Als grans reptes ecològics, econòmics i socials que tenen les urbs del segle XXI, se li afegeix un de més: el sanitari. La pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 ha incidit en la necessitat de repensar el model de ciutat. Un lloc amb millor qualitat de vida on els seus habitants puguin sentir-se segurs, però també on s'aposti per la proximitat, l'ús dels espais públics, cada vegada més verds, i una mobilitat sostenible sense renunciar a un sentiment de pertinença.
Adaptar la ciutat a les noves necessitats que implica la COVID-19 no és una tasca senzilla. Els espais han de ser segurs i lliures de contagi, el transport públic no pot estar massificat, però tampoc s'ha d'abusar del cotxe, i s'ha de fomentar el comerç de proximitat. A això cal sumar-hi que més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, i s'espera que aquesta xifra augmenti fins a un 70 % l'any 2050.
«La pandèmia ha posat de manifest, per exemple, l'àrea del quilòmetre, on hi ha d'haver serveis essencials a l'abast de la ciutadania. Això demostra que cal tenir ciutats dinàmiques, multifuncionals i autosuficients», afirma Laia Soriano-Montagut, membre de l'Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes. Per a ella, les ciutats s'han de concebre a l'escala humana i buscar un equilibri entre barris. «Han de ser habitables i llocs d'acollida on conflueixin la qualitat ambiental, el benestar laboral i educatiu, un bon sistema de serveis públics, de mobilitat i d'integració cultural», destaca l'especialista en dret administratiu, territorial i urbanístic.
Et pot interessar: Ciutats emergents: on viurem després de la COVID-19?
Espais multifuncionals i sostenibles
Amb el confinament es van limitar els desplaçaments, i la qualitat de l'aire a les ciutats va millorar. «Això ha estat una oportunitat i ha servit perquè la gent prengui consciència que si es canvien els models de mobilitat, milloren l'atmosfera i els ecosistemes», comenta Soriano-Montagut. Segons ella, la COVID-19 ha posat sobre la taula moltes qüestions, però, un cop s'aconsegueixi controlar l'epidèmia, hi haurà nous (i vells) reptes als quals enfrontar-se com, per exemple, fer que les ciutats multifuncionals siguin més accessibles sense renunciar a la sostenibilitat i al contacte social en espais oberts.
Per a Soriano-Montagut, que la gent marxi a viure a segones residències no té gaire sentit, tret que hi hagi un canvi de vida total que no els obligui a tornar a la ciutat a treballar o a dur els fills a l'escola. «És anecdòtic perquè la pandèmia no durarà sempre. Una altra cosa és que les administracions incrementin la seva aposta pel teletreball i això permeti una major deslocalització de la població i una distribució poblacional pel territori. En conseqüència, es contribuirà a reduir la mobilitat privada i, alhora, millorarà la qualitat de l'aire», destaca.
Ajuts a les empreses i als més vulnerables
Les ciutats han d'adoptar estratègies de recuperació a llarg termini que les transformi en urbs intel·ligents, verdes i inclusives per fer front a la crisi sanitària i a les seves conseqüències.
Aquesta és una de les conclusions de l'informe Cities Policy Responses, que va publicar recentment l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Les respostes per evitar la propagació de virus passen per urbs que siguin més resilients i ecològiques, basades en l'economia circular i en les quals la digitalització faciliti la vida dels seus habitants.
Et pot interessar: Economia circular: com la COVID-19 ens ha convertit en ciutadans més compromesos
«Moltes ciutats ja estan adoptant mesures per donar suport a les empreses locals i impulsar l'ocupació, la construcció i la renovació d’habitatges assequibles», explica Aziza Akhmouch, responsable de la Divisió de Ciutats, Polítiques Urbanes i Desenvolupament Sostenible de l'OCDE. «A més de mesures a curt termini, com l'assessorament o el subministrament d'aliments o de refugi, les administracions locals han desenvolupat estratègies a llarg termini i plans d'inversió destinats a ajudar els col·lectius més vulnerables», ha afegit, per a qui «la vida després de la COVID-19 serà probablement una vida amb la COVID-19».
Tot a un quart d'hora de casa
El modelo de la ‘ciudad de 15 minutos’ encaja con las recomendaciones de la OCDE. “Es hora de avanzar, no tanto hacia la planificación urbana, sino hacia la planificación de la vida urbana”, asegura en LA Network el urbanista Carlos Moreno, artífice de la idea de urbe en la que los servicios básicos están a menos de un cuarto de hora de la vivienda. Este experto defiende “una ciudad poliédrica, que ofrezca calidad de vida en las distancias cortas, la cronotopía, para acceder más fácilmente a las seis funciones sociales urbanas esenciales: habitar, trabajar, aprovisionarse, cuidarse, aprender y descansar”.
«Es tracta d'utilitzar els metres quadrats existents molt més i millor, i fer que un lloc tingui diversos usos», afirma Moreno, especialista en ciutats intel·ligents. Per a l'expert, és clau la revitalització dels serveis de curtes distàncies, que aquests 15 minuts en mobilitat activa, sigui a peu o amb bicicleta, es basin també a redescobrir tots els recursos de proximitat i reapropiar-se de l'espai públic per convertir-lo en un lloc de trobada i de vida. Una cosa que ja era necessària abans de la pandèmia.
