió en R+D+I

09/06/2020

Consells per millorar el finançament i la fiscalitat de la innovació

Moltes empreses que treballen o inverteixen en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) desconeixen que es podrien beneficiar d’ajuts o deduccions. Per aportar llum en aquest tema, el Parque Científico-Tecnológico de Almería (PITA), en col·laboració amb Leyton —empresa d’assessoria i serveis— va organitzar el seminari web Tips para optimizar la financiación y fiscalidad de la I+D+i e inversiones tecnológicas.

Les empreses tecnològiques tenen molt temps per innovar, però poc per gestionar eines, segons Abel Fernández, partenariat manager de Leyton. A això s’hi afegeix el desconeixement de les eines de finançament i fiscalitat que hi ha. Al final, acaben perdent la fe per la important càrrega burocràtica i la manca de confiança en les possibilitats de retorn que existeixen. I tot això, aquí, a Espanya, amb un ecosistema emprenedor/inversor encara poc desenvolupat però que, de mica en mica, va guanyant terreny. 

L’ecosistema emprenedor i de les empreses emergents es caracteritza per un fort component d’innovació. “La majoria d’empreses emergents són companyies amb un fort vessant d’R+D tant en l’àmbit de la tecnologia com en l’industrial i el de ciències de la vida, per la qual cosa es podria dir que la inversió que reben aquestes companyies és íntegrament per a R+D”, explica Sergio Pérez Merino, director de Venture Capital de Banc Sabadell.

En aquest context, hi té un paper important el finançament per mitjà de Venture Capital, que posa el focus en el finançament de companyies innovadores. El 2019, la inversió d’aquesta mena de fons es va mantenir elevada, amb un volum de 737 milions d’euros en un total de 517 operacions, davant dels 505 milions de 2018. D’aquestes 517 operacions, la majoria van ser de fons privats espanyols (362), i les altres es van repartir entre fons privats internacionals (79) i fons nacionals públics (76). 

Et pot interessar: Finançament per mitjà de capital risc, n’és el moment?

A més d’aquest tipus de fons, les mateixes entitats financeres també han volgut invertir en aquesta mena d’empreses innovadores, davant del creixement d’aquest ecosistema en els últims anys a Espanya. Tot aquest finançament s’ha canalitzat a través de diversos vehicles d’inversió, mitjançant venture capital per a inversions en capital i venture debt, o en els mateixos hubs d’innovació, com Innocells

Però també hi ha un altre tipus de players. Per exemple, l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA), que promou el finançament de projectes empresarials viables i innovadors de pimes espanyoles i propicia la diversificació de les seves fonts de finançament. “Concedeix préstecs participatius, que estan entre els préstecs bancaris i el capital de risc, sense avals ni garanties i amb tipus d’interès vinculats als resultats”, apunta el partenariat manager de Leyton. “A més, el préstec no podrà superar els fons propis de l’empresa sol·licitant, perquè ENISA és un instrument de cofinançament, en cap cas un lead investor”, afegeix.

Per a emprenedors existeixen partides de 25.000-75.000 euros i 25.000-300.000 euros, respectivament. Per a totes dues categories, en el tram 1 s’aplica un euríbor del +3,25 % i, en el tram 2, del 3-6%, segons la qualificació. El venciment, amb un màxim de set anys, i la carència, amb un màxim de cinc anys, també són iguals per tots dos. Respecte al creixement, ENISA concedeix de 25.000 a 1.500.000 euros, amb un primer tram amb l’euríbor del +3,75% i un segon amb el 3-8 % en funció de la qualificació. La carència té un màxim de set anys, i el venciment, de nou.

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) bonifica projectes de recerca i desenvolupament (PID). Es tracta d’“ajuts a projectes d’R+D destinats a la creació i la millora significativa de processos productius o productes que comporten despeses elegibles, com ara personal (investigadors, tècnics i altre personal auxiliar), col·laboracions externes, material fungible, amortització d’equips i altres despeses generals. Tenen un pressupost mínim de 175.000 euros i una durada d’entre 12 i 36 mesos”, exposa Abel Fernández. El 85 % del pressupost de préstec és a interès 0, amb una part no retornable (subvenció). I d’aquesta part, que és el 33 % del préstec, hi ha entre dos i tres anys de carència i devolució a 7-10 anys. També es pot generar una bestreta d’aquest préstec, amb avals que cal considerar. I és que, com explica el director de Venture Capital de Banc Sabadell, “les empreses emergents acostumen a demanar subvencions d’organismes públics com el CDTI, com a eina per desenvolupar la seva R+D, que en combinació amb préstecs tous d’institucions públiques, tant espanyoles com europees, és la seva primera elecció per finançar el seu desenvolupament d’R+D”.

