movi-image-cambiado-comunicacion-covid-1
Envia'ns suggerències
Transformació digital
4 min del teu temps

Com ha canviat la comunicació amb la COVID-19?

27/10/2020

A l'era post-COVID-19, la lluita per la confiança, la veracitat i la proximitat impera en els mitjans de comunicació, que intenten subsistir amb nous models de negoci i de finançament.

Ara més que mai s'està posant a prova la frase «no sobreviu el més fort, sinó el que millor s'adapta», tal com va sentenciar Charles Darwin. Un fet que, en èpoques de canvi com l'actual, s'aplica tant a l'àmbit individual com a l'empresarial, en el qual la comunicació és una de les indústries que, pel fet d’estar en contacte constant amb la societat, pateix aquestes transformacions abans que altres sectors. Així ho explica Ester García Cosín, CEO de l'agència de mitjans Havas Media Group Espanya, en el podcast de Banc Sabadell, en què afirma que el sector està experimentant «una transformació de la mateixa indústria i del model de negoci des de fa uns quants anys».

Precisament, arran de la COVID-19 i durant el confinament, els hàbits de consum en els mitjans s'han modificat de manera dràstica de la mateixa manera que ha canviat l'esquema de vida dels usuaris. I és que segons el ranking de Statista dels mitjans de comunicació més utilitzats per la població per informar-se sobre el coronavirus SARS-CoV-2 a Espanya, el mes de març del 2020 el 85 % dels espanyols, durant el confinament, s'informava sobre la pandèmia a través de la televisió com a canal preferit; el 54 % ho feia a través de la premsa online, i el 53 %, a través dels comunicats de fonts oficials. Internet i les xarxes socials ocupaven el quart i cinquè lloc amb el 41 % i el 38 %, respectivament.

«És responsabilitat de tots els actors que la població accedeixi a informació verídica, equilibrada i útil. Els polítics haurien de deixar de banda els interessos partidistes i de curt termini i complir el seu deure com a servidors públics. Les institucions i empreses han d'invertir a traslladar missatges realistes però que ajudin la gent a superar aquesta crisi. Els mitjans han d'optar per ser més rigorosos, si és possible, del que se’ls exigeix en una situació normal. I els influencers a les xarxes socials han de mesurar molt bé fins on arriben per aconseguir més impacte», explica Pablo Fernández, fundador i CEO de l'agència ViewPoint Communication. «En temps d’adversitats com l'actual, les persones volem claredat, sinceritat i empatia. I tota la llum que sigui possible per traçar el nostre propi camí dins del túnel on ens trobem», afegeix.

El paper i els nous reptes dels mitjans amb la COVID-19

Els mitjans s'han esforçat per donar informació sobre aquells assumptes que més interès i preocupació suscitaven entre els ciutadans i, durant mesos, la COVID-19 ha ocupat pràcticament la totalitat de l'espai informatiu. Els professionals dels mitjans consideraven, i ho continuen fent, que la verificació d'informació i la immediatesa gairebé a l'hora dels fets són els dos factors més importants que han de tenir en compte tant els departaments com les agències de comunicació. 

Malgrat l'esforç dels professionals, de la mateixa manera que en altres sectors, la crisi econòmica ha impactat en aquesta indústria, el que ha derivat en ERTOs i en reduccions de la inversió publicitària. Això ho demostra el fet que el 82 % dels periodistes espanyols situa l'acomiadament com a principal font d'incertesa, segons l'enquesta realitzada per l'agència de comunicació AxiCom amb l'objectiu d'analitzar com la crisi de la COVID-19 ha afectat els mitjans de comunicació. En concret, els participants consideren que les retallades en plantilla seran el principal impacte que tindrà, a escala econòmica i estructural, la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19 en el sector dels mitjans. La segueixen una contractació de col·laboradors més baixa (73 %), el reajustament dels salaris (67 %) i la possible desaparició d'algunes publicacions (54 %). 

Així mateix, el descens considerable de la publicitat ha fet que els mitjans hagin de buscar noves fórmules de finançament. Per això, el branded content (45 %) se situa com l'eina més utilitzada per fer front a aquesta escassetat d'ingressos, seguida d'una incidència més forta del clickbait o pescaclics (36 %).

Les Fake News, conseqüència de la manca de confiança en les institucions socials

En aquest context, les notícies falses o fake news han tornat a acaparar els debats de l'opinió pública; aquest cop perquè són especialment perilloses pel fet de tractar de temes de salut i de la integritat física de les persones. Aquests continguts tendenciosos, que solen difondre’s en forma de notícies o titulars pseudoperiodístics i que fomenten la desinformació, han augmentat amb l'aparició de la pandèmia. 

