movi-image-eleconomista-aversion-riesgo-inversor-1
Envia'ns suggerències
Estalvi i Inversions
5 min del teu temps

Com és realment la meva aversió al risc com a inversor?

26/11/2020

El nivell de risc que cada inversor assumeixi li ha de permetre sentir-se còmode amb la seva decisió

En l'àmbit de les inversions, parlar de rendibilitat vol dir parlar, ineludiblement, de risc. Ambdós conceptes van de bracet i com més rendiment s'esperi aconseguir d'un actiu, més risc s’haurà d'assumir. El risc es podria definir com la incertesa que envolta una inversió, ja que no es pot saber si generarà guanys, si no es produirà cap benefici o, fins i tot, si es perdrà capital. Entendre aquests dos conceptes i com es relacionen entre si és clau per fer qualsevol operació.

A la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) diferencien dos tipus de riscos: el que s'està disposat a assumir i el que es pot assumir. En el primer cas, com expliquen des de l'organisme, “una persona pot fer inversions molt arriscades —amb l'esperança d'obtenir una rendibilitat alta— i estar totalment tranquil·la. Una altra, però, no podrà suportar la idea que les seves inversions pateixin el més mínim contratemps i, per tant, no li interessarà un producte que impliqui alguna possibilitat de pèrdua. Des d'aquest punt de vista, el nivell de risc que cada inversor assumeixi li ha de permetre sentir-se còmode amb la seva decisió”.

Això és el que marcarà el que es coneix com el perfil de l'inversor. Depenent del risc que es vulgui prendre, s'haurà d'optar per invertir en uns productes o en uns altres. Normalment es distingeixen tres perfils: el conservador, que intenta preservar el capital i vol superar la inflació i, que per tant, admet una baixa exposició al risc; el moderat, que busca l'equilibri entre estabilitat i creixement patrimonial, de manera que l'exposició al risc tolerada és intermèdia, i l'agressiu, que vol maximitzar la rendibilitat i, per tant, la seva exposició al risc és elevada.

El segon tipus de risc està relacionat amb el nivell de despesa que es pot assumir. Cal que el risc de les inversions estigui en consonància amb la situació financera i amb els objectius de l'inversor. “Si volem tenir una part dels nostres estalvis disponibles per atendre un pagament d'aquí a tres mesos, el nivell de risc que hem d'assumir en invertir serà molt baix, ja que no podrem exposar-nos al fet que, un cop hagin passat els tres mesos, tinguem menys diners i no puguem atendre el pagament”, assenyalen a la CNMV.

Escolta el Podcast de Banc Sabadell i descobreix com influeixen les emocions en la presa de decisions a l'hora d’invertir:

 

“El cervell fa que vegem l'estalvi com una pèrdua”, afirma Diego Valero, president de Novaster i expert en pensions i finances del comportament.

Tipus de risc financer

Tots els actius financers, en major o menor mesura, incorporen algun tipus de risc i, per tant, conèixer-los és fonamental abans d'invertir. Un d'ells és el risc del preu, en el qual es produeix una variació causada per factors específics o genèrics. Un exemple clar d'això han estat les caigudes abruptes que s’han vist aquests mesos als mercats a causa de la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

“Si invertim en accions d'una determinada empresa, correm el risc que en el futur aquesta empresa no assoleixi els resultats esperats (perquè els clients deixen de comprar els seus productes o serveis, perquè té despeses extraordinàries, etc.) i que, com a conseqüència, es produeixi un descens del preu de les seves accions al mercat”, argumenten des de la CNMV.

Un altre dels riscos és l'associat als tipus d'interès, la variació dels quals afecta els actius de renda fixa. Quan els tipus d'interès pugen, el preu de la renda fixa en cartera disminueix, i a la inversa. Per la seva banda, el risc de la liquiditat fa referència a la possibilitat de desfer la inversió al seu valor de mercat. “Una menor liquiditat redundarà, si la resta de característiques romanen iguals, en una major rendibilitat exigida. Alguns productes tenen una liquiditat restringida a unes determinades dates o tenen establertes comissions. En casos de liquiditat extrema, pot arribar a ser impossible recuperar la inversió en el moment desitjat. Amb caràcter general, es pot dir que els valors cotitzats són molt líquids, ja que és fàcil vendre'ls a un valor cert (la cotització que en aquest moment tinguin al mercat). Per contra, un immobile és poc líquid, ja que hi ha més incertesa sobre quin és el seu veritable valor, els costos associats a la venda poden ser significatius i si ens corre pressa vendre’l, probablement haurem de rebaixar-ne el preu”, exposen a la CNMV.

Finalment, també hi ha el risc de la divisa: És possible que el valor de les inversions es vegi afectat per les variacions en els tipus de canvi. Si un inversor espanyol adquireix accions en dòlars, la depreciació —la pèrdua de valor— del dòlar enfront de l'euro incidiria de manera negativa en la rendibilitat final.

Cal tenir en compte tots aquests elements a l'hora de determinar quin tipus de risc s'està disposat a assumir. Sobretot en un entorn com l'actual, en què les emocions solen influir de manera molt notòria en el comportament dels inversors i els porten fins i tot a prendre decisions equivocades i basades en els sentiments i no en la raó. De fet, el 80 % dels inversors particulars i el 30 % dels institucionals es mouen abans per inèrcia que per lògica, segons afirma la Harvard Business School.

