La primera part de la reforma de les pensions, a la qual el Govern s'ha compromès amb Brussel·les, ja ha estat aprovada fruit de l'acord entre l'Executiu, la Confederación Sindical de Comisiones Obreras (CCOO), la Unión General de Trabajadores (UGT), la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) i la Confederación Española de la Pequeña y Mediana Empresa (CEPYME).
La reforma, que es preveu que entri en vigor el 2022, suprimirà mesures contemplades en l'anterior norma aprovada el 2013 com ara l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que limitava la pujada anual a un 0,25 % en situacions de dèficit, i l'anomenat factor de sostenibilitat, que serà reemplaçat per un nou mecanisme d'equitat intergeneracional.
Pot interessar-te: Quant han pujat, les pensions, el 2021?
Tot i que la substitució d'aquest últim punt forma part de la segona part de la reforma de les pensions, prevista per a més endavant, el Govern i els agents socials s'han donat de termini fins al 15 de novembre per negociar el nou mecanisme, que entrarà en vigor el 2027 i que s'inclourà en el projecte de llei mitjançant una esmena. Si no s'arriba a un acord en el marc del diàleg social, l'Executiu regularà el mecanisme perquè pugui estar definit en el moment d'entrada en vigor de la reforma.
En aquest sentit, amb aquesta reforma es dona compliment a diverses de les recomanacions del Pacte de Toledo, ja que es garanteix el manteniment del poder adquisitiu de les pensions amb la fixació d'un mecanisme estable de revaloració, pel qual l'1 de gener de cada any s'incrementaran les pensions d'acord amb la inflació mitjana anual registrada el novembre de l'exercici anterior. A més, si la dada és negativa, no hi haurà modificacions en les pensions.
En el text també s'estableix una avaluació periòdica cada cinc anys en el marc del diàleg social d'aquest nou mecanisme de revaloració. L'impacte financer d'aquesta mesura serà de 2,5 punts del producte interior brut (PIB) entre 2048 i 2050, que és quan la despesa en pensions sobre el PIB aconseguiria el seu màxim.
Com a novetat, s'estableix que, en el cas de la jubilació anticipada voluntària, els coeficients reductors de la pensió passaran a ser mensuals, no trimestrals, i només hi haurà períodes transitoris d'aplicació dels mateixos en el cas de les pensions màximes. En la majoria dels casos aquests coeficients seran més baixos que els actualment vigents amb l'objectiu de retardar l'avançament de la jubilació dos mesos. Així mateix, es recullen incentius a la jubilació demorada. Amb aquest full de ruta, el Govern pretén garantir la viabilitat de l'actual sistema de pensions.
Pot interessar-te: Jubilació parcial, flexible i activa, les tres fórmules per compatibilitzar treball i pensió a Espanya
A qui afectarà més, aquesta reforma? El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, assenyalava fa unes setmanes la generació dels baby boomers (els nascuts entre finals dels anys 50 i mitjans dels 60) i la possibilitat que s'enfronti a un ajustament en la seva pensió o haver d'allargar la seva carrera laboral. El ministre ha posat èmfasi en la importància que els joves d'avui, els fills d'aquesta generació, no suportin la major despesa en pensions que suposarà l'arribada dels seus pares a l'edat de jubilació. Escrivà ha insistit que es tracta d'una generació amb menys població que la dels baby boomers i amb menor estabilitat laboral.
D'aquesta manera, tots aquests canvis afectaran els baby boomers, que seran els protagonistes de les dues pròximes dècades en matèria de pensions, ja que els seus membres es jubilaran fins passat el 2040. Creuat aquest moment, els desafiaments del sistema de pensions probablement ja seran uns altres.
La sostenibilitat del sistema de pensions
Espanya és una rara avis dins dels sistemes de pensions, ja que només hi ha un pilar obligatori per abordar les jubilacions, que són les cotitzacions a la Seguretat Social, mentre que els pilars complementaris i voluntaris no es troben prou desenvolupats. Això no suposaria un inconvenient si no fos perquè la piràmide poblacional al país està invertida des de fa anys. En altres paraules, Espanya té una població envellida molt més gran que la de cotitzants.
Segons les previsions del Banc d'Espanya, en els pròxims 30 anys el país patirà un gran augment de la taxa de dependència (la relació entre la població dependent i l'activa en edat de treballar). Així doncs, el 2050 aquesta taxa serà d'un 60 % (és a dir, hi haurà prop de dues persones de més de 65 anys per cada tres en edat de treballar), fet que implica una pujada de 34 punts percentuals respecte al 2010. Aquest increment podria comportar que la despesa en pensions augmenti entre 4,7 i 12,2 punts del PIB. Aquesta situació impediria finançar el sistema de pensions d’acord amb el model actual, que pressuposa per al seu bon funcionament un mínim de 2,5 treballadors per cada jubilat.
Pot interessar-te: 1,5 cotitzadors per cada jubilat, com salvar el sistema de les pensions?
Referent a això, la despesa que ha de desemborsar la Seguretat Social cada mes per finançar les pensions continua marcant rècords. Al juny, el sistema va haver de destinar 10.180,23 milions d'euros al pagament de les pensions contributives, un 3,2 % més que en el mateix mes de 2020, segons el Ministeri dirigit per Escrivá.
La pressió més gran del sistema l'exerceixen les pensions de jubilació, ja que es van destinar 7.322,90 milions d'euros a aquesta partida. Aquesta quantia va experimentar un creixement del 3,76 % en els últims 12 mesos. A més, la pensió mitjana de jubilació es va situar en 1.188,74 euros, un 2,31 % més que la de juny de l'any passat.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estima que la despesa en pensions creixerà a un ritme del 4 % a l'any fins al 2024. En concret, augmentarà un 3,8 % el 2021 i una mica més del 4 % en els pròxims dos anys. A més, preveu que la població augmentarà fins als 54 milions d'habitants el 2050, un increment que serà conseqüència, en gran part, de l'augment de l'esperança de vida. De fet, la població en edat de treballar es mantindrà prop dels 30 milions de persones durant tot l'horitzó de previsió de l’AIReF. En aquest escenari, la despesa en pensions se situarà en el 14,2 % del PIB el 2050, fet que suposa un increment de 3,3 punts respecte als nivells actuals.
El sistema de pensions, tal com es coneix actualment, no està preparat per suportar aquesta pressió. D'aquí que es posi en marxa una reforma per contenir la despesa i per assegurar la seva viabilitat en el futur, encara que seran necessaris nous canvis perquè el sistema sigui sostenible.
La importància de complementar la pensió
Espanya és el tercer país més longeu del món, després del Japó i de Suïssa. L’esperança de vida s'ha anat incrementant des de fa més d'un segle a un ritme mitjà de quatre anys per dècada. I ho seguirà fent en els pròxims anys. Segons les últimes previsions demogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), si es mantenen les tendències actuals, el 26 % de la població resident tindrà 65 anys o més d'aquí a 15 anys.
És per aquest motiu que les pensions no poden continuar sent tan generoses en el futur com ho són ara. Per això, no són pocs els experts que afirmen que, per gaudir d'una jubilació tranquil·la des del punt de vista econòmic, l'estalvi és més necessari que mai.
Un dels vehicles per estalviar de cara a la jubilació és el pla de pensions, un producte pensat per al llarg termini. El seu funcionament es basa en aportacions periòdiques o puntuals realitzades pel partícip que són invertides pels gestors del pla. D'aquesta manera, a l'hora de rescatar el pla de pensions, el titular obté tant els diners dipositats al llarg dels anys com la rendibilitat que aquests hagin pogut generar. L'edat mínima per accedir a un producte financer, com són els plans de pensions, és de 18 anys, segons la legislació espanyola. En aquest sentit, començar a estalviar com més aviat millor permetrà obtenir més beneficis per gaudir d'una jubilació sense ensurts.
Pot interessar-te: A quina edat és recomanable, obrir un pla de pensions?
També existeixen els plans de pensions d'ocupació (PPE), una fórmula molt estesa en altres països europeus que, no obstant això, s'ofereix poc a Espanya. Només l’1 % de les empreses ofereix aquest tipus de productes als seus treballadors, encara que l'estalvi per a la jubilació és un benefici social molt ben valorat pels empleats.
Es tracta de plans de pensions complementaris que les empreses posen a disposició dels seus treballadors perquè, de manera voluntària, tinguin un complement a la seva pensió quan es jubilin. En relació amb això, el promotor del pla de pensions és l'empresa, i el partícip el treballador que decideixi subscriure’l i adherir-s'hi. Les aportacions les realitzen les empreses i els treballadors si així ho desitgen.
Pot interessar-te: L’impuls als plans de pensions d'ocupació