Internet i les xarxes socials en són el seu millor brou de cultiu, ja que en propicien la viralització. Basant-se en el comportament a l'hora de compartir aquest tipus de publicacions, l'informe de l’OBS Business School, «Las Fake News se difunden más rápido que las noticias reales» afirma que entre el 9 % i el 15 % dels comptes de la xarxa social Twitter són perfils falsos, mentre que la plataforma Facebook registra, aproximadament, 60 milions de bots. No obstant això, estudis recents han determinat que és l'acció humana la principal causant de la difusió de notícies falses.

La pèrdua de credibilitat en els mitjans de comunicació s'ha convertit en un dels reptes en què l’usuari ha de posar més atenció. A Espanya, només un 48 % de la població confia en el rigor dels mitjans de comunicació. Així, les fake news s'han arribat a veure, segons l’informe esmentat, com el resultat d'una crisi de confiança en les institucions socials.

Com s'han adaptat els mitjans als canvis socials?

La informació digital és la nova reina. Més de la meitat de la població consumeix notícies a través d'Internet en el nou ecosistema informatiu i en repetides ocasions o, almenys, un cop al dia. Aquí la credibilitat també va a la baixa i s’hi afegeix la sobreabundància i l'alta viralitat dels continguts que es consumeixen en aquests canals, cosa que pot generar situacions de desinformació.

Tanmateix, l'interès per estar informats es manté sempre, encara que el canal i els formats canviïn. Al seu torn, els que també estan experimentant una transformació són els models de negoci de les companyies. D'una banda, cada vegada més mitjans d’Espanya estan adoptant la fórmula de mur de pagament (paywall) apostant per un periodisme de més qualitat en els continguts, quelcom que els mitjans estrangers van començar a fer ja el 2008. De l’altra, si fins ara les marques i les plataformes d'entreteniment havien centrat la seva oferta en l'individualisme i la personalització, actualment s'està notant que el consumidor també valora el factor sorpresa, perquè ningú vol veure el mateix tipus de programació cada dia. És aquest factor sorpresa el que encara no està controlat, afegeix la CEO d'Havas Media Group en el podcast de Banc Sabadell.

 

 

Amb l'avenç de la tecnologia, els usuaris han canviat i, per tant, demanen noves narratives, a les quals els mitjans s'han hagut d'adaptar. Una tendència «clau», comenta García Cosín, ha estat la relacionada amb la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses, i això s'ha vist de manera molt clara amb la crisi de la COVID-19. Fa anys, quan una marca decidia comunicar que estava fent una acció d’RSC, estava mal vist. Ara, la tendència és completament a la inversa: «El compromís d'un consumidor envers una companyia i una marca depèn del que aquesta companyia li demostri que està fent per a la societat o per a un col·lectiu. Aquest és el valor real que farà que esculli una marca i no una altra i l'exemple de la pandèmia és molt descriptiu, perquè les companyies han hagut i han d’explicar als consumidors què estan fent per al seu entorn. Per relatar-ho, el format publicitari ha de ser un altre», sentencia García Cosín.

La tecnologia no afavoreix la comunicació, afavoreix la connexió

Si la pandèmia ens ha deixat algun aprenentatge és el paper fonamental que tenen els mitjans i la comunicació en la societat. És per això que la comunicació hauria d'estar entre les prioritats dels directius, segons comenta Jaume Gurt, assessor i mentor de directius, en el podcast de Banc Sabadell. Per a ell, la millor recepta en aquest sentit és preguntar-se «des d'on comunico» i fer-ho sempre amb l'autenticitat a la mà, ja que «parlar d'un mateix i parlar d'emocions és una cosa personal que sempre serà així i, amb això, la informació es fon amb les emocions, i aquest és el joc que s'ha de fer avui dia». 

Amb el teletreball i les comunicacions online encara imposades en la majoria dels àmbits, la comunicació interpersonal ha patit grans canvis. Sens dubte, la tecnologia ha facilitat la connexió, però no la comunicació. En paraules de Jaume Gurt, «les eines ens han permès connectar-nos i veure'ns, però l'ésser humà s'ha desenvolupat en una comunicació presencial i encara no s'ha entrenat per percebre tots els elements importants de la comunicació —com l'entonació, l'energia que desprèn cadascú, el llenguatge corporal, etc.— a través d'una pantalla. En el futur, les pròximes generacions hi estaran entrenades i tindran una percepció molt més rica».

-Categories i etiquetes-
up