Fa un any que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava la pandèmia de la COVID-19 (11 de març) i que el Govern espanyol decretava l'estat d'alarma (14 de març). En aquell moment el món treia el cap a l'abisme, amb una incertesa inaudita tant de la banda sanitària com de l'econòmica i social. Les ciutats es van silenciar amb l'activitat reduïda als serveis essencials i es produïa un confinament en l'àmbit nacional que duraria fins al juny, amb una desescalada desigual i múltiples onades posteriors amb les seves respectives restriccions autonòmiques.
La COVID-19 i el seu impacte en les borses
Les borses van ser les primeres a reflectir el que s'acostava: una nova recessió. L'IBEX 35 registrava la seva pitjor sessió en la història amb un descens del 14,06 %, el 12 de març. Aquest mateix dia, l'índex alemany DAX 30 i el francès CAC 40 baixaven més del 12 %, l'italià FTSE MIB 30, el 17 %, i Wall Street, per sobre del 10 %.
Les vendes van ser indiscriminades. Tots els sectors es van veure afectats pel corrent pessimista. «La crisi sanitària va arribar en un moment en què els mercats es trobaven en una fase madura, encara que va ser una mica imprevisible; ningú estava preparat per al que va passar», explica Pedro del Pozo, director d'inversions a Mutualidad de la Abogacía.
La interrupció de la mobilitat va fer que el preu del Brent, el de referència a Europa, marqués el valor més baix des de 1999: 19,19 dòlars per barril. Un any després, ha superat els 69 dòlars.
Després decaigudes històriques el març del 2020, les borses es van estabilitzar i la majoria va emprendre el camí cap a la recuperació. Aquesta millora va permetre redreçar el balanç anual; en el cas de l'IBEX 35, la caiguda al tancament de l'exercici va quedar en el 15 %.
«Totes les borses mundials van registrar caigudes importants al llarg del 2020. Si bé és cert que durant els primers mesos de la pandèmia els inversors van recollir beneficis, tot seguit van anar canalitzant els seus estalvis cap a altres mercats com el dels Estats Units d'Amèrica (EUA) i els emergents, i cap a altres sectors com el tecnològic», explica Rodrigo Yagüe, professor de l’OBS Business School.
Estímuls, liquiditat i tipus d'interès baixos
Durant tot l'any, els bancs centrals van donar suport als mercats amb una sèrie de programes d'estímuls monetaris, alguns sense precedents; van fer injeccions massives de liquiditat per evitar el col·lapse davant el pànic generalitzat; i van realitzar compres d'actius públics i privats. Actualment, els tipus d'interès romanen en mínims històrics, una cosa positiva per al cost financer dels governs i de les empreses i per a aquelles famílies que busquen finançament. «Amb tipus molt més baixos estem davant d'una situació avantatjosa per demanar una hipoteca», reflexiona Antonio Saiz, director d'Oferta d'Estalvi i Inversió de Banc Sabadell en el Podcast de Banc Sabadell. És a dir, els préstecs poden ser més barats.
Ara, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que intensificarà el ritme de compres mensuals de deute a través del seu programa de compres contra la pandèmia (PEPP, per les sigles en anglès) en el pròxim trimestre, després d'haver examinat les condicions de finançament i les previsions d'inflació. Aquest programa, posat en marxa el març del 2020 per l'organisme que presideix Christine Lagarde, té un volum total d’1,85 bilions d'euros i la seva data límit de compres netes és març de 2022.
A més del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, per valor de 750.000 milions d'euros i aprovat l'any passat, per fer front als danys econòmics i socials provocats per la crisi derivada de la COVID-19.
Per la seva banda, el president dels EUA, Joe Biden, acaba d'aconseguir l'aprovació per part del Senat americà d'un paquet de mesures econòmiques per combatre la crisi. Entre elles es recull el pagament directe de 1.400 dòlars als contribuents que tinguin ingressos inferiors als 75.000 dòlars anuals i ajudes a l'atur. La Reserva Federal (Fed) està comprant 80.000 milions de dòlars mensuals en bons del Tresor i altres 40.000 milions de dòlars en actius hipotecaris.
Quina és la previsió per al 2021?
Amb tota l'artilleria treballant per a la recuperació i iniciat el calendari de vacunació en el món, s'han anat revisant a l'alça les previsions econòmiques i canviant les estratègies d'inversió.
