movi-image-inciden-emociones-decisiones-economicas-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Com incideixen les emocions en les decisions econòmiques

26/11/2020

Entendre que l'inversor, com a ésser humà, no és un ésser purament racional ha estat el fonament de l'economia conductual, una disciplina que promou l'estudi de la presa de decisions i el comportament dels inversors a partir de les diferències de les seves percepcions i els seus biaixos cognitius  

L'ésser humà es mou per les emocions. Aquesta afirmació, coneguda de sobres des de fa temps en camps com el de la psicologia o el de la publicitat, constitueix una certa novetat en l'àmbit de l'economia, que ha començat a tenir més en compte aspectes psicològics, antropològics i sociològics per explicar el funcionament dels mercats i el mateix comportament dels inversors. Així sorgeix l’economia conductual, però no com una contraposició a la teoria econòmica convencional, sinó com una disciplina que la complementa i l'enriqueix.

Controlar les emocions pot ser la solució per evitar prendre decisions d'inversió errònies. No obstant això, aquest procés no és tan senzill. El focus del problema està en la percepció, tal com assegura Diego Valero, president de Novaster, al Podcast de Banc Sabadell, que comenta que “en aquesta crisi econòmica que ha acompanyat la sanitària, les nostres reaccions cognitives i emocionals; és a dir, com percebem la realitat, tenen un pes del 70 % en les nostres decisions, influïdes també per la por a la pèrdua, mentre que la part racional ocupa només el 30 % restant”.

En aquest sentit es produeixen el que en economia conductual s'anomenen profecies autocomplertes. És a dir: si un creu que les coses aniran malament, al final aniran malament, perquè quan un presenta les coses des d'un punt de vista negatiu, les reaccions responen a la negativitat i els resultats també acaben sent-ho. Així, Valero posa el següent exemple: “En economia diuen que, quan la gent està convençuda que hi haurà inflació, al final n'hi ha, encara que no hi hagi raons objectives, perquè tothom reacciona perquè no hi hagi inflació, la qual cosa provoca més inflació”.

L'equilibri emocional, clau en l'estalvi

Una altra de les conseqüències de l'impacte de la COVID-19 ha estat l'augment de la taxa d'estalvi de les famílies, la qual cosa és positiva per a l'economia. No obstant això, una de les raons que l'ha motivat ha estat, precisament, la por de consumir, tal com assenyala Valero, que afegeix que, tot i que “el gran economista John Maynard Keynes deia que l'estalvi era el residu que quedava entre l’ingrés i el consum, avui dia ha d'estar al mateix nivell que el consum”.

Pot interessar-te: Psicologia i finances personals: el nostre cervell 'estima o odia' invertir?

La raó que argumenta el doctor en economia és que l'estalvi és un consum diferit; és la possibilitat que té una persona de consumir al llarg de la seva vida i, per tant, és necessari trobar un equilibri. Això també és difícil, pel fet que el consum produeix una satisfacció immediata, i “nosaltres estem fets per al gaudi instantani i no per al gaudi retardat, perquè no sabem si hi arribarem”, subratlla Valero.

I és que, des del punt de vista científic, la percepció de l'estalvi se situa al mateix lloc del cervell que la percepció de la pèrdua. Per tant, la dificultat d'estalviar és que cal enganyar el cervell per poder estalviar. En aquest sentit, la clau és aconseguir que l'estalvi no faci mal i trobar un equilibri entre les dues emocions.

Què són els biaixos cognitius i com afrontar-los

La majoria de vegades passa, com amb la crisi derivada de la COVID-19, que es perceben de manera diferent segons les emocions que susciten en cada persona. Així, en el procés d'inversió, hi ha tipificats 128 biaixos cognitius que poden ennuvolar la visió de l'inversor a l’hora d’operar i que són contraproduents per a les seves carteres. Per això, controlar les emocions i identificar quin biaix pesa més per a cada u és essencial per obtenir rendibilitat, tal com mostra l'informe “El efecto de las emociones en nuestras inversiones personales” elaborat per Banc Sabadell juntament amb Novaster i Esade.

A Espanya, segons un estudi realitzat per Schroders, els principals biaixos que afecten l'inversor són els d'excés de confiança i d'aversió al risc. El primer es basa en el fet que, en la majoria dels casos, la persona sobreestima les seves pròpies habilitats i pensa que està per sobre de la mitjana, cosa que s'observa sovint quan els mercats estan a l'alça. 

El segon dels biaixos, el de l'aversió al risc, consisteix en el fet que la majoria d'inversors temen més les pèrdues del que gaudeixen de les utilitats. Si miren el rendiment de les accions massa sovint, generalment veuen que han perdut diners i ho tornen a vendre tot. Per això, el que recomana l'informe de Banc Sabadell és adoptar una visió més a llarg termini i verificar el rendiment de les seves accions amb menys freqüència i, sobretot, acudir a un professional que ajudi l'inversor a prendre les millors decisions i a alliberar-se de la part més irracional. En aquest sentit, Valero comenta que la por de perdre és el que més afecta, ja que “la pràctica ens diu que, per assumir un nivell de pèrdua 100, la majoria de les persones afirma que hauria de poder-ne guanyar 250”.

Són els errors individuals rellevants per al mercat?

Les finances conductuals mostren que, quan es tracta de risc i incertesa, el comportament dels inversors es desvia molt de l'escenari ideal de l'inversor racional. I en la investigació sobre el comportament de l'activitat del mercat s'ha trobat una àmplia gamma d'ineficiències que es coneixen com les anomalies del mercat. Per tant, sembla que els errors individuals d'inversió es mouen en la mateixa direcció i que també es produeixen més o menys al mateix temps. John Maynard Keynes, un economista britànic molt reconegut, va resumir aquest problema fa gairebé cent anys: “Els mercats poden continuar sent irracionals per més temps del que poden romandre solvents”. Per tant, una bona gestió d'actius ha de considerar factors fonamentals, sense menysprear les finances conductuals. Així, en última instància, el millor és ser conscient dels riscos abans de prendre una decisió i triar la combinació correcta de risc i retorn. 

Fotografia de Nate Neelson a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up