Ajuts per a plans de negoci

Aquí, un dels ajuts més importants és el de NEOTEC-CDTI, el termini del qual finalitza el 30 de juny. Finança la posada en marxa de nous projectes empresarials amb caràcter innovador i inclou subvencions de fins al 70 %, amb un import màxim de 250.000 euros. S’adreça a projectes d’un o dos anys de durada, però que no en tinguin més de tres des que s’hagin constituït. S’exigeix un capital social mínim de 20.000 euros.

En aquesta mateixa línia, hi ha l’EIC Accelerator (SME Instrument), l’equivalent al NEOTEC en l’àmbit europeu i al qual és més difícil accedir. Ofereix finançament per a pimes en la fase prèvia de la llavor, la fase llavor i l’etapa inicial i inclou subvencions d’entre 500.000 i 2.500.000 d’euros (TRL, una mesura per descriure la maduresa, d’una tecnologia, de 6 a 8), una inversió de capital de fins a 15 milions d’euros (a partir de TRL 8) i fins al 90 % de la subvenció a l’inici. 

Fiscalitat

Aquest tipus de companyies, que dediquen part de la seva inversió a activitats d’R+D o d’innovació tecnològica, tenen dret a una sèrie de deduccions fiscals. Quines situacions recull la llei?

  1. Recerca i desenvolupament. Activitats planificades d’aplicació i desenvolupament que empren noves tècniques o tecnologies per resoldre problemes existents, com a novetat objectiva en el mercat existent. Solucions tècniques innovadores o millores quantitatives i mesurables a escala europea o mundial. És necessari demostrar l’estat de la tècnica actual i les limitacions que se superen en el projecte. “El que aquí importa és que sigui una novetat per al mercat”, explica Abel Fernández. 
  2. Innovació tecnològica. Activitat que doni com a resultat un avanç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos o millores substancials dels ja existents. Es consideren nous aquells productes o processos o aplicacions que, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment dels existents amb anterioritat. “És una novetat subjectiva, n’hi ha prou que ho sigui per a l’empresa”, afegeix.

Deduccions fiscals: 

 

 

 

movi-image-deducciones-fiscales

 

 


 

Bonificacions

D’altra banda, com explica l’expert de Leyton, hi ha bonificacions a la Seguretat Social: a l’RD 475/2014 s’estableix una bonificació del 40 % en les aportacions empresarials a les quotes de la Seguretat Social per contingències comunes per al personal investigador. Se’n poden beneficiar els treballadors dels grups de cotització 1, 2, 3 i 4, amb contractes indefinits, en pràctiques o per obra i servei, i la seva aplicació és immediata en el moment de l’alta.

“Es pot aconseguir un estalvi anual d’uns 3.000 euros per persona, s’optimitzen els costos de personal, amb resultats per sobre de l’ebitda, i es parteix de documentació ja existent per justificar els projectes i redactar les memòries tècniques finals. A més, representa un estalvi directe mes a mes, no vinculat al pagament d’impostos, i és compatible amb l’aplicació de deduccions fiscals d’R+D+I amb el segell de PIME Innovadora”, explica Fernández. 

Decàleg

Com a resum, Abel Fernández, de Leyton, exposa un decàleg de consells:

  1. Capitalitzar l’intangible per millorar la foto financera.
  2. Utilitzar la rendibilitat que dona la fiscalitat, o el finançament que donen els ajuts, com a eines de negociació per als tiquets d’inversió.
  3. Si no s’han aplicat mai deduccions per R+D+I, és molt interessant fer-ne una revisió.
  4. Deduccions o bonificacions, menys conegudes que els ajuts però més eficients.
  5. ENISA + bonificacions: estratègia inicial.
  6. Activar bonificacions durant aquest exercici, sobretot si no hi ha activitat d’R+D, quan hi hagi previsió de no tenir prou impostos per liquidar deduccions.
  7. En el cas de projectes d’R+D, avaluar la monetització de les deduccions. 
  8. Els projectes amb ajuts públics són deduïbles igualment.
  9. Europa és molt atractiva però també molt competitiva. Convé no centrar totes les nostres opcions en aquest mercat.
  10. Avaluar els ajuts existents abans de plantejar-se una inversió, un projecte o una contractació.
Fotografia de Kaleidico a Unsplash
-Temes relacionats-
up