Per als beneficis empresarials es maneja un creixement superior al 30 % a Europa, que en el cas d'Espanya probablement sigui encara més gran. Les cotitzades de l'IBEX 35 van registrar en conjunt unes pèrdues històriques de més de 8.000 milions d'euros el 2020.
Pel que fa a l'economia, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) acaba d'elevar l'estimació de creixement del producte interior brut (PIB) per a Espanya al 5,7 % el 2021, en línia amb el que espera la Comissió Europea (5,6 %), després de patir el major ensorrament d'entre els països desenvolupats el passat exercici (-11 %).
En aquesta caiguda de l'economia espanyola van ser decisius el sector turístic i el de serveis. Companyies com Meliá Hotels i International Airlines Group (Iberia, Aer Lingus, British Airways, Level i Vueling Airlines) van perdre un 65 % i un 70 % entre gener i març del 2020, respectivament.
2021 ha començat amb bones expectatives per a les borses, però segueixen molt condicionades per l'evolució de la pandèmia, que encara genera confinaments locals, i per l'evolució de les campanyes de vacunació.
Els valors tecnològics han començat a corregir després del ral·li alcista de l'exercici anterior, donant pas als més castigats, els més exposats al cicle econòmic. «La recuperació de la Borsa espanyola dependrà de la combinació de dues forces: d'una banda, l'evolució de sectors i empreses enquadrades en els grups de major pes (banca, telecomunicacions, construcció, turisme), i de l'altra, companyies que estan reorientant els seus negocis», explica Domingo García Coto, director del servei d'estudis de Borses i Mercats Espanyols (BME).
La Borsa espanyola roman una mica endarrerida de la resta. Ha recuperat un 40 % des dels mínims de març del 2020, davant de les pujades de més del 60 % que experimenten el DAX 30 o el CAC 40 i del 70 % dels índexs nord-americans, que tenen un gran component tecnològic.
Quines són les tendències d'inversió?
Les apostes d'inversió de present i de futur més immediat es centren en les megatendències. I en aquest grup, els sectors relacionats amb la salut (farmàcia i biotecnologia), les renovables, la tecnologia i les companyies amb criteris ESG (sigles de environmental, social and governance en anglès) ocupen posicions de preferència en les carteres dels gestors.
La digitalització ha accelerat el seu procés de creixement amb la pandèmia, i hi ha canvis que han arribat per quedar-se, com el teletreball, l'automatització i la robòtica.
L'àmbit de la salut no només abasta la salut com a tal, sinó també els canvis demogràfics com l'envelliment de la població que requerirà una major cura. La digitalització també està sent fonamental en aquest sector; per exemple, per a la telemedicina o la cirurgia robòtica.
Pel que fa als criteris ESG, l'Acord de París, al que s'acaba de reincorporar EUA després de la victòria de Joe Biden i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides tenen compromesos al món en la lluita contra el canvi climàtic. La Xina, Corea de Sud i el Japó, que estan entre els principals emissors de CO2, seran neutres en carboni entre 2050 i 2060. Per la seva banda, Europa s'ha marcat 2050 com un any objectiu per assolir la seva neutralitat en carboni, per allò, entre altres plans, comptarà amb l'impuls dels 750.000 milions d'euros del Fons de Recuperació Europeu, dels quals un 37 % aniran destinats a la transició ecològica.
La pandèmia deixa, un any després del seu inici, un ampli ventall d'oportunitats d'inversió entre valors excessivament castigats, els que es beneficiaran de la recuperació i de les noves tendències.
A la vegada, és important tenir en compte l'evolució de la inflació, ja que tota inversió per ser rendible ha d'intentar batre, per almenys no perdre poder adquisitiu. En aquest sentit, el BCE preveu que la inflació pugi al 2 % en el quart trimestre d'aquest any.
L'últim estudi sobre l'estalvi de les famílies elaborat per l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO) en col·laboració amb el Banc d'Espanya, mostra que els espanyols atresoraven el setembre del 2020 gairebé 2,43 bilions d'euros, dels quals un 42 % es trobava en efectiu i en dipòsits.
Pot interessar-te: L'assessor financer, clau per navegar amb èxit en els mercats el 2021