Pot interessar-te: Psicologia i finances personals: el nostre cervell 'estima o odia' invertir?

Referent a això, Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, indica que “cap crisi s’ha predit i presumiblement cap ho serà. La crisi generada arran de la pandèmia de la COVID-19 torna a remarcar aquesta evidència. Molts poden dir el contrari, però justament una de les condicions perquè es produeixi una crisi econòmica o financera és que no s’esperi o s’anticipi”.

Per tant, tenint en compte que ningú té una bola de vidre que predigui el futur, Servetto recomana “estar preparats per enfrontar períodes d'incertesa i volatilitat amb les inversions. Per fer-ho, la recomanació clau és tenir els diners invertits correctament diversificats i amb un nivell de risc d'acord amb el perfil com a inversor”.

Invertir tenint en compte els biaixos

Les emocions juguen un paper fonamental en la presa de decisions, sobretot quan es tracta de sentiments negatius. Tal com explica Valero al Podcast de Banc Sabadell esmentant Daniel Kahneman i Amos Tversky, pares de la teoria prospectiva, el cervell percep les pèrdues amb una intensitat 2,5 vegades més gran que les recompenses. Per tant, el plaer de guanyar 100 euros és menor que el dolor que se sent en perdre'ls, perquè el cervell humà sempre tendeix a sobredimensionar les coses negatives.

Per això, un dels consells dels experts és deixar-se assessorar per professionals. Al capdavall, quan hi ha un problema de salut es va al metge i amb les finances hauria de passar el mateix. “L'assessor analitza les coses amb una certa distància, que li aporta perspectiva i l'ajuda a plantejar d’una manera racional les decisions d'inversió. A més, compta amb la formació i l'experiència específiques que són la base professional indispensable per a la tasca que duu a terme”, sosté Federico Servetto.

Al voltant d'una de cada tres persones confia en els assessors financers abans de prendre cap decisió relativa als seus diners. Una xifra encara baixa si es té en compte que Valero explica al podcast que el 70 % de les decisions econòmiques es prenen sota la influència de les emocions.

Si a la manca d'educació financera hi afegim les emocions descontrolades, és més que probable que es prenguin decisions errònies. “Els biaixos són molts i variats. Com que són elements intrínsecs a l'ésser humà, són molt difícils de controlar per aquells que no estiguin habituats al dia a dia dels mercats financers. Per exemple, un biaix molt típic és la dissonància cognitiva; és a dir, ens creiem el que ens volem creure i, en molts casos, això pot no coincidir amb la veritat”, apunta el director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell.

Així, continua l'expert, “és molt comú infravalorar els riscos basant-nos en elements com les rendibilitats passades. Tanmateix, en aquesta línia d'actuació solem deixar de banda la realitat més evident: no hi ha rendibilitat sense risc i les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures”.

Mantenir la calma

En els moments de gran incertesa és quan l'instint de fugida es posa en marxa i, generalment, porta l'inversor a vendre precipitadament en comptes de mantenir la posició o fins i tot a aprofitar-ho per incrementar-la. Es requereix calma que, a més, s'ha d'acompanyar de paciència per esperar que el mercat s'estabilitzi i la incertesa doni pas a les oportunitats.

En aquest sentit, com sosté Servetto, hi ha dos moments clau quan es prenen decisions d'inversió: en comprar i en vendre qualsevol tipus d'instrument financer. “Tots dos moments són vitals per a l'èxit de la inversió. Ara bé, generalment la decisió de compra es medita i s’estudia amb més detall, mentre que el moment de la venda es reflexiona poc i sol estar influenciat per elements externs, com el context o la incertesa. Aquest és un dels principals errors en què s'incorre generalment i que en molts casos porta a males experiències amb la inversió”.

APRENDRE MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i ves un pas més enllà amb els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.

A més de l'aversió al risc, Federico Servetto identifica altres biaixos molt habituals en les resolucions de l'inversor. És el cas de les decisions heurístiques, aquelles en què se sol buscar la solució d'un problema mitjançant mètodes no rigorosos o racionals; és a dir, mitjançant aproximacions. També destaca l'efecte regència, que és l'error a partir del qual hi ha massa confiança en la qualitat de la memòria, que porta les persones a confiar més en l'experiència que en estudis independents o en l'experiència d'altres.

Pot interessar-te: Els inversors valoren la presa de decisions empresarials basades en dades

Així mateix, el context hi juga un paper fonamental, ja que la situació econòmica, social i política és determinant. Igual d’important que la personal. No es prenen les mateixes decisions en èpoques de bonança que durant una crisi econòmica. També cal intentar desfer-se de l'efecte àncora: el passat recent ens amarra i per això és més important que el mateix present, i aquest fet provoca que s'ignorin els fets demostrables i quantificables. Finalment, les persones tendeixen a persistir en l'error, i això fa que repeteixin accions no beneficioses.

Fotografia d'Adam Nowakowski a Unsplash
-Temes relacionats-
up