movi-image-valorar-innovacion-invertir-compania-cotizada-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Com es pot valorar la innovació abans d'invertir en una companyia cotitzada

Mon Jul 05 12:32:02 CEST 2021

Tot i que no és senzill mesurar la innovació objectivament des d'un punt de vista financer, sí que és possible incorporar en l'anàlisi determinats paràmetres clau

Cada dia és més difícil no relacionar l'exercici borsari de les companyies amb la seva estratègia d’innovació. En un món cada vegada més canviant i en què la pandèmia de la COVID-19 està accelerant encara més gran part d'aquests canvis, invertir en innovació ha passat de ser un element amb el qual intentar generar un avantatge competitiu a ser una qüestió de supervivència i d'adaptabilitat davant dels profunds canvis que experimenten àmbits com el social, l'econòmic o el tecnològic. En aquest sentit, la innovació és la resposta que ofereixen les entitats a aquestes transformacions, de manera que els seus models de negoci puguin oferir una sostenibilitat real a mitjà i llarg termini.

Reduir temps i costos de fabricació, millorar els sistemes de comunicació amb els clients en els serveis postvenda, afegir elements qualitatius als béns o als serveis que ja s'ofereixen al mercat, o aconseguir comercialitzar un nou producte complementant-lo amb les sinergies positives d'altres mercats o indústries. La innovació està avui íntimament lligada amb la tecnologia perquè és el camí per orientar de manera més eficient l'optimització i la millora de processos, per tal que una companyia augmenti la generació d'ingressos i, amb això, la seva rendibilitat. En contra del que pugui semblar, Europa és líder mundial en innovació, ja que, segons l'Índex Mundial d'Innovació 2020 de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, 7 dels 10 països més innovadors del món són al Vell Continent.

L'auge de la digitalització i de la innovació tecnològica no només ha seguit creixent durant la pandèmia, sinó que s'ha disparat gràcies a factors com la consolidació del teletreball, l'increment del comerç online o el desenvolupament exponencial dels serveis al núvol o per streaming. Per esmentar l'exemple possiblement més recurrent d'innovació digital, el format per les quatre grans tecnològiques globals (Google-Alphabet, Apple, Facebook i Amazon, més conegudes per l'acrònim GAFAM), els seus resultats el 2020 van ser molt positius, el que ha servit per disparar encara més la seva cotització borsària.

Pot interessar-te: Per què incloure en una cartera els GAFAM encara que cotitzin en màxims?

Amazon, gràcies al comerç electrònic, va duplicar els seus beneficis respecte del 2019 fins als 17.700 milions d'euros; mentre que Apple va recollir unes plusvàlues de 47.700 milions. Per la seva banda, a començaments del 2021, les accions de Google-Alphabet van tocar el seu màxim històric i van superar els 2.000 euros per títol; mentre que la companyia de la poma va aconseguir situar-se com l'empresa amb el valor borsari més gran del món, seguida precisament de Microsoft, Amazon i Google-Alphabet.

Mesurar la innovació per invertir

L'inversor minorista disposa d'una àmplia oferta de companyies cotitzades en què invertir entre els sectors més innovadors i disruptius del món, com la blockchain, la intel·ligència artificial, la robòtica o l’internet de les coses (IOT, per les sigles en anglès). En la majoria d'aquestes companyies, el nucli de la seva estratègia és la innovació, per la qual cosa poder avaluar-la en la seva justa mesura és clau per valorar-les i, posteriorment, prendre la decisió d'invertir-hi o no.

Pot interessar-te: Les tendències d'inversió d'aquest 2021

Conèixer quant val una empresa tecnològica o fins i tot una start-up implica analitzar, almenys, dues realitats: d'una banda, quin és el valor real de l'organització sense tenir en compte cap element d’R+D; és a dir, avaluar el seu capital humà, la seva reputació, l'organització entre els diferents departaments, el seu compromís social, la relació amb els proveïdors, les qualitats de la seva marca, etc. D'altra banda, consisteix a determinar, d'una manera aproximada, el valor econòmic de les disrupcions que posseeixi. De la suma d’aquests dos conceptes es determina la valoració real de l'entitat; dada que, dividint-la pel nombre d'accions en circulació, hauria de servir per determinar el preu de cada títol borsari.

 

Valorar la innovació implica una avaluació independent, analitzant el que aporta estructuralment a l'entitat en el seu conjunt

El problema de mesurar amb realisme la innovació s'intenta pal·liar amb sistemes d'avaluació. Per exemple, hi ha un model que es basa a comparar les noves disrupcions que presenta l'entitat pel que fa al que ja hi ha al mercat, i que es defineix com a estratègia d'innovació incremental. Una altra opció és avaluar si aquestes innovacions podrien arribar a crear nous mercats i indústries amb productes que ja estan operant; és a dir, establir una ruptura amb el que existeix. Finalment, hi ha l’estratègia d'innovació disruptiva, que es basa en el fet que els nous desenvolupaments canvien per complet en un sector i acaben definint regles inèdites i un escenari diferent per als diferents players.

Des del pla financer, traslladar això a números és complicat, tot i que l'aproximació més realista que solen dur a terme molts consultors especialitzats és la de la valoració intrínseca de la companyia. Aquesta anàlisi utilitza el mètode de descompte de flux de caixa, el que implica plantejar diferents escenaris i estimar com es comportaria l'entitat en cada un d'ells i quina flexibilitat operativa real tindria. El problema, com és lògic, és que el futur, i més en el món digital, és bastant incert. Per tant, és necessari complementar l'anàlisi amb altres elements més objectius com el pla de negoci de la companyia.

El retorn real de la innovació

Des del punt de vista corporatiu, moltes companyies utilitzen un indicador conegut com a retorn de la inversió (ROI) per convèncer possibles inversors a participar en el finançament de projectes relacionats amb R+D. Tot això sota la premissa que innovar sense poder demostrar i mesurar uns resultats concrets és poc efectiu si es vol captar l'atenció de nous socis.

Perquè el ROI sigui acceptat s'ha de basar en una sèrie de mètriques. D'una banda, hi ha les mètriques d'entrada, que es fan servir per mesurar les inversions; és a dir, l'esforç en talent, diners i temps que es necessita per gestionar amb èxit una estratègia d'innovació. D'aquesta manera, es porta a terme una estimació de l'assignació de recursos que ha de dedicar una organització a innovar, basant-se en algunes fites com, per exemple, la despesa en R+D en relació amb les vendes o el cost per empleat.

D'altra banda, a través de les mètriques de sortida s'avalua el resultat que ha generat la inversió en innovació, cosa que es mesura a través de l'evolució en el creixement dels ingressos, la productivitat o els costos laborals o organitzatius més baixos.

Juntament amb aquestes mètriques, és freqüent que es posin en marxa alguns indicadors clau de rendiment (KPI) per avaluar amb més realisme la innovació, com és el cas de la taxa d'innovació (que mesura el pes de la innovació en relació amb el pes que té en les vendes reals d'una companyia), el grau d'innovació (que estima com de disruptiva és una innovació en relació amb una indústria determinada) o el portafolis d'innovació (que té per objectiu avaluar durant quants anys una empresa pot beneficiar-se dels seus desenvolupaments en R+D al seu mercat de referència).

 

Fotografia de ThisisEngineering RAEng a Unplash
-Categories i etiquetes-
up