movi-image-cambiado-poder-adquisitivo-espanoles-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Com ha canviat el poder adquisitiu dels espanyols amb la pandèmia

Wed Mar 31 09:15:06 CEST 2021

El salari mitjà ha caigut un 3,1 %, sent el resultat més desfavorable en, almenys, els últims 50 anys

Ingressos, despeses, atur, ERTO... Aquests són alguns dels conceptes que han cobrat una gran rellevància arran de la crisi provocada per la COVID-19. No és per menys si es té en compte que Espanya va finalitzar 2020 amb una pujada de l'atur de 527.900 persones, el que va suposar un 16,5 % més que l'any anterior, i un retrocés de l'ocupació de 622.600 treballadors (-3,1 %), reflectint en els dos casos les pitjors dades anuals de l'Enquesta de Població Activa (EPA) des de l'any 2012. D'aquesta manera, la taxa d'atur es va situar en el 16,13 %, sent el nombre total d'aturats de 3,72 milions de persones.

A més, les llars amb tots els seus membres en atur van pujar el 2020 a 183.900 casos, un 18,1 % més respecte al 2019, fins a situar-se en 1,2 milions, la seva major xifra en un tancament d'any des de 2017. Així mateix, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), aquesta crisi ha suposat el tancament d'una mica més de 207.000 empreses (una de cada sis) i ha obligat a tancar a 323.000 autònoms, el 10 % del total, segons les dades corresponents als nou primers mesos del 2020.

Aquest impacte en el mercat laboral ha tingut una conseqüència directa en el salari mitjà dels treballadors espanyols i, per tant, el seu poder adquisitiu. Segons l'últim informe d'Adecco Group Institute, la tendència a l'alça del salari mitjà a Espanya, que s'havia iniciat en la segona meitat de 2017, ha conclòs. Així, aquest indicador acumula tres trimestres consecutius de caiguda i s'ha situat en els 1.641 euros mensuals (excloent pagues extraordinàries, hores extres i altres conceptes). El descens interanual, del 3,1 %, és el resultat més desfavorable en, almenys, els darrers 50 anys.

Referent a això, els salaris dels espanyols han perdut un 1,4 % de capacitat de compra (un cop descomptada la inflació). És a dir, que amb el seu sou poden gastar un 1,4 % menys, mentre que, un any enrere, el poder adquisitiu pujava un 0,9 %. Traslladat a xifres, aquesta disminució implica que l'assalariat mitjà té a la butxaca 280 euros menys al cap d'un any.

Segons un estudi del Grup KRUK, companyia de gestió de cobraments, el 43,1 % de la població enquestada reconeix que té menys ingressos que abans. Davant d'aquesta situació, la capacitat financera i de pagament de moltes llars es veu minvada, com reflecteix el fet que un 24,2 % afirma que ha tingut dificultats per pagar les despeses habituals del dia a dia, i el 27,5 % explica que ha tingut problemes per afrontar despeses extraordinàries o que no tenia previstos.

Pot interessar-te: Què implica per a la butxaca dels espanyols que el salari mitjà augmenti?

 

Què passa per comunitats autònomes

Si s'amplia aquesta anàlisi a les comunitats autònomes, la retribució mitjana ha caigut en tots els territoris a excepció de la Regió de Múrcia, on s'ha incrementat un 1 %, fins a situar-se en els 1.458 euros. No obstant això, aquesta millora no ha estat suficient perquè aquesta comunitat abandoni els últims llocs de la cua pel que fa als sous mitjans més baixos. Al costat de la Regió de Múrcia se situen les illes Balears (1.405 euros), Extremadura (1.338 euros) i les Canàries (1.281 euros). Els arxipèlags han patit la major retallada en els salaris mitjans, amb un retrocés del 13,2 % en el cas de les illes Balears i del 12,8 % a les Canàries.

A l'altre costat de la balança es troben la Comunitat de Madrid (1.964 euros), el País Basc (1.954 euros) i Navarra (1.837 euros), que segueixen copant els primers llocs de la classificació amb les retribucions més elevades. Per la seva banda, Catalunya, que ocupa el quart lloc, ha experimentat una baixada interanual del 4,6 %, el que ha deixat el salari mitjà en els 1.725 euros (es tracta de la tercera major retallada autonòmica). A més, el Principat d'Astúries completa el llistat d'autonomies que superen la mitjana nacional, amb 1.672 euros al mes.

A la resta dels territoris, Cantàbria registra un salari mitjà de 1.582 euros, Aragó de 1.530 euros, Galícia de 1.523 euros i la Rioja de 1.507 euros. Ja per sota dels 1.500 euros se situen Castella-la Manxa (1.489 euros), Castella i Lleó (1.483 euros), el País Valencià (1.482 euros) i Andalusia (1.475 euros).

Quins canvis ha experimentat el poder adquisitiu dels espanyols?

Pel que fa al poder adquisitiu de la ciutadania, cal destacar els casos de Galícia, del Principat d'Astúries i de Navarra, que continuen amb la tendència a l'alça que ja registraven un any enrere, abans de l'esclat de la pandèmia. Els gallecs són els que més poder adquisitiu han guanyat, un 1,9 %. Cal destacar també el que ha passat en territoris com la Regió de Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia, que han aconseguit revertir la pèrdua de poder de compra d'ara fa un any, protagonitzant increments de l'1,8 %, de l'1,2 % i del 0,4 %, respectivament.

Pot interessar-te: La riquesa de les famílies espanyoles ha crescut un 5 % amb la COVID-19

A la resta de territoris els ciutadans han experimentat un retrocés en la capacitat de compra. Els menys acusats s'han produït a la Rioja, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Extremadura, amb una pèrdua inferior a l'1 %, mentre que a les illes Balears i les Canàries la retallada ha estat del 12 % i del 12,1 %, en cada cas.

La situació de les illes respon al fet que són les dues regions amb un major nombre de treballadors acollits als expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Segons Randstad Research l'arxipèlag canari compta amb un 10,8 % del total d'afiliats a la Seguretat Social inclosos en aquesta mesura, mentre que el balear acull un 7,3 %. I és que el turisme, un dels sectors més copejats per la pandèmia, suposa un 42,1 % del producte interior brut (PIB) de les illes Balears i un 30,5 % de les Canàries.

Més estalvi?

A Espanya les famílies no compten amb una cultura d'estalvi adequada. En comptes d'estalviar en els moments de bonança econòmica, les llars espanyoles eleven el seu consum; mentre que, davant de circumstàncies econòmiques adverses, eleven la seva taxa d'estalvi. Aquesta és una de les conclusions de l'Observatori de l'Estalvi Familiar, una iniciativa conjunta de la Fundació Mutualitat Advocacia i la Fundació IE.

De fet, en el segon trimestre del 2020 la taxa d'estalvi de les llars va arribar el 31,1 % de la renda disponible, gairebé 60.300 milions d'euros, una xifra històrica, segons l'INE. En el cas del tercer trimestre, última dada disponible, aquest indicador es va situar en el 4,8 % (eliminats els efectes estacionals i de calendari va ser del 15,1 %).

Per la seva banda, l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO) assenyala que l'estalvi financer (actius financers) de les famílies espanyoles es va situar en 2,31 bilions d'euros a finals de setembre del 2020, segons dades del Banc d'Espanya. En el tercer trimestre, les llars espanyoles van reduir en 38.986 milions d'euros el seu saldo en actius financers.

En termes interanuals, i en un entorn d'elevada incertesa amb una notable aversió al risc de les famílies, 2020 va tancar amb un increment dels dipòsits de les llars d'un 7,7 %, fins a arribar a la xifra rècord dels 960.000 milions d'euros. De fet, els dipòsits ja representen gairebé el 42 % de l'estalvi financer de les llars, pràcticament en nivells de 2013.

Pot interessar-te: Ara que estalviem més, sabem com fer créixer els nostres diners?

Com explica Amelia Pérez Zabaleta, presidenta del Col·legi d'Economistes de Madrid (CEMAD), «com el consum ha disminuït, l'increment d'estalvi s'ha mantingut, entre d'altres, per un motiu de precaució, per la preocupació de disposar de fons per poder fer front a imprevistos. No és un estalvi destinat a la inversió en béns duradors, sinó més aviat un estalvi que s'ha atresorat i que es troba en gran part en efectiu i dipòsits a la vista, ja que és més fàcil reemborsar-lo». Si bé s'espera que el 2021 les taxes d'estalvi de les llars espanyoles siguin superiors a les d'anys anteriors, no serien tan elevades com en 2020.

Segons les previsions del Banc d'Espanya, el consum privat creixerà en 2021, en l'escenari central, un 8,8 %, taxa que s'elevaria fins al 10,7 % en l'escenari suau i que baixaria al 6,1 % en el sever. Un cop resolta la crisi sanitària i restablerts els nivells habituals de despesa, les taxes d'avanç del consum tendiran també a moderar-se, tot i que seran encara relativament elevades en el conjunt de 2022 a causa dels efectes d'arrossegament positius amb origen a la segona meitat del present any.

Pot interessar-te: Menys despeses i més estalvi: es mantindrà aquesta tendència el 2021?

En aquest context, és important saber que tenir els estalvis aturats genera pèrdues amb el temps, ja que el valor dels diners es deprecia. Amb la calculadora Quin és el cost de tenir els meus estalvis aturats? de Banc Sabadell es pot comprovar fàcilment: per exemple, una persona que té 5.000 euros guardats i que mensualment pot estalviar 200 euros; podria obtenir en 10 anys gairebé 23.700 euros. Si aquest estalvi s'invertís, amb un perfil moderat, el valor real d'aquests diners seria de gairebé 36.500 euros.

Un vehicle adequat per maximitzar els estalvis són els fons d'inversió, ja siguin de renda variable, renda fixa o mixtes. Aquest producte és una de les millors opcions per «no posar tots els ous a la mateixa cistella», ja que permet accedir a una cartera ben diversificada per tipus d'actius, països i sectors, amb bona fiscalitat (es beneficien de l'ajornament fiscal), amb liquiditat i una gestió professional. Juntament amb la diversificació, aspectes com ajustar la inversió al perfil de risc, mantenir la inversió en el termini recomanat, invertir amb constància o realitzar aportacions periòdiques són essencials per minimitzar el risc.

També és decisiu comptar amb ajuda professional. És important recórrer a la figura del gestor personal o assessor. Actualment, amb l'entrada en vigor de la normativa MiFID sobre mercats d’instruments financers (en anglès Markets in Financial Instruments Directive) hi ha una protecció màxima de l'usuari a l'hora de ser assessorat en productes d'estalvi i inversió. És important deixar-se aconsellar pels professionals del sector; uns professionals degudament formats i acreditats per a l'exercici de la seva funció. L'assessorament serà de màxima transparència i protecció i sempre oferirà les alternatives que es corresponguin sobre la base de la formació, l’experiència i els objectius del client.

Pot interessar-te: Per què és important passar de l'estalvi a la inversió?

 

Fotografia de cottonbro a Pexels
-Categories i etiquetes-
up