Una de les conseqüències de la crisi sanitària ha estat l'entrada en recessió de l'economia mundial, tot i que el comportament dels països a l'hora d'afrontar la contracció de l'activitat i, sobretot, en la manera d'aconseguir sortir-ne, ha estat molt diferent. Si en el cas de nacions com la Xina, la recuperació està sent en forma de V, de manera que alguns dels seus sectors i indústries estan a punt de tornar als seus nivells de facturació previs a la pandèmia; en d’altres, com Espanya, el panorama d’incertesa sembla que continuarà instal·lat durant un temps, almenys fins que s'aconsegueixi aturar la segona onada de contagis de la COVID-19.
Un informe recent del Banc d'Espanya, amb el títol “La necesidad de liquidez y la solvencia de las empreses no financieras españolas tras la perturbación de la COVID-19”, revela algunes dades preocupants. Des de l'organisme, es calcula que prop d'un 20 % de les empreses acabarà l'any amb patrimoni negatiu i amb "la seva supervivència directament amenaçada". D'altra banda, s'estima que el 70 % del teixit productiu, incloent-hi tan grans companyies com pimes, necessita a curt termini liquiditat, amb un percentatge que és sensiblement més gran en determinats sectors, com el del turisme, el de l’hostaleria o el del comerç.
Entre el març (moment en què van començar a aplicar-se mesures de restricció a la mobilitat) i el juny (amb la desescalada), l'endeutament total de les empreses a Espanya havia crescut en 55.000 milions d'euros (les necessitats de finançament de les entitats espanyoles podrien haver assolit ja els 230.000 milions d'euros). Una realitat inèdita si es compara amb el que ha succeït en crisis econòmiques del passat: en la del 2008, sense anar més lluny, el tancament de l'aixeta del finançament va obligar les companyies que hi van sobreviure a sanejar els seus comptes a curt termini per garantir la seva sostenibilitat.
Pot interessar-te: Formes de finançament empresarial més enllà de l'endeutament
Ara la dinàmica és gairebé la contrària, perquè la caiguda fins a gairebé al zero dels tipus d'interès, així com les mesures d'estímul fiscal implementades des de les diferents administracions, han fet que els diners estiguin 'barats' i que moltes entitats recorrin a l'endeutament, no per millorar la seva capacitat productiva o per invertir en innovació sinó, simplement, per poder pagar els seus deutes a curt termini i mantenir un flux de capital circulant que els permeti sobreviure. Un dels problemes d'aquesta tendència, segons el document esmentat, és que augmenten les possibilitats que molts d'aquests préstecs empresarials que es concedeixen i de les línies de crèdit que s'utilitzen acabin en fallides i, per tant, que aquest fet afecti encara més tant els comptes públics com els balanços de les entitats financeres.
Solucions a la vista
Un altre informe del Banc d'Espanya, amb el títol “La financiación de las empresas españolas en la crisis de la COVID-19: evolución, perspectivas y retos”, assenyala directament les petites companyies com les més afectades per la recessió econòmica. Segons els seus càlculs, fins al 76 % de les microempreses; és a dir, aquelles amb menys de deu treballadors, han disparat les seves ràtios d'endeutament durant la pandèmia.
No obstant això, s'adverteix al document que la facilitat d'aconseguir finançament per mantenir la seva supervivència ha fet que, en alguns casos, moltes segueixin en actiu amb models de negoci que no són sostenibles. Aquesta realitat provocarà, molt probablement, que creixin els problemes d'insolvència en els mesos vinents. En paral·lel, se subratlla el dilema que afronten algunes companyies en la conjuntura d'incertesa actual, i és que els és summament complicat establir planificacions financeres a llarg termini, i això els dificulta molt la tasca de conèixer tant els recursos propis que seran capaços de mantenir i de generar com, sobretot, implementar estratègies per acabar amb el seu palanquejament financer amb el menor risc possible.
Tot i així, les dues possibles alternatives amb què compta una pime són, o bé intentar refinançar el deute o apostar per reestructurar-lo, encara que tots dos plantejaments tenen els seus pros i contres. En el cas del refinançament, l'opció escollida implica gestionar la signatura d'un nou acord de préstec (o d'un altre instrument de finançament) en condicions i termes més assumibles per l'entitat. Per exemple, una de les vies és rebaixar el tipus d'interès que s'ha d'abonar; mentre que una altra pot ser modificar l'estructura dels préstecs i, d'aquesta manera, alliberar efectiu per poder atendre els pagaments. En moments de crisi, les companyies més grans solen tenir una altra alternativa més a la seva disposició, i és la de consolidar els seus diferents deutes en un préstec nou i únic, allargant, això sí, els terminis de pagament.
L'altra possibilitat és la reestructuració completa del deute; és a dir, negociar una modificació de l'instrument de finançament que existeix, procurant allargar la data de venciment de pagament o modificant la freqüència d'abonament dels interessos. D'aquesta manera, es millora la tresoreria davant d'una situació de potencial incompliment en els pagaments compromesos per l'empresa, de manera que es minimitzin les possibilitats que es produeixi una insolvència que ningú no desitja.
Quins passos s'han de seguir per refinançar el deute
El responsable financer juga un paper clau en aquest procés, ja que abans d'anar més enllà ha de dur a terme una anàlisi comptable de l'entitat, com a etapa prèvia per elaborar un pla de viabilitat que inclogui totes les mesures financeres que s'han adoptat fins al moment. És molt important que la fotografia quedi tan realista i objectiva com sigui possible, ja que aquest document es presentarà —i es treballarà— amb les diferents entitats financeres amb què treballa la companyia. Juntament amb el pla de negoci, la combinació de tots dos permet establir projeccions financeres assumibles sobre el futur de l'entitat.
Pot interessar-te: Les noves mesures fiscals de suport per a pimes i autònoms
Amb tota aquesta feina feta, l'etapa següent és consensuar una proposta de refinançament, que dona inici a un procés de negociació amb les diferents entitats financeres. Un cop recollides les impressions i els comentaris de totes elles, es prepara un document que els sintetitzi i que, en principi, farà d'esborrany de contracte de refinançament. Entre altres fites, aquest document ha d'incloure una exposició dels motius per impulsar aquest refinançament, les condicions de tots els instruments financers que s'hi inclouen (durada, import, venciment, interessos, amortització, etc.), així com les seves garanties i totes aquelles disposicions en relació amb els pagaments i els potencials incompliments.
En qualsevol d'aquests processos, és important ser clars i transparents entre totes les parts, ja que el desig comú i compartit és que l'entitat aconsegueixi mantenir-se solvent per continuar pagant els seus deutes. Per això, fins i tot en conjuntures de crisi com l'actual, el rigor i l'ètica professional han de guiar, encara més si és possible, les accions de les empreses per protegir la seva solvència i, fins i tot, sortir-ne més fortes